dimecres, 28 de setembre del 2016
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Un indret molt indicat per als agradables silencis compartits. Recordo haver-hi assistit a alguns concerts de nit, els mesos d'agost, i era fantàstic. I les pintures de l'interior amb els apòstols tan orelluts m'han fet somriure moltes vegades...
ResponEliminaHa, ha, ha, tens raó, mira que són graciosos, els orelluts...
EliminaFer una tanka és una bona manera de reposar del silenci.
ResponEliminaEt confessaré un secret, no era una tanka, ni havia pensat que ho havia de ser. Tenia 5 versos i prou, però el teu comentari me l'ha fet canviar. Me n'has fet venir ganes. Ara sí!!!
EliminaHe estat superficial!
EliminaPerò a mi també em passa: em poso a fer un poema d'unes quantes línies (versos en anglès) i el redueixo a les tres d'un haiku al final!
A mi em faltaven algunes síl·labes perquè fos tanca... les he afegit.
EliminaI DINS EL SOLENCI,RECONSTRUIM ELS MOTS DEL AHIR....
ResponEliminaReconstruir mots, sempre és gratificant!!!
EliminaSota les campanes, fora de mirades indiscretes. Un bon lloc per unir les mans i els cors.
ResponEliminaPreciosa aquarel·la, com sempre.
Gràcies, Mari. A la muntanya, sempre hi han racons bonics on s'hi està bé.
EliminaM'agraden molt les ermites i com que sempre solen estar dalt d'un turó, seure al davant i contemplar el paisatge...Aquesta és molt bonica, però jo no la conec!
ResponElimina"Sonen campanes a l'ermita
moltes campanes sonen ja.
És l'ermità el qui les gronxa
i el ventijol les fa cantar"...
Bon vespre, Carme.
Gràcies per la cançó, M Roser. La recordo cantada per la Marina Rosell, pot ser?
EliminaA mi també m'agraden les ermites i els turons.
Bona nit!
Has encertat: la va cantar, i enregistrar la Marina Rosell. Tenim l'LP (Barca del temps) en vinil.
EliminaEn canvi no sabia de l'existència d'aquesta magnífica ermita de Sant Romà de les Bons. L'he buscat a internet. També hi ha fotografies dels apòstols orelluts.
Com diu el conte de la caputxeta, potser són per escoltar (les oracions dels fidels) millor.
El teu poema complementa molt bé l'aquarel·la.
És veritat, el disc de la Barca del temps, nosaltres també el tenim, en vinil.
EliminaSant Romà de les Bons, sobre Encamp. Gràcies, Xavier.