Les flors més blaves
dansen dins la claror
a contrallum.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
que dansin i demostrin la felicitat que porten dins
ResponEliminaEstan contentes de ser com són.
EliminaÉs un card bellíssim!
ResponEliminaSííí... Molt maco!
EliminaEl contrallum els dóna contrast.
ResponEliminaBlau sobre llum...
EliminaDe veritat que me les imagine dansant...
ResponEliminaVicent
De veritat que m'ho crec, Vicent, tu tens una gran imaginació!!! Gràcies!
EliminaLes recordo molt aquestes plantes que són ben boniques, però sobretot les punxades als peus, quan amb les espardenyes de betes corríem pels rostolls i vores dels camps...Nosaltres en dèiem pinecal!
ResponEliminaBona nit, Carme.
M'agrada aquesta variació de la mateixa paraula: panical - pinecal.
EliminaPunxen, això sí!
Bon dia M Roser.
Recordo una rondalla que m'explicava l'avi que és deia "La flor del panical" I cercant pel google l'he trobat
ResponEliminahttp://www.xtec.cat/~jpare/panical.htm
És una flor ben bonica i la teva aquarel·la li fa justícia.
M'agrada aquest passeig per herbes i flors muntanyenques que ens fas compartir. Gràcies!
Jo també l'havia llegit aquesta rondalla!
EliminaGràcies per recordar-la.
M'està encantant aquesta sèrie d'humils flors, sent elles les úniques protagonistes.
ResponEliminaSempre m'ha emocionat la bellesa que pot transmetre la forma més senzilla que puguem trobar.
Una abraçada Carme
M'alegro que t'agradi. Gràcies,mAlfonso!
EliminaSovint tinc fama de complexa o complicada, però la simplicitat també m'agrada molt.
Una abraçada!