divendres, 9 de setembre del 2016
Caseta sota el castell del Pertús
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
si els refugis són tan macos conviden a quedar-s'hi més, encara que no hi hagi cap perill
ResponEliminaSi s'hi està bé, no hi ha cap pressa de marxar.
EliminaRefugia't als meus braços.
ResponEliminaDeixa'm que em refugiï al teu pit.
Una proposta bellíssima i plena d'amor.
EliminaSiempre necesitamos un refugio cercano donde podamos sentirnos seguros y protegidos
ResponEliminaLo necesitamos todos, Alfonso. Incluso los que no tienen conciencia de ello. Un abrazo.
EliminaL'arbre fa de refugi a la caseta tan bonica on ens hi podem refugiar...Estarem sota d'un doble refugi, no està gens malament...
ResponEliminaBona Diada, Carme.
Sí, sembla un arbre protector...
EliminaBona diada, M Roser, que ja estem a punt!
Un refugi sempre és necessari, allà on sigui. De vegades no és un lloc, només és un estat, o una persona. Però cal que en tinguem.
ResponElimina