Petits velers
frisen, damunt de l'aigua,
esperant l'hora.
esperant l'hora.
Amb les veles plegades,
bressolats per les ones.
..................................................................Carme
En la mar quieta
es gronxen una mica,
quan cau la tarda.
...................................................................Xavier
Ara a la tarda, la proa assenyala el mar mentre llisca marinada.
A l'hora baixa ja tenim el vent terral i tots miren a la sorra ...
per si sona una havanera.
........................................................................Pere
Petits velers
fanalets de llum
en la mar blava.
.....................................................................Consol
Bressolades pel vent,
gronxades per l'aigua
aixecaran el vol,
les veles desplegades.
.....................................................................Glòria
..................................................................Carme
En la mar quieta
es gronxen una mica,
quan cau la tarda.
...................................................................Xavier
Ara a la tarda, la proa assenyala el mar mentre llisca marinada.
A l'hora baixa ja tenim el vent terral i tots miren a la sorra ...
per si sona una havanera.
........................................................................Pere
Petits velers
fanalets de llum
en la mar blava.
.....................................................................Consol
Bressolades pel vent,
gronxades per l'aigua
aixecaran el vol,
les veles desplegades.
.....................................................................Glòria
Aquest estiu aniré a passar uns dies per allà dalt. No sóc gaire de platja, ja saps, però del relax sí...
ResponEliminaVal la pena, siguis de platja o no... gaudir de la bellesa està molt bé. Jo tampoc sóc gaire de platja. Espero que hi estiguis molt bé!!!
EliminaEn la mar quieta
ResponEliminaes gronxen una mica,
quan cau la tarda.
Era ben bé així, Xavier, la mar estava quieta i es gronxaven una mica mentre queia la tarda... com si hi haguessis estat present.
EliminaEls poemes també frisen per ser escrits, la inspiració vol desplegar les veles.
ResponEliminaSempre preparada, per aprofitar l'ocasió...
EliminaAra a la tarda, la proa assenyala el mar mentre llisca marinada. A l'hora baixa ja tenim el vent terral i tots miren a la sorra ... per si sona una havanera.
ResponEliminaBona tarda Carme.
que maco Pere !!
EliminaGràcies, Pere, encara que no tingui forma de poema, me l'enduc al post...
EliminaBona tarda, Pere i bon cap de setmana.
Son com gavines reposant...
ResponEliminao com la mainada enfarcellats amb les tovalloles després de jugar...
Sí, ben bé així, com les gavines o la manada que ja pensen en tornar a jugar...
EliminaQue bonica aquesta platja amb tantes barques que es gronxen tranquil·les...Suposo que és Calella de Palafrugell, només hi falten les havaneres!!!
ResponEliminaBon vespre, Carme.
Sí, és Calella, no era dia d'havaneres, no... però estava tot molt bonic, amb molt ambient.
EliminaI que bonic deu ser també quan arriba el moment en què es van desplegant les veles...
ResponEliminaSi sortien tota una colla de barques de vela llatina, l'endemà en grup, i ja m'hagués agradat veure-les, però no vam encertar el dia. ;)
EliminaPetits velers
ResponEliminafanalets de llum
en la mar blava.
Amb les veles desplegades, tan blanques si que devien fer llum, sí!!!
EliminaBressolades pel vent,
ResponEliminagronxades per l'aigua
aixecaran el vol,
les veles desplegades.
Ostres, quin goig devien fer, Glòria!!!!
EliminaGràcies, ja hi ets!!!