 |
| El Pont de Vilomara |
Ens ha costat de construir ponts forts i útils i segurs per passar d'un costat a l'altre de nosaltres. Però els ponts existeixen, Els mantenim i els conservem. Passem prou sovint, jo cap a tu, tu cap a mi, amb placidesa. Semblava que quan reconstruíssim els ponts esbotzats, tot estaria en ordre. N'està? No sabria dir-t'ho. Encara no totes les paraules són possibles. Ni qualsevol gest d'apropament. Les paraules es divideixen en moltes possibilitats, camins, sempre ens cal triar. Mentre el cap valora l'obertura i l'oportunitat que tot això representa per a nosaltres, els meus ulls miren de fit a fit, aquell horitzó perdut, que s'allunya fins l'infinit i fa que siguin de joguina, de fireta, de pur maquillatge, totes les altres opcions.
No sé què dir, Carme. Ja saps que sóc home de poques paraules, de ponts xicotets.
ResponEliminaPer cert, he vist en l'Istagram les fotos que has posat de la meua terra, que és la teua també. Espere que n'hages gaudit, ara que s'hi respira un aire més pur, encara que siga només una mica.
M'agrada això dels ponts xicotets. Segurament tens prou raó, i dec ser jo que hi poso masa arcades a cada pont.
EliminaSí que he gaudit molt a València, feia molt que no hi havia estat, especialment a l'Albufera, que em va encantar. Ja faré algun post, perquè tinc moltes fotos. M'he sentit a casa, Jp, com ha de ser. Com espero que tu et sentis quan vens per aquí. Gràcies, Jp, pels bons desitjos.
ponts de paraules ....bonic i trist si encara paraules que no es poden dr i ponts que no es poden transitar
ResponEliminaGràcies Elfree!!!
EliminaCal conservar els ponts encara que els que els creuen, de vegades sembla que vagen en direccions oposades.
ResponEliminaSí cal conservar-los. Trencar els ponts no serveix a ningú.
EliminaCom en tot, els ponts que cal construir són aquells que necessitem, que ens calen. Construir-los perquè sí, no té cap sentit. Així que si has decidit construir-los, és perquè valia la pena. Ara, no parlem de la dificultat, ningú no ha dit que sigui fàcil. Però si val la pena, s'hi ha de treballar.
ResponEliminaTens raó, XeXu... ho estic ben bé d'acord.
Eliminaels ponts ens serveixen tant per unir com per separar, són llibertat de camins, perquè tothom pugui seguir el seu.
ResponEliminaNo només els ponts, sinó tots els camins han de ser en llibertat, és ben bé així.
EliminaEm fas pensar en "Els ponts de Madison", o en aquell quadre de Van Gogh, "El pont de Langlois". Un pont és metàfora de la connexió entre dues persones. Amb la mirada en la llunyania, que vens a dir tu.
ResponEliminaPonts propers i mirades lunyanes és el que a mi m'agradaria...
EliminaDe les arcades dels ponts també se'n diuen ulls. Cal saber mirar...
ResponEliminaObrirem bé els ulls, doncs Xavier i això també serà construir ponts.
EliminaEls ponts hi son, podem fer-ne ús... Ara bé, potser el més difícil és tenir clar si volem o no travessar-los... D'altra banda, és tan difícil voler recuperar aquell horitzó que ja s'esborra en la llunyania que potser surt més a compte construir nous horitzonts... És difícil prendre decisions, a voltes...
ResponEliminaUna abraçada!