"A molts, la lluita de classes els va d'allò més bé per oposar-se a l'alliberament nacional dels pobles oprimits."
"Abans de decidir com ha de ser, dintre d'un pensar comú, una Catalunya independent, cal haver conquerit aquesta independència."
"Divideix i venceràs és la consigna obligatòria d'un enemic intel·ligent. amb nosaltres se la pot estalviar; és pel nostre compte que prenem la iniciativa. De vegades sembla que interessa més el sacrifici, àdhuc fer màrtirs, que no pas el triomf"
"Encara que ens desplagui, volem ser com som"
"Res no hauria de ser tan trist, per a una persona intel·ligent, com utilitzar arguments que no el convencen, però que el serveixen"
"Només es pot viure, bé, superficialment. Però no equival, això, a no viure del tot?"
Manuel de Pedrolo Diari 1986
M'agraden aquestes frases de Pedrolo i en comparteixo la majoria, tot i que jo sóc més mitges tintes en molts aspectes. Potser en una estic força en desacord: volem ser com som.
ResponEliminaM'has fet riure amb això de ser mitges tintes. M'has fet pensar que ser "més mitges tintes" que en Pedrolo, no costa gaire. Perquè ell de mitges tintes no ho era gens, era radical i coherent. I encara es retreu (en aquest mateix diari) de no ser-ne prou, de coherent.
EliminaEls diaris personals parlen de moltes coses i aquestes frases tretes de context, com sol passar sempre, no s'expliquen tant bé.
Aquesta frase: "Encara que ens desplagui, volem ser com som". Jo me la prenc en un sentit més personal, que no pas col·lectiu. Tinc l'experiència directa de tanta gent que voldrien canviar coses de la seva vida: patiments, disgusts, ansietats o neguits, sense canviar res d'ells mateixos ni de les seves maneres de fer. Encara que pateixin o els desagradi, volen ser com són. Pots estar-hi d'acord, personalment o no. Però que és una actitud molt habitual, t'ho puc assegurar. En psicologia hi ha una frase famosa que diu que les persones ens demanen sempre "Canvia'm, sense canviar-me". Ara se m'acut una altra manera de dir-ho una mica més trapella "que canviïn els altres, coi!"
per fer-nos la vida nostre ens disfressem i acomodem al que ens és més favorable...som una mica camaleònics
ResponEliminaGairebé, tothom. No sé si és el cas d'en Pedrolo. Jo diria que no.
EliminaCosta triar la que m'agrada més. Cadascuna d'elles donaria per fer-ne un post.
ResponEliminaQuanta raó que tens... acabo de fer un petit post al comentari d'en Miquel només amb una de les frases, he, he, he.
EliminaSe m'ha fet molt interessant aquest diari. No pas pel què diu, que no hi ha res de nou, sinó per com transmet les seves actituds davant de cada fet de la vida, davant de cada proposta. Com explica la seva situació de persona gran. Les seves coherències que ell encara hagués volgut més ben trenades. Gràcies Mc! ha estat un regal valuós, aquest.
Aquesta frase:
ResponElimina"A molts, la lluita de classes els va d'allò més bé per oposar-se a l'alliberament nacional dels pobles oprimits."
segueix molt vigent. En tenim una mostra en el pregó de la Mercè.
I consti que en Pedrolo va fer molts escrits, i també novel·les, on es decantava clarament en favor dels oprimits, en la lluita de classes.
En la persona de Pedrolo conflueixen totes dues lluites, la de classe i la de l'alliberament nacional.
I tant que segueix molt vigent. I tens raó, Pedrolo no era pas sospitós de ser de dretes, en cap dels sentits. En Pedrolo conflueixen les dues lluites, sempre.
EliminaOstres, quina clarividència. Les frases són molt encertades. Que ve que ens aniria tenir-lo encara entre nosaltres per dir-nos quatre coses clares quan calgués. Perquè moltes vegades ens cal, i tant. Acabes de fer que un llibre seu que tinc a casa esperant salti uns quants llocs a la llista de pendents.
ResponEliminaEns aniria bé, però tampoc ens l'escoltaríem. No sé perquè, però la clarividència no s'escolta mai.
EliminaJo li llegia sempre (a part dels llibres) els seus articles a l'avui. En aquell temps, crec que era l'única veu explícitament independentista. Esquerra ja va tenir prou feina perquè la legalitzassin que no li quedava més remie que mantenir-se prudent. Ell no necessitava prudència. Deia el que volia, si li publicaven bé i si no li publicaven... No canviava ni una ratlla que li semblés important.
Explica en aquest diari 1986 que quan el cridaven per una entrevista a la tele, en Puyal el va entrevistar, ell sempre posava la condiciò de poder parlar obertament d'independència. Si li acceptaven hi anava, si no li acceptaven es quedava a casa.
Ja paro... Que t'estic col·locant un bon rotllo.
Ja vigilaré el Llibres i punt, a veure quin és i què t'ha semblat!
M'he quedat atrapada a la primera frase, que m'ha fet retrocedir 40 anys enrere. Algú amb aires de suficiència em va dir que pensava massa, donant-me uns odiosos copets al front amb els dits... Fins i tot em va recomanar que llegís Tiovivos de tant en tant per pensar menys... Evidentment, la frase va ser dita per un neci a qui tota la vida li ha fet mandra pensar... Desconec si Pedrolo es referia a alguna qüestió personal, col·lectiva o relacionada amb la política, però la seva reflexió es mereix matrícula d'honor.
ResponEliminaSi no recordo malament, aquesta frase no està treta de cap contex, sinó que està escrita com un aforisme. Al seu diari n'hi ha uns quants. I em sembla evident que es pot aplicar a qualsevol dels àmbits que tu esmentes. Crec que en tots els casos es compleix.
EliminaTotes estan molt bé, però la quarta la trobo molt assenyada, es veu que tocava de peus a terra i no feia volar coloms...
ResponEliminaBon vespre Carme.
Bon vespre M Roser, em va costar de triar-ne unes quantes, perquè n'hi havia moltes que m'agradaven. A mi l'última també m'agrada molt.
EliminaGran, gran Pedrolo. Una de les tres grans Pes del segle XX, que no se suportaven entre elles: Pla, Pujol i Pedrolo.
ResponEliminaTant difícil era que ells se suportessin, com que algú els admiri molt, del tot, a tots tres a la vegada.
EliminaEncara que jo tingui una preferència clara, reconec que totes les Pes, han tingut molt de valor per la nostra cultura i país.
Jo sóc una incondicional dels tres!!!
ResponEliminaMe n'alegro, Helena, cadascú a la seva manera, s'ho mereixen, i estic segura que no hi ha gaire gent com tu.
Elimina