De la proximitat de la roba estesa,
amb els seus colors i el seu ordre atapeït,
fins a la llunyania de l'art,
de les finestres gòtiques
de la història, de casalots abandonats,
hi ha un fluir vital que, avui, ens corre per les venes.
Dels ulls, al cor,
al peu de la muntanya màgica,
sentiments potents de pertanyença.
Entre la muntanya i jo,
entre nosaltres i la terra.
Acabo de llegir la meva ració de La Muntanya Màgica (en relectura) i trobo que tu també en parles.
ResponEliminaVeriablement és una muntanya de temps insalvable la que separa les gelosies de fusta del seu origen. La teva sensibilitat ho encrta.
Hi ha tantes muntanyes de tota mena i tantes màgies també, que no costa de trobar-nos en alguna coincidència, Olga.
EliminaM'agrada afegir que les coincidències m'encanten. Sento una debilitat per elles.
Tan a prop i ... tan lluny en el temps i la riquesa
ResponEliminauna finestra gòtica i un balcó de roba estesa.
Bona nit Carme :)
Un preciós rodolí, Pere. Molt bona nit!!!
EliminaLa proximitat de la muntanya marca els costums dels habitants (i visitants) de Monistrol
ResponEliminaTant a prop que la seva energia ens entre dins...
EliminaArt i vida, la teva fotografia i el teu poema en un moment col·leccionable.
ResponEliminaArt i vida.
EliminaContinuïtat, terra i arrelament...
Quin contrast tan estrany. La vida, la roba penjada d'avui, al costat de l'art gòtic. Bonica foto.
ResponEliminaUn contrast que a mi em va semblar entranyable i em va donar una sensació de temps que passa, però també de continuïtat.
Eliminaaquest art gòtic ha vist i veurà molta roba estesa, si podés parlar, la pedra seria una bona crítica de moda.
ResponEliminaha, ha, ha... ens explicaria tots els modelets que li han penjat davant dels nassos...
EliminaEn aquests racons que suporten tants anys, la roba estesa, moltes vegades, són la senyal de que encara la vida roman en elles.
ResponEliminaJo també sóc un assidu de la Muntanya Màgica, sempre propera a mi.
Sí, Alfonso, encara hi ha molta vida a Monistrol. I molta gent i molt de moviment. Malgrat els casalots abandonats...
ResponElimina