Daurades,
colrades,
de color d'aram,
llueixen les fulles la seva tardor.
Cauran, lentament, fins al despullament de la branca.
Despullem-nos de pors, d'incerteses
i encara que quedem nus,
construirem de nou, la tendresa.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Tal com proposes el "despullem-nos de pors, d'incerteses..." començo a afluixar-me el nus de la tardor.
ResponElimina:) aquest és un bon recolzament a la meva proposta... fora nusos!
EliminaQue paraules mes boniques ens mostra el poema. Sí, cal despullar-nos de tot allò que ens afixia, ens deprimeix, ens limita, perquè un cop despullats de les pors puguem construir un futur d'il·lusions, de tendreses.
ResponEliminaHauríem de deixar caure un munt de coses que duem a sobre... gràcies, Alfonso!
EliminaQuina bellesa tenen els colors de la tardor!
ResponEliminaLa senzillesa d'una branca és capaç de fer que estiguis gaudint de mirar-la una bona estona :-)
Sí, els colors de les fulles semblen iguals, però tenen mil matisos.
EliminaUn poema bellíssim, Carme!
ResponEliminaLa branca és despulla per rebrotar en noves fulles. Despullem-nos de la por perquè aflorin noves esperances.
Moltes gràcies, Glòria!
EliminaSí, despullem-nos per poder-nos tornar a vestir amb les il·lusions renovades!
ResponEliminaBellíssima imatge, bellíssim poema!
Moltes gràcies, Montse!
Eliminasovint ens cal treure la roba vella que portem per vestir-nos amb coses noves, per fer-nos sentir millor. Quan es posi el vestit verd li quedarà que ni pintat
ResponEliminaLi quedarà de meravella, segur!
EliminaEls arbres tenen una manera ben maca de despullar-se i una manera ben pràctica d'afrontar l'hivern. Fora noses i esperar pacients els brots nous.
ResponEliminaM'agrada com ho dius.
Moltes gràcies, Teresa...
EliminaNo és fàcil despullar-se ... sobretot per dins.
ResponEliminaI encara menys fer-ho cada any!
Bona nit Carme.
Despullar-se per dins, potser no és fàcil, però fer-ho amb confiança i amor és una de les millors coses de la vida...
EliminaBona nit, Pere.
M'agrada la teva metàfora. De fet quan renovem les nostres vides hem de desprendre'ns de coses perquè en neixin de noves.
ResponEliminaSí, renovar sempre és deixar coses, hàbits, maneres de fer... per adquirir-ne de noves!
EliminaHauria de ser un deure, despullar-se de les pors i les tristeses per a rebre un nou vestit d'il·lusions i esperances.
ResponEliminaSí, ens aniria bé, oi? Fora pors, fora tristeses i a vestir-nos de nou amb el vestit que dius!
Elimina