Aixopluguem-nos de la pluja que cau, avui.
Aixopluga'm de la malenconia inesperada,
jo et preservaré dels silencis no volguts,
de la prudència que esglaia,
dels mots esgarriats,
dels pensaments silents.
Sabem segur que hi ha paraules que ens transformen.
Cada vegada que veig les teves aquarel·les, em vénen ganes de pintar. L'aquarel·la no la domine. Els poemes ho intente encara que vosaltres sou mestres.
ResponEliminaTot és començar, Mari, pots pintar en la tècnica que més coneguis. No pas forçosament amb aquarel·les. I amb els poemes, sempre em considero aprenent... una manera d'expressar emocions que m'agrada i que necessito, d'alguna manera.
EliminaSí, hi ha paraules que ens transformen, fins i tot les pròpies.
ResponEliminaI tant, Helena, sobretot les pròpies si ens permetem sinceritat absoluta...
EliminaLes paraules ens afecten i, de vegades, ens transformen. D'ací ve el seu poder.
ResponEliminaSí, a vegades un poder que oblidem per moments!
EliminaSi no vols agafar una pulmonia, més val fer cas de la primera frase. Un cop tapat, la resta ja vindrà.
ResponEliminaMillor tenir les pulmonies a ratlla, XeXu, per descomptat!!!
EliminaL'aquarel·la, com totes les teves, preciosa. Les paraules que l'acompanyen l'agombolen.
ResponEliminaMoltes gràcies, Xavier, l'aquarel·la, ja està cpm està, el poema he intentat millorar-lo una mica... en dos o tres petits canvis que se m'han anat acudint. No m'acabava de fer el pes.
Eliminaen el resguard de la pluja han nascut moltes històries,adobades per aquests moments d'aixopluc.
ResponEliminaL'oportunitat fa el lladre
distreta amb la pluja
t'he robat el petó
No està gens malament, que neixínuna història al resguard de la pluja.
EliminaM'has fet pensar en una cançó de Brassens quan un noi li oferia compartir pataigües a una noia
"Un petit racó de paraigües, contra un petit racó de paradís" en francès rimava i tots dos hi sortien guanyant.