Ocres i grocs
damunt les fines tiges.
L'aire és molt nítid.
.......................................Carme
Del fons maragda,
ressalten les floretes.
L'aire les gronxa.
....................................... Xavier Pujol
Aparellades les petites
jo amb tanta ufana
resto mirant l'enamorament.
.......................................Joan Gasull
Herbes que al cel apunten,
tímides són.
........................................Helena Bonals
Del fons maragda,
ResponEliminaressalten les floretes.
L'aire les gronxa.
Gràcies, Xavier, per completar el post... ja hi ets!
EliminaQuè senzillesa i quina bellesa. Encantat de trobar-te una altra vegada per aquí.
ResponEliminaUna abraçada Carme
Moltes gràcies, Alfonso, igualment encantada que hagis tornat!!!
EliminaUna abraçada.
nitidesa d'aire i nitidesa dibuixada ....sempre m'ha fet gràcia el nom de pixallits
ResponEliminasí, és graciós... no recordo si té algun motiu perquè se li digui així...
EliminaQuines herbes tan estilitzades, semblen a punt per a fer un passi de models...
ResponEliminaPetonets.
Un passi de models... he, he, he... quina bona idea. Modelet pixallit, modelet herba torrada...
EliminaAparellades les petites
ResponEliminaJo amb tanta ufana
Resto mirant l'enamorament
Gràcies a tu també, Joan, per omplir aquest post tan sintètic.
EliminaJa hi ets també!
Una flor esclat.
ResponEliminaHerbes que al cel apunten,
tímides són.
Gràcies, Helena, el pujo al post.
Elimina