Volarem per sobre les teulades
deixarem enrere
i farem petits tots els obstacles.
Cap escull no arriba al cel,
ni cap branca ens farà l'ombra cap amunt.
Entrenem bé les ales,
volarem més enllà de l'horitzó
d'aquest horitzó que, ara,
ja som capaços de veure.
Un quadre preciós, Carme, m'agrada la combinació de colors...Qui pogués ser ocell i volar per sobre d'aquestes teulades, mentre enfiles cel amunt i anar veien com el poble es va fent petit, però segueix sent igual de bonic, perquè el que volem triar s'hi ha d'assemblar...Un poble que ens farà sentir lliures!!!
ResponEliminaBon vespre, Carme.
Volarem , perquè no rns podem encallar en els obstacles...
EliminaBona tarda, M Roser
volarem ben lluny, però tornarem a sobrevolar aquestes meravelloses teulades.
ResponEliminaEns quedarem a casa, i tant, ens estimem "l'espai que ens pertoca".
EliminaEl poema a les teulades d'aquesta bonica aquarel·la va mol més enllà del vol d'unes ales.
ResponEliminaSí que el veiem l'horitzó, i ens hi dirigim.
I tant que va més enllà, més enllà del que dom capaços de veure. Gràcies, Xavier!
Eliminacom fa temps que anem dient: som-hi!
ResponEliminaté tot el sentit
.
No ens podem aturar, no.
EliminaMaquíssima l'aquarel·la, Carme! I aquest somni de vol de llibertat encara més!
ResponEliminaM'alegro molt que t'agradi, Montse!!! Les teulades són de Calella.
EliminaPreciosa l'aquarel·la i el text molt adient i encoratjador.
ResponEliminaArtista!
Moltes gràcies, Glòria...
Elimina"tot passa, res no queda, ningú no entén res de res", deia André Maurois. L'important és no perdre de vista l'horitzó tan bell de la teva aquarel·la.
ResponEliminaNo el perdrem de vista. Cap d'ells, ni els més personals, ni els més col·lectius.
Elimina