dimecres, 16 de novembre de 2016

L'Albufera de València



Entre mig de les canyes,
m'amagaria  amb tu
en aquesta mar petita
on la vida es fa gran.



Navegaríem
en una barqueta
que passés àgilment
per tots els  passadissos 
de l'aigua arrissada i brillant.



No diguis res...  mira!
El martinet i la garseta
s'amaguen i ens vigilen
des del mirall on els canyars s'aboquen.

22 comentaris:

  1. Que bonic, Carme!

    M'encanta això de la mar petita.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sembla que era mar petita i ara ja no ho és, perquè l'aigua ja és dolça. Però manté el seu nom i també el seu estatus, què caram! Mar petita i dolça...

      Gràcies, Jp!

      Elimina
  2. Si no haguessis dit que era València, m'hauria fet pensar en les maresmes de Florida que es veien a CSI, o a la llera del Mississipí. Massa sèries americanes.

    ResponElimina
  3. Molt bonic aquest raconet. Un lloc per amagar-se i perdre's. I molt bonic el teu poema, com una cançoneta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt bonic, jo no hi havia estat mai i em va encantar aquesta sensació de lliscar entre canyars altíssims... Gràcies, Consol!

      Elimina
  4. Quina sort tenir unes poetes que ens permeten navegar entre les seves estrofes. Remem pels versos, en la quietud de la tarda.
    Quin país més variat i bonic que tenim!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una meravella de país!!! remem pels versos, que fa de bon lliscar...

      Elimina
  5. es respira tranquil·litat a cada imatge, les lletres donen sentit a la pau

    ResponElimina
  6. He, he, de vegades els canyars donen per a molt.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segur que sí, he, he, he... no t'ho sabria dir... la imaginació també dóna per molt.

      Elimina
  7. Un xic més al sud,l'aigua es converteix en arrossar, prop del Mareny Blau...

    "Cau la tarda
    i l'aire de ponent fa onades d'herba,
    Cues de Jonc pinten el cel de colors
    camí de Riola"

    Bona tarda Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquests teus versos són un bon complement del meu post. Gràcies!

      Bona tarda, Pere!

      Elimina
  8. I LA SEVA DOLÇA CALMA VA BRACOLER EL NOSTRE AMOR...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quina sort, un amor bressolat, ha de ser més feliç!

      Elimina
  9. No he estat per aquí mai, però de bastant jove la vaig conèixer a través de les novel·les de Blasco Ibáñez i em entusiamaba com aquesta vida interior, els seus habitants eren els més semblants als peixos, semblava que vivien dins de l'aigua sense mullar-se.
    Una abraçada Carme

    ResponElimina
    Respostes
    1. Captiva la vida de la gent de l'Albufera. Encara ara.

      Una abraçada, Alfonso!

      Elimina
  10. Carme, per un moment m'ha semblat que parlava l'Estellés. L'amor amagat, València i aquest devessall de poesia descrivint la natura. Bonic!

    ResponElimina
  11. "No diguis res... mira!": em costa tant de callar davant la bellesa...

    ResponElimina
    Respostes
    1. T'entenc molt bé... a mi em passa exactament el mateix. O parlo o callo i escric.

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari