 |
| Dibuix aquarel·lat |
En un mateix cap de setmana, dibuixo, moltes vegades les mateixes formes: dibuix en paper, pintura en paper, dibuix sobre roba, encara em falta pintar-la.
La repetició té alguna cosa d'hipnòtic, com una meditació amb els dits.
 |
| Aquarel·la sense dibuixar |
Totes dues versions em semblen ben boniques, i encara més si a tu t'agrada fer-les. Potser em quedaria amb la primera, el dibuix aquarel·lat. Però el que de debò em fa meditar a mi és esbrinar què deu ser això de la meditació amb els dits... :-))
ResponEliminaUna abraçada!
M'agrada fer-les, sí.
EliminaLes repeticions, segons com me les prenc m'impacienten o bé em relaxen. No hi ha terme mig. I en el moment que m'ho prenc relaxadament, que visc l'instant sense pressa i que deixo fer els dits mentre el cap reposa, ja estic meditant. ;)
Abraçades relaxades.
D'una aquarel·la l'altra, els verds s'han torrat.
ResponEliminaL'important és que les flors es mantenen fresques.
He, he, he... Vaig voler camviar el verd, i em va quedar torrat del tot. ;)
EliminaLes flors van sobrevuire prou bé.
M'agrada el mateix dibuix fet amb diferents tècniques, pots posar en pràctica totes les teves aptituds pictòriques.
ResponEliminaPetonets.
Provo i aprenc... Sovint penso que provo molt i aprenc poc... Però això ja forma part de la impaciència.
EliminaPetonets.
Jo crec que cada cop ho fas millor.
ResponEliminaGràcies, Helena! Puja la moral això!
Eliminabaladres gens balders baladres que belen bells en tots els dibuixos
ResponEliminaBaladres baladregen flors i colors,
Eliminaballen i balancegen amb el vent,
bàlsam i balma pels cors baldats.
la sense dibuixar té molt de mèrit, està perfecte. Tens molt bona mà
ResponEliminaMoltes gràcies, Joan!!!
EliminaJo sóc fan de tot el teu art... Ara bé, els dibuixos aquarel·lats són la meva debilitat :-))
ResponEliminaGràcies Assumpta, me'n sento ben afalagada.
Elimina