 |
| Niporepte 197 de Relats en català |
per la boira amarada
de tant misteri.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
La boira sempre l'hem associada al misteri, a allò ocult o mig ocult, i d'alguna manera ens ha fascinat.
ResponEliminaDarrere la boira sempre hi ha un misteri i si no hi és... li volem veure.
Eliminaun boira clara que emboira la raó i ens deixa portar pel somni i el misteri
ResponEliminaDeixem-nos portar pels somnis, doncs...
EliminaEntre les soques
ResponEliminaEsperant que s'escampi
el fum de núvol.
Que bonic això de fum de núvol!
EliminaA que quan estes en un espai dominat per la boira sembla que no hi ha claredat per cap costat i que mai arribaràs a on sigui la llum.
ResponEliminaSi que ho sembla, Alfonso, molt. La realitat, ens diu un cop i un altre que la boira s'acaba, sempre, en algun moment.
EliminaAmb la claror
ResponEliminaes troben les respostes
a tants misteris...
Sempre acabem trobant la resposta... i tant que sí.
EliminaSemblen ben bé espectres, aquests arbres enmig la boira, sobretot el que aixeca els braços enlaire; el misteri està servit!
ResponEliminaSí, com arbres encantats, oi?
EliminaNo m'estranya que guanyessis!
ResponEliminaGràcies, Helena, procuraré no tornar a guanyar amb l'encallada que he provocat allà... no voldria pas que tornés a passar.
EliminaPuc publicar des d'aquí i ja està!