Relats conjunts: Ritme de tardor

 Jackson Pollock, 1950, Autumn Rhythm (Number 30)

Era un gran expert en pintura abstracta i  els seus amics van demanar-li que els comentés i els expliqués aquesta pintura, perquè no hi sabien veure res, que tingués cap gràcia. I que a més a més tenia un color apagat, avorrit i li deien que ells no se'l penjarien mai a casa seva.

L'Artur es va documentar bé i va consultar tots els estudis previs. No volia pas quedar malament amb els seus amics.

El primer estudi seriós que va consultar li va aclarir que allò era PINTURA.  Ell ho va comprovar i sí hi va veure pintura. Era un bon estudi. Concís, impecable, realista i autèntic.

El segon estudi consultat, assegurava que hi havia colomassa i que produïa mals sons. Fent unes anàlisis acurades van veure que era cert, hi havia colomassa. Els mals sons eren inevitables, ja es veia de seguida, perquè l'olor que feia no era gens agradable.

El tercer estudi, era una mica més complex, més difícil, només per a experts, perquè relacionava aquest quadre amb uns còmics per a nens i fins i tot a ell li va costar entendre, quina era exactament la relació artística, estilística i filosòfica del quadre amb el Wally.  I en no trobar-hi cap Wally, realment la relació es feia opaca, per a gairebé tothom. 

També vaig trobar un altre interessant estudi que el relacionava amb el pensament adolescent, era especialment interessant, perquè a partir d'aquest estudi, i d'aquesta mena d'anàlisi de la ment, es va poder saber quins adults no havien evolucionat prou i eren encara adolescent en el seu cervell.

Un dels estudis més polèmics va ser el que deia que era simplement una mostra d'esperma, no vàlida per a cap analítica, perquè hi havia massa rastre de cafè. Les discussions i suposicions de com havia anat a parar el cafè a l'esperma van estar servides. No tothom va estar content amb les conclusions, sobretot la dona del subjecte en qüestió, perquè ella no prenia mai cafè.

L'estudi que més prometia, va quedar inacabat i per bé que meticulós i encertat en el fons i en la forma, encara ara, cap expert en Pollock l'ha entès. Es creu que la seva autora, publicarà un llibre sencer dedicat a aquest quadre, estem esperant el final d'aquesta interpretació.

Els amics de l'Artur el van escoltar atentament. I ell va presumir d'haver anat al fons de tot i d'haver buscat totes les informacions per més recents o antigues que fossin. I que havia trobat la causa, del per què aquella pintura d'un pintor tant famós i conegut, no semblava tenir gaire èxit i del perquè tothom tirava pilotes fora quan en parlava.  Era simplement que s'havia descolorit, amb el temps. Es veu que la colomassa es menja el color de la pintura, però no del cafè i per això els traços més foscos s'havies mantingut. En realitat, per unes fotos i uns documents del pintor, es veia que quan l'havia acabat de pintar era més aviat vermellós.

- Ah!  - van dir els amics -  aaaaaaraaaaaaaa...  ho entenem tot. Això és ben bé una altra cosa!  Ara sí que ens el penjaríem al menjador de casa nostra!!!!  Quin color! Quin quadre! Quin mèrit! Quin valor que té!!!