Ja te'l miris del dret o del revés aquest món té pocs paradisos reals o metafòrics.
No els espatllem ni els uns ni els altres.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Sí que en té, Carme, només que de vegades duren massa poc... No els espatllem!
ResponEliminaNo els espatllem i fem-los durar tan com puguem!
EliminaEn queden més de metafòrics que de reals, però igualment no els hem d'espatllar.
ResponEliminaS'han de cuidar molt els petits paradisos que trobem a la vida, siguin de la mena que siguin.
Eliminaohhh que bucòlic !!
ResponEliminaon és Carme??
És un indret bonic, el dia que hi vaig anar estava envoltat de baladres, atapeïts de flors, que acabaven de donar una especial bellesa al lloc.
EliminaÉs ben a la vora de l'Armentera.
Carme, no conec aquest lloc tan bonic. On és?
ResponEliminaEi! m'he fet riure, els empordanesos revolucionats, que voleu saber on és...
EliminaÉs ben a la vora de l'Armentera. Per la banda de la carretera que surt cap a Sant Pere Pescador. Hi ha un camí que surt més o menys del centre del poble (d'una font antiga que hi ha, d'aquelles de pou que s'ha de manxar) que travessa camps d'arbres fruiters, surt com més o menys en direcció paral·lela a la carretera i després tomba cap a la dreta.
A veure si ho trobes, sense saber-te dir el nom. Me'l van dir però no me'n recordo, em sap greu.
Bona tarda, Pere.
Ja ho he trobat, és el restaurant Pera Batlla de l'Armentera.
EliminaGràcies Carme.
Això mateix, Pere!!! Ets un crack, trobant paradisos a mitjanit... ;)
EliminaGràcies a tu, Pere, per retornar-me el nom del lloc.
Bon dia, bon cap de setmana i bones vacsnces.
La pau i la felicitat s'emmirallen.
ResponEliminaEls miralls sempre són bonics i diuen coses... la felicitat i la pau, conversen segur!
EliminaSegurament n'hi ha més dels que ens pensem, de vegades ens costa trobar-los, però quan ho fem, sentim una gran satisfacció!
ResponEliminaBon vespre, Carme.
A vegades costa trobar-los i a vegades t,spareixen davant dels ulls, sense haver-los buscat.
EliminaEn els dos casos, val la pena gaudir-los intensament.
Bon cap de setmana.
No, no ens els espatllem que la vida ja és prou cruel tota sola.
ResponEliminaGràcies per compartir els teus paradissos, Carme. Bon estiu
Bon estiu, Teresa...
EliminaGràcies per venir a compartir-los fins als Moments.
Sort que encara queden petits paradisos! Que trist seria del món sense ells...
ResponEliminaSort, Glòria!!! Compartim-los, gaudim-los, cuidem-los...
EliminaCuidem-los molt!
ResponEliminaI tant, si els volem conservar, s han de cuidar!
EliminaEls reflexos com a metàfores... és una idea constant en poesia.
ResponEliminaSón inspiradors, els reflexos...
EliminaEn aquest cas el paradís metafòric, el trobo més inspirador que el real. Abraçada, Carme!
ResponEliminaCom que ens el podem imaginar... A la nostra manera, segur que se'ns fa més suggeridor.
Elimina