No em quedo pas amb les imatges invertides dels reflexos per atractives que em semblin. Les miro, en veig el tremolor i la lluïssor i també els jocs de llum que les embelleixen segons les hores. Hi veig el cel i els núvols que avui no passen de llarg, sinó que es queden. Les branques en ziga-zaga, com en els quadres abstractes. La bellesa del món, damunt de l'aigua.
Alço el cap, i miro lluny. Sempre hi ha una finestra per veure nous horitzons, no hi fa res que siguin quotidians i propers.
Em plau descobrir la bellesa del món en les teves imatges i les teves paraules.
ResponEliminaMoltes gràcies, Consol. Els safareigs tenen un encant especial.
EliminaUn safareig finestríssim.
ResponEliminaI endavant amb el diàleg de versos.
Correu rebut: moltes gràcies.
Vindran més idees.
M'encanta aquesta expressió del safareig finestríssim!!
EliminaDoncs endavant! Gràcies!
Una vegada, en un blog, vaig veure una sèrie de posts amb fotografies xulíssimes sobre diferents safareigs que hi ha a Catalunya...
ResponEliminaAmb el fred que fa avui, pensar en anar a rentar la roba a un lloc així... brrrrrrr :-DD
Els safareigs és un bon tema de fotos, a mi m'encanten. Sempre penso això que tu dius. Si hagués de rentar-hi, no m'agradarien pas tant!
EliminaI què millor que poder escollir segons els desitjos: cercar nous horitzons o quedar-se en l'abstracció del paisatge més proper reflectit en el mirall de l'aigua... La decisió, en un mateix.
ResponEliminaPoder triar és una de les millors coses que ens pot passar... tenir la decisió en un mateix.
EliminaFent la bugada,
ResponEliminauna mirada neta
en el safareig.
L'aigua arrissada
Eliminadesdibuixa les formes.
Branques abstractes.
Els safareigs, en els pobles s'han utilitzat fins no fa tants anys. A les cases hi havia la pila de rentar, en Topares sense aigua corrent, primer calia portar l'aigua de les fonts per rentar a mà. Quan hi havia molta roba, calia rentar llençols o mantes s'anava als safareigs, havien de desplaçar-se més de dos quilòmetres en alguns casos. Era un món de penúries i patiments. Tot i tantes dificultats sempre hi havia alguna finestra oberta a un futur esperançador.
ResponEliminaRealment hi ha alguns llocs, on els safareigs s'han utilitzat una mica més enllà del seu temps. Ben bé com dius, en un món decpenúries, de dificultats, devpstiment.
EliminaSom afortunats de la vida que tenim. Privilegiats, per l'època i pel lloc on hem nascut.
Venia a dir que veient les fotos del safareig he pensat de seguida en la Consol, que ens en posa de tant en tant, i pam, la trobo al primer comentari.
ResponEliminaJo també vaig pensar en la Consol, quan feia les fotos...
EliminaSempre es poden mirar les coses des de diferents perspectives. La teva mirada, Carme, és poètica i sap trobar la bellesa arreu.
ResponEliminaMoltes gràcies, Glòria, guapa!!!
EliminaReflexos i finestres, dos motius bàsics en art, poesia.
ResponEliminaDos motius bàsics també a la vida.
Elimina