Una vegada hi havia un petit príncep i també una guineu. El petit príncep no buscava lligams, la guineu sí. La guineu va proposar que la captivés, que l'ensinistrés per a poder gaudir de la seva amistat, del seu afecte. Li va donar les instruccions necessàries: "Vindràs i t'asseuràs una mica lluny, cada dia t'aproparàs una mica. Vindràs cada dia a la mateixa hora, perquè així jo ja gaudiré de l'espera i molta estona abans el meu cor es vestirà de joia".
El petit príncep la va seguir i el lligam es va crear entre ells. No pas equivalent, no. La guineu recordaria el petit príncep a cada camp de blat, pel color dels seus cabells. El Petit Príncep no havia pensat pas si recordaria la guineu. Ell no ho sabia, ni la guineu tampoc.
El secret és que això, a cap dels dos no els hi importava gaire.
S'hi ha enfilat la mar de bé.
ResponEliminaTriomfant!
Eliminael més important és crear lligams, després ja es veurà si perduren o no.
ResponEliminaJo també penso que crear lligams és important... I si perduren, millor.
EliminaA l'aquarel·la les ombres s'allarguen.
ResponEliminaEl petit príncep espera la guineu? Si va dir que vindria, ho farà.
Vindrà! La guineu no falla mai! Finalment donar una certa seguretat és important.
EliminaTots dos a la seva manera i sense que els importés gaire... No sé si acostuma a passar ben bé així (a algun dels dos sempre acostuma a importar-li força), però he tingut la sensació llegint-te que qualsevol semblança amb la realitat no era pura coïncidència. O sí... :-))
ResponEliminaNo acostuma acser ben bé així, no, Montse. Molt i molt sovint hi ha desequilibris entre un i l,altre.
EliminaPerò hi ha utopies que val la pena tenir en compte i acostar-nos cada cop més a un funcionament feliç.
M'agrada més la filosofia del Petit Príncep que no vol lligams...I penso que no cal ensinistrar ningú,(com vol la guineu) per aconseguir la seva amistat...
ResponEliminaL'important és que gaudeixin del moment!
Bon dia, Carme.
Això d'ensinistrar és una metàfora, ben igual que la pròpia guineu. Hi ha una saviesa profunda al darrere que no es pot esbandir ràpid de cap manera.
EliminaGaudir del moment és important, però els lligams també, al menys per a mi (i per la majoria de la gent) el que és important és saber situar els lligams afectius en el lloc que sigui còmode per als dos (o més) membres de l'amistat.
Bon dissabte, M Roser.
és un dels meus llibres preferits , me l'he llegit un munt de vegades !!! i per cert el dibuix damunt la bala de palla ben segur que al mateix Saint Exupery li hauria agradat tant com a mi
ResponEliminaCoincidim, Elfree... No acabes mai de veure-li matisos nous a les situacions...
EliminaGràcies, guspa!
El teu petit príncep ja parla amb guineus? Que vagi amb compte, eh!
ResponEliminaHe, he, he... no no és meu aquest petit príncep!!!
EliminaEl Petit Príncep és un llibre que sovint rellegeixo, cosa que no acostumo a fer amb altres llibres. I cada nova lectura trobo alguna cosa nova que em fa pensar. Hi ha qui pensa que és un llibre infantil, jo no li trobo pas.
ResponEliminaM'agrada el teu Petit Príncep atalaiant l'horitzó, segur que la guineu ja és prop.
Tens raó, no és pas un llibre infantil, tot i que també agrada als infants. Al menys a mi quan tenia 10 anys ja em va agradar. Però sempre hi descobreixi coses noves, com tu dius. A vegades fins i tot sense rellegir-lo. De memòria hi ha coses de la vida que em fan pensar en ell i hi rumio i trobo que diu coses interessants. Sempre.
EliminaSegur que la guineu ja és a prop. El Petit Príncep que no va prendre la iniciativa de voler aquest lligam, en el fons n'està encantat.
A cap dels dos no els importava gaire fins que un va deixar l'altre. T'adones del que tens quan ho has perdut.
ResponEliminaPodria ser, Helena. A vegades també ens adonem del que tenim, ho hauríem de fer sempre.
Elimina