T'he deixat la porta oberta,
m'he posat flors als cabells.
Un tacte subtil en l'esguard
i el somriure en cada gest.
Als dits, l'espera,
amb perfum de gessamí.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Amb tanta preparació, la jornada promet.
ResponEliminaLa jornada o la vida...
EliminaLa imatge de l'aquarel·la preciosa. La del poema... encara més!
ResponEliminaGràcies, Xavier, m'alegro que t'agradi!
EliminaAprofitant la teua porta oberta, he baixat de la serra i ha entrat. N'he sortit perfumada.
ResponEliminaEspero que t'agradi el perfum que has trobat, Mari... Bona tornada cap a la teva serra.
EliminaQue grata ha de ser l'estada en una casa que et rep així. Que grata ha de ser l'estada en un cor que et rep així...
ResponEliminaAquesta és la idea, que s'hi estigui bé... A la casa, al cor...
EliminaAmb aquest posat, serà insensat qui no caigui als teus peus.
ResponEliminaHe, he, he, Consol, m'has fet riure i m'has fet pensar que d'insensats, el món n'és ple... ;)
Eliminaun poema deliciós i musical Carme!
ResponEliminaHem d'intentar crear moments deliciosos.. Ni que siguin inventats... Gràcies Elfree!
EliminaL'aquarel·la fantàstica, bonica de debò.
ResponEliminaQui espera així, estima.
Bessets, Carme.
Que bé que t'agradi, lluneta!!!
EliminaAferradetes dolces...
Amb una invitació com aquesta, potser no hi cabran tots els que s'apropin a la bonica caseta...
ResponEliminaPetonets.
No et pensis... ;)
EliminaPetonets...
M'agraden molt les sinestèsies que omplen el teu poema!
ResponEliminaMoltes gràcies, Helena!!!
Elimina