Com una falca,
que s'endinsa en l'aire
com sageta veloç
en la distància infinita.
Com un pensament
sempre més enllà,
com un desig inabastable,
com la tossuderia d'arribar.
Espereu-me! Jo també vull volar!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
carai a i em cal les ales per volar i voler , bellíssima formació d'aus .....jo he caçat al vol el teu post just quan t¡havia deixat comentari en l'anterior
ResponEliminaVoler i volar, per tot calen ales, Elfree!!
EliminaUn post momt adequat per caçar-lo al vol!
M'agrada moltíssim! Però jo sóc conscient que no puc pas volar. Això és cosa dels altres.
ResponEliminaGràcies, Helena! Potser hi ha moltes maneres de volar! Amb la poesia també voles!
EliminaCom la punta d'un estel que anuncia llibertat.
ResponEliminaQue maco, Consol!
EliminaUna formació aerodinàmica. Se les saben totes, els ocells :)
ResponEliminaSe les saben totes i no sabem gaire com ho fan per saber-ho... em sembla misteriós que s'organitzin volant en aquestes formes.
EliminaQuina responsabilitat el que va de punta de fletxa.
ResponEliminaDeu ser el més valent, o el més savi...
EliminaNomés voler i jo vull!
ResponEliminaAferradetes de tarda fresqueta.
Som-hi que en aquesta formació hi ha llocs buits...
EliminaAferradestes!!!
Voldria ser capità
ResponEliminasempre sóc el darrer
mai sé si es va o ... es ve!
Bona nit Carme, sempre hi ha ocells desorientats.
Si ets el darrer... només has de fer que seguir... sempre n'hi ha de desorientats... però jo ara ompliri els llocs buits que veig, vens?
EliminaBona nit, Pere...
Com les oques quan van al camp, el primer va davant.
ResponEliminaSi fa no fa, igusl, Jp! ;-)
EliminaEp, ja et cal espavilar, que no esperaran a ningú!
ResponEliminaTens raó, XeXu, quina barra! No m'han esperat! :)
EliminaEls quatre últims versos!!!!
ResponEliminaGràcies per l'exclamació!!!
EliminaNomés fermament tossuts arribarem on volem. No defallim, arribarem
ResponEliminaTossudament alçats, com diu en Lluís Llach!
EliminaVolar, volar, sempre somiarem amb tenir ales per volar, mentre aprofitarem la nostra imaginació per volar més i més alt.
ResponEliminaAmb la imaginació sempre volem, potser més alt que els ocells, Alfonso!
Elimina