diumenge, 25 de setembre del 2016

Relats conjunts: Terra llaurada

Terra llaurada - Joan Miró

- Els somnis, són una bestiesa, no hi ha qui els entengui i no serveixen per a res.
- Per alguna cosa deuen servir, si existeixen, sense buscar-los.
- Però...  si no tenen ni cap ni peus, mira avui què he somiat...
- Si no tenen ni cap ni peus no cal que m'ho expliquis.
- Sí, dona, només per demostrar-te que no tenen ni cap ni peus.
- No em convenceràs, però tampoc m'arriscaré a explicar-te el teu somni. Tu mateix si no vols trobar-los-hi cap significat.

En Manel, va començar a explicar el somni, llargament. Els seus somnis habituals eren plens de gent, de persones diverses que no tenien a la vida real cap relació entre elles.  Sempre hi havia algun conflicte petit o gros que no sabia com resoldre i que provocava neguit.  I li agradava explicar-los. La Laia l'escoltava pensant que per més que ella no hi entengués res, aquest patró tan marcat bé devia voler dir alguna cosa.

En el somni que havia tingut la nit passada, que en Manel va voler explicar tant sí com no a la Laia, no hi havia persones. Això trencava el patró, o  potser no, perquè hi havia animals. Diversos animals, estrafets i alguns monstruosos.

- A veure, Manel, a quin animal s'assemblava aquest que dius de la punxa al cap? Com un unicorn?
- No no s'assemblava gens a un unicorn, tenia urpes. Un petit monstre. I no era l'únic.
- I quin era el conflicte? en els teus somnis sempre hi ha algun problema a resoldre, que no saps com resoldre.
- El conflicte era, que com que no m'agradaven aquests animals ni aquesta granja i em feien molta angúnia, jo marxava. Els animals no eren meus, podia marxar i oblidar-los, però no: em quedaven els meus sentits, un ull i una orella allà, i encara que jo m'allunyava, els continuava veient com si no pogués deixar-los enrere. Era molt angoixant, perquè quan arribava a casa i em trobava amb tu, al nostre voltant continuava veient aquelles bèsties i no tenia cap lloc on protegir-me. Però el pitjor de tot és que ara que estic despert les continuo veient.
- Com que les veus? Ara mateix? Això és greu!!! Ves al metge, ja!
- I tant que és greu, però què vols que em faci el metge?
- Vull dir metge-psiquiatre, eh? Mira, Manel, ho dibuixes tot, tal qual, i li ensenyes, a veure què diu...

En Manel va dibuixar tot el cap de setmana intentant no oblidar-se res. Dibuixar  amb cura i precisió, el va alliberar de les seves visions dels animals. No s'ho podia creure, ja no els veia. Uff! Mentre dibuixava, pensava que els animals i el món no eren així, que era ell que sovint deformava la realitat i la feia més terrible. I no només això, sinó que la deformava i després se l'enduia posada, dins del cap, amb una necessitat de control que no era útil, ni necessària, ni agradable. Mai no va anar al psiquiatre, no volia descobrir el significat de tot plegat. En el fons ja sabia, només que no volia reconèixer-ho, que els somnis tenien molt sentit. I també sabia que se'ls hauria d'escoltar més. Però s'hi rebel·lava. Com podien els seus somnis, que eren seus, donar-li la raó descaradament a la Laia?

16 comentaris:

  1. Bon relat. A mi de vegades em passa com en Manel, que tinc somnis que em fan sentir malament i el que es pitjor, no em deixen en pau durant dies.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Mari... Has provat de dibuixar-los? O pintar-los, pintora... ;)

      Elimina
  2. Em sembla que d'ençà que somniem, sempre hi ha hagut qui ha volgut interpretar-los.
    Fetillers,bruixots, profetes, científics...
    Crec que encara som molt lluny d'interpretar correctament els somnis. En Manel potser ha trobat un camí... que l'explori.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre hi ha hagut intents diversos, és ben veritat... No sé si ens en sortirem mai.
      Malgrat tot hi ha coses en els somnis ben suggeridores, si els volem escoltar.
      A veure, si en Manel arriba a descobrir-ho, però segur que no li confessa a la Laia, tossut com és.

      Elimina
  3. De vegades plasmar els somnis sobre el paper sigui en forma de dibuix o per escrit, pot fer que t'alliberis d'ells, perquè els veus des de fora...Segur que el Manel tenia alguns problemes que l'angoixaven i els somatitzava a través dels somnis, trobo que potser ha trobat la teràpia més adient!
    Petonets, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És més pràctic fer-ho per escrit, però aquest quadre m'ha suggerit això.
      No hauríem de tenir mals sons, no. Els hem d'alliberar, escrivint-los, i escoltant-los!

      Elimina
  4. Jo sempre somio quadres d'aquesta mena :D :D

    ResponElimina
  5. De vegades tenim l'afany d'interpretar-ho tot, d'entendre-ho tot però hi ha coses que sempre se'ns escaparan. És cert que alguns somnis tenen molt sentit i també ho és que n'hi ha d'altres que no. Jo no m'hi capficaria gaire.

    Per cert, si els somnis de Manel donen la raó a la Laia segurament és perquè la Laia té raó... i en Manel ho sap encara que es resisteixi a admetre-ho. ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada molt la teva conclusió.... I en Manel ho sap encara que es resisteixi a admetre-ho. :)

      Elimina
  6. Perquè la Laia la sap molt llarga. Però realment hauria d'haver anat al psiquiatre, perquè somiar això em sembla que no pot voler dir massa res de bo...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Home, sobretot que s'ho passa fatal i s'endu els somnis amb ell tot el dia, deu ser horrorós!

      Elimina
  7. Quin malson, horrorós! Escriure -o dibuixar- és molt terapèutic i ordena les idees, però potser si que seria convenient una miradeta del psiquiatra...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estem tots d'acord, Glòria, la Laia tè raó en tot, hauria d'anar al psiquiatra...

      Elimina
  8. Després de l'anestèsia d'una operació tots podem arribar a delirar. Qui estigui lliure d'això que tiri la primera pedra.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi ha somnis que ja són com un deliri, i tens raó, les anestèsies sovint fan delirar...

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari