Ran de l'asfalt,
quan aixeca la terra,
neix de l'atzar.
(El meu carrer és un carrer ben estrany.
En Joan Gasull va veure aquesta foto a l'instagram i va dir que es pot menjar i que en diuen cualbra.
Però jo no me l'he menjat, perquè no l'havia collit, només vaig fer la foto i prou.)
També tots nosaltres també som el fruit d'altres vides per pur atzar.
ResponEliminaL'atzar és un motor de vida, sempre...
EliminaTu pots tenir bolets d'aquests molt a prop de casa, a la meva com a molt hi trobo fongs a la nevera de vegades...
ResponEliminaI la tomaquera del desguàs?
EliminaNo se sap mai XeXu, en un escorcell d'un arbre de ciutat, l'altre dia també hi vaig veure bolets.
EliminaMira en Mc, què et recorda!
La natura intenta sobreviure... per molt difícil que li posem. ;-)
ResponEliminaI tant! I sobreviu. I segur que guanyarà ella.
EliminaLa terra, quan vulgui se'ns espolsarà en una sola sacsejada.
Un detall ben tardorenc ha anat a cercar-te meravellat per le teues pintures i les teues paraules.;)
ResponEliminaGràcies, novesflors, un comentari bonic i afalagador.
EliminaEntre la pinassa
ResponEliminaprop de les roderes,
la vida és massa
a les carreteres.
Ha, ha, ha... m'ha fet molta gràcia el teu rodolí... gràcies. La vida és massa a les carreteres! Ès genial!
EliminaJo tampoc me'l menjaria, Carme, tot i que si ho diu en Gasull deu de ser comestible. :)
ResponEliminaJo tinc una planteta que neix de les escletxes de les rajoles i s'ha fet altíssima, sembla molt vividora. Un dia us l'ensenyaré.
Dona, jo si ho hagués sabut a temps potser sí que me l'hagués menjat, però quan ho vaig saber ja no hi era a temps... clar que amb un de sol no feia gran cosa...
EliminaTothom anant a la serra a buscar-ne i vés per on al bolet li agrada per una vegada canviar la terra humida per l'asfalt. Deu haver anat a fer un passeget.
ResponEliminaCal dir que jo visc al bosc, ni que sigui un bosc urbanitzat i enquitranat... a la Serra de Collserola. Per això el meu carrer és una mica atípic.
EliminaI ho ratifico....és o millor dit era, bo.
ResponEliminaM'ho crec absolutament, Joan!
EliminaBona pinta té, però no et fies, a veure si algú l'ha col·locat expressament per embrujarte ...
ResponEliminaHe, he, he... no em neguis que seria ben romàntic que algú volgués embruixar-me, però no em sembla gaire probable.
Elimina🍄 També podria ser un Pebràs ! 🍄
ResponEliminaPodria ser, Joan, els pebrassos si que sé quins són i com són, però amb els dubtes d'una que no en té gaire idea.
EliminaUna foto preciosa, Carme.
ResponEliminaCom no hi entenc, no puc dir-te si és bo, per tant jo no el menjaria. ;)
Aferradetes!
Jo tampoc hi entenc, sa lluna... gens o molt poquet.
EliminaAferradetes!
Em recordes aquell haiku de "Pena collir-la,/ pena deixar-la estar/ la violeta" (em sembla que deia).
ResponEliminaEl recordo molt bé, perquè m hi vaig sentir identificada, Helena. Del tot.
Elimina