Deixo la calitja avall, avall,
perquè res no m'emboiri els sentits.
El sol llueix clar i net
i fa que els pensaments també en siguin.
I la mar desdibuixada als nostres peus,
ens du aquest color que ens manca.
Sobre la roca, com l'ermita que s'hi arrela ,
nosaltres també som part de la tarda.
L'aquarel·la no està desdibuixada, al contrari.
ResponEliminaTardor a Sant Onofre.
Gràcies, Xavier!
EliminaCom la nostra visió i el nostre estat d'anim s'aparella amb la natura que ens envolta... Si hi ha boira ens 'emboirem', i si s'aclareix el dia el nostre pensament i els nostres sentits llueixen més nítids.
ResponEliminaSom part de la tarda. M'encanta aquest vers.
Una abraçada, Carme!
En una mesura o altra sempre ens influeix el temps i l'entorn. Gràcies, August!
EliminaUna abraçada.
I quina sort poder escapar de la boira i anar amunt, amunt, fins trobar els colors una altra vegada nítids i lluents; els de dins i els de fora.
ResponEliminaUna abraçada!
Muntanya amunt, Montse!
EliminaUna abraçada!
que maco Carme !!
ResponEliminaM'alegro que t'agradi, sargantana bonica!
EliminaHem tingut massa dies la boira. Per sort, sembla que ja ha marxat! El solet d'avui ha estat fabulós.
ResponEliminaOn està aquesta ermita de Sant Onofre?
És a la Serra de Verdana, prop de Sant Pere de Rodes. Penjada a mitja alçada de la serra,,amb una vista impressionant sobre la badia de Roses.
EliminaLlueix a ple sol, ferma i ben arrelada.
ResponEliminaPreciós, Carme!
Moltes gràcies, Glòria!
Elimina