 |
| Sant Miquel de Cuixà |
Els arbres, un xic despentinats,
el campanar amb un gran contrafort.
Però és bell el nostre lloc.
Hi reposem els peus,
hi entrem al fons de tot,
fins a la cripta, que guarda secrets.
Quan ja no hi som, la bellesa i la serenor
es conserven dins nostre,
com perdura el nostre somriure.
Viure de records i somnis,
només, avui,
de records i somnis.
Excel·lent fotografia i poema per avui, diada de Sant Miquel.
ResponEliminaRecords i somnis.
Gràcies, Xavier!
EliminaDe tant en tant és bonic viure de records, encara que només siga un dia.
ResponEliminaI tant! Per què no?
Eliminajo en veure la imatge em ve al record una molt bona estada per aquell indret.
ResponEliminaDoncs també gaudeixes dels bons records, Joan! Me n'alegro molt.
EliminaUn lloc molt bonic...Recordo que hi vam anar el mateix dia que a Sant Martí del Canigó i ves per on vam haver d'escoltar la nostra història en francès, perquè aquell dia no tenien guia català; ens vam empipar i vam escriure una queixa al llibre de reclamacions, perquè el preu de la visita si que ens el van dir en la nostra llengua...
ResponEliminaDesprés vam baixar fins a Sant Miquel i malgrat estaven tancant, al saber que hi anàvem de lluny, molt amablement ens van fer la visita i en català, va ser com una compensació i sempre n'he guardat un bon record.
Petonets.
Són dos monestirs preciosos, posats en indrets magnífics. Val la pena deixar-s'hi caure dectant en tant.
EliminaBon cap decsetmana, M Roser!
No es pot viure tan sols de records i somnis, però són necessaris per fer la existència molt més agradable.
ResponEliminaImpressionant el Monestir, quants segles de la nostra història han viscut les seves parets!
Hi ha dies i dies. Uns per viure sexsombis i records i els altres per adonar-te que no es pot viure tan sols de somnis i de records.
EliminaI entre els records i els somnis el terme mig de l'avui. Té molta força aquest poema. De fet els records i els somnis són el mateix, perquè voldríem repetir el passat quan hem estat feliços.
ResponElimina