Farcells de tardor
per embolicar les hores.
Dibuixo les fulles caigudes a terra
m'omplo la paleta de colors torrats.
S'atura el pensament,
es concentra només en la mà.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Oooohhhh, quin estampat tan meravellós que has dissenyat, Carme! M'imagino un mocador així, per embolcallar-me amb els colors de tardor que tan estimo, sentint l'escalf de la màgica estació més enllà del cor...
ResponEliminaFins ben aviat, Carme!
Hauria de ser d'una altra roba més fineta, per embolcallar-t'hi. Aquesta és ben bé per fer paquets i farcells. Si un dia trobo la roba adequada, te'n faré un d'igual, però que t'hi puguis embolcallar.
EliminaAmb la seda (de moment) no me'n vaig sortir, amb el cotó em queden macos, però... serveix pel que serveix. Seguiré buscant.
Fins ben aviat, bonica, em farà molta il·lusió veure't.
Per cert, quin t'agrada més? el de dalt o el de baix?
EliminaAra només et queda omplir aquest farcell tan bonic de castanyes o panellets!
ResponEliminaDe castanyes, millor, m'agraden més!!!
EliminaM'agraden molt aquests mocadors que has pintat. Sobretot el primer. Ets una artista!
ResponEliminaHas fet una bona feina, molt bonica i, com tu dius, ben relaxant.
Gràcies, Glòria!!! Sí que és relaxant, sí. Aquests dos em van tenir ocupadíssima tot un cap de setmana més estones de divendres i bona part de dilluns.
EliminaAquests farcells es poden omplir de bons desitjos. Lleugers i càlids.
ResponEliminaT'han quedat molt bé, Carme.
Doncs em sembla molt bona idea, Xavier, els bons desitjos no pesen gens i són ben agradables als sentiments i al tacte de l'ànima. Gràcies!
EliminaM'agraden molt els teus farcells. Precisament avui he estat recollint fulles, tenen uns colors preciossos.
ResponEliminaGràcies Consol, els colors de les fulles seques m'enamoren i són tan infinits com els del mar.
EliminaQuina gràcia, estava comentant al teu blog i quan he arribat aquí, he vist el teu comentari. Ens hem creuat. Si fos una visita física a cada de cadascú, no ens hauríem trobat. La màgia dels blogs és que encara que ens creuem mai no trobem la casa buida. Jo et trobo allà, mentre tu em trobes aquí,
Tens una (bona) mà tardoral que ens l'acosta una mica, ací, que encara no tenim, jo almenys, sensació de tardor. Avui feia una calor impressionant, 30.5 graus de temperatura! Així no puc escriure poemes de tardor...
ResponEliminaDiuen que aquesta setmana arriba el fred, tot serà que vingui l'hivern i ens quedem sense tardor...
EliminaA veure si hi ha sort i inspiració tardorenca.
FULLES MORTES,RECORDS VIUS...
ResponEliminaEls records com un trepig damunt les fulles...
Eliminaquasi millor fer-ne un vestit......ara, vigilem que no caiguin les fulles.
ResponEliminaSeria un vestit molt petit, eh? I si a sobre cauen les fulles, quedaria molt sexi... he, he, he...
EliminaLes fulles caigudes són maques, pintades per tu encara més.
ResponEliminaGràcies, Helena!
EliminaQuina passada!! M'agrada moltíssim!
ResponEliminaPer cert, he vist la resposta que dones a Galionar... I estava pensant: Una no es pot embolcallar a sí mateixa en un preciós mocador de cotó? ;-) (ho dic de veritat, eh?)