Per molt suaus i bells que siguin els pètals,
allò que importa és la llavor que porten dins.
......................................................................................Carme
Se sent la veu.
és el vermell que ens parla
sense paraules.
........................................................................................Xavier
Pètals i mots
estranya sintonia,
llavors al cor.
.........................................................................................Carme
Llavors al cor.
Esperem tindre prompte
bona collita.
...........................................................................................Mari
Jo vull els pètals,
sols l'enamorament,
no pas el fruit.
........................................................................................Helena
Se sent la veu.
ResponEliminaés el vermell que ens parla
sense paraules.
El comentari de sota, era la meva resposta poètica sl teu comentari poètic...
EliminaPètals i mots
ResponEliminaestranya sintonia,
llavors al cor.
Llavor sal cor.
ResponEliminaEsperem tindre prompte
bona collita.
He pujat el poema al post i posat el primer vers amb la "s" com a plural: llavors.
EliminaM'has fet dubtar, perquè: llavor, sal, cor, també tindria sentit, però finalment ho he interpretat com el meu últim vers.
Ja em diràs com ho havies pensat, Mari.
I el seu perfum tan característic també m'agrada molt.
ResponEliminaEn això no coincidim gens, jo no el trobo gens agradable...
EliminaI alguna cosa em diu que no estem parlat de flors.
ResponEliminaNo estem parlant només de flors...
EliminaPer molt maco que sigui el vestit el que importa més és qui el vesteix.
ResponEliminaM agrada molt la teva interpretació... Gasull, autèntica!
EliminaI aquests no duen papallones que els maten? sempre hi ha algun paràsit en aquest món que et corseca :(
ResponEliminaSí que en duen Cli, els mantenim com podem, podant, amb insecticides, etc... aquest any han estat força bé tot l'estiu, fins a última hora.
EliminaUn gerani amb sentiment.
ResponEliminaBonic, nina.
Aferradetes de bona nit.
Moltes gràcies, sa lluna... aferradetes dolces, bonica!
EliminaCarme, m'agrada molt, però et porto la contrària:
ResponEliminaJo vull els pètals,
sols l'enamorament,
no pas el fruit.
A mi també m'agrada el teu, Helena i no crec que em portis la contrària, sinó que agafem diferent la metàfora. Jo no pensava que l'enamorament siguin els pètals. L'enamorament és dins, és al cor, és a l'ànima. El pètals per a mi sognificaven les formes, l'expressió, aue pot ser agradable i bonica, però sense el sentiment de fons ...
Elimina