diumenge, 18 de setembre del 2016

El vent a les herbes




Sóc herba, sóc bri, 
agitada pel vent, 
arrelada a la terra.

Deixa't anar i deixa't portar
que mateix moviment
ens enllaci les ànimes.

Sóc herba, sóc bri,
creixo en el camí,
dins de tu m'arrelo.


10 comentaris:

  1. Bonica aquarel·la, bell poema.
    Pintura i lletres ben entrellaçades pel vent.

    ResponElimina
  2. Els teus versos són aquestes herbes. S'arrelen dins nostre.

    ResponElimina
  3. Les teves herbes no deuen témer les ventades; avantatges de tenir bones arrels...

    ResponElimina
  4. Si les herbes arrelen fort, potser les ventades només les faran reblincar, però si el vent es molt fort , volaran pels aires com estels de colors...
    Bon vespre Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pobres herbetes... No aquest dia no va ser tan fort!

      Bon vespre!

      Elimina
  5. no és del tot imprescindible...però arrelar-se a algun lloc sempre és aconsellable

    ResponElimina
    Respostes
    1. Està molt bé arrelar-se, a la terra, a les persones que estimes...

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari