L’he ben copsada,
i per fugir m’hi
agafo:
l’heura, la
vida.
........................................Jordi Dorca
L'heura, la vida,
tants cops en fugiria...
Els mots m'hi arrelen.
...................................... Carme Rosanas
Un bon trio:
ResponEliminaEl Jordi, la Carme i l'heura.
Amb l'aquarel·la es forma escala de color.
Gràcies, Xavier!!!
EliminaConeixia el haiku del Jordi, Carme, ja ho saps, però amb el teu m'agrada molt més tot el conjunt. Ho feu molt bé, artistes!
ResponEliminaGràcies, Montse. M,alegro de no desentonar gaire amb els versos d'en Jordi.
EliminaQuins dos haikus! Meravellosos.
ResponEliminaMoltes gràcies, Novesflors.
EliminaS'ha perdut el meu comentari, mecatxis!
ResponEliminaNo sé si serà prou segura l'heura per fugir, que es blinca fàcilment...
Bonic diàleg, Carme!
No et pensis, quan es fa gruixida s'arrapa molt fort!!
EliminaSense arrelar-te,
ResponEliminasense el marc, la finestra,
no sents la vista.