dimecres, 14 de desembre del 2016
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Hola!!
ResponEliminaHola!
EliminaUaaaaaau!! Avui deu ser el meu dia de la sort! :-))
ResponEliminaNormalment, CARME, quan entro al teu blog, no em deixa veure les imatges... He d'actualitzar una i mil vegades o, sinó, clicar-les amb el botó dret i obrir-les en una pestanya a part... (segueixo...)
Ostres, potser comença a estar massa carregat... no ho sé!
Elimina(...segueixo)
ResponEliminaDesprés, si les puc veure, vaig a escriure un comentari i, quan estic teclejant tranquil·lament, el blog fa com si s'auto-actualitzés sol i perdo tot el que havia escrit.
Alguna vegada m'ha passat en algun altre blog, però al teu em passa molt sovint.
Potser té els dies comptats, aquest blog... hauré de canviar de casa altre cop. Tenint en compte que la meva primera Col·lecció de moments només em va durar un any i poc i ja es va omplir i aqui fa un munt d'anys que hi sóc, doncs he millorat bastant. Miraré si puc resistir fins al maig per fer celebració d'aniversari, de posts i de canvi de casa.
EliminaNooooooo, no pateixis! :-))
EliminaSi només em passa a mi és que és "cosa meva"... perquè, tot i que això de reiniciar-se només em passa aquí (i un o dos dies em va passar crec que a ca SA LLUNA), en general em va bastant malament. Que costi carregar-se les imatges em passa fins i tot amb el meu propi blog!! :-P
Hehehehe ara ho ha fet!! Just quan només havia escrit una "h"!!
ResponEliminaAvui he guanyat jo! ;-))
👍👍👍
EliminaRes... que he buscat FALGONS al DIEC (també "Falgó"), però no surt...
ResponEliminaQuè són? ;-))
És un topònim, Assumpta, és el lloc de la imatge!!!
EliminaAh! hehehe
EliminaUna tardor de colors esclatants. Precioses les aquarel·les, Carme!
ResponEliminaPenso que Falgons és un poblet de Girona, Assumpta.
:-)
Moltes gràcies, Glòria!!!
EliminaHo has encertat, Falgons és a la Garrotxa, prop de Mieres, no gaire lluny de Banyoles.
està preparat sempre va bé, però per el primer ruixat de primavera encara ens falta temps.
ResponEliminaTens raó, Joan , però el temps passa tan de pressa....
EliminaBelles aquarel·les Carme, m'ha semblat observar alguns traços de llapis d'aquarel·la.
ResponEliminaA mi també em passa, quan arriba l'hivern sembla que ja veig la primavera.
Són aquarel·les, sí, Alfonso!!! sembla que tenim pressa, doncs...
EliminaDiferents visions
ResponEliminade l'ermita de Falgons.
Més la del poema.
Ja ho diu la dita:
"Voltaràs tots els racons
i tornaràs a Falgons"
És un bon lloc per tornar-hi, és bonic i garrotxí!!!
EliminaJa pensant en la primavera?? Però si encara hem de passar l'hivern!!
ResponEliminaPassa el temps volant, XeXu... d'aquí no res...
EliminaJa pensant en el futur. De moment em quedo amb el ruixat, que falta ens fa.
ResponEliminaJo també trio el ruixat, doncs, a veure si fem força...
EliminaVivim avançats, però és cert que les branques que encara no són nues, prompte tindran noves fulles tendres.
ResponEliminaLa meva percepció del temps és aquesta... vola...
EliminaEm dóna sensació d'equilibri.
ResponEliminaNo sols aquest poema.
Tots els darrers que has anat escrivint.
Sobretot d'ença del que vas escriure sobre l'equilibri.
Ui! He escrit masssa.
Ui! M'encanta que escriguis massa!
EliminaAra no recordo quan vaig escriure sobre l'equilibri.
Aquests darrers són molt autèntics i poc elaborats
M'alegro que donin sensació d'equilibri. M'agrada.
Gràcies, Jordi!
Ja m'està bé,
Eliminaencara a les palpentes,
vestir-me de la claror
dels verds que mai no s'apaguen.
I de boires de blau
que es difuminen a l'horitzó.
Que no ens manqui la llum
per caminar per la riba.
Mantinguem l'equilibri
en el camí a recórrer:
la corda fluixa de la imprecisió.
Ostres, moltes gràcies, Jordi!!! Recordo el teu comentari a aquest poema, que em va afalagar... dobles gràcies!
EliminaCada cop de manera més abstracta fas les aquarel·les! La primavera ara també és una abstracció.
ResponEliminaPotser si, ara m'agrada pintar sense dibuixar, al menys intentar-ho.
EliminaGaudir de la tardor copsant ja alguns indicis de la proximitat de la primavera... Quina sort, Carme!
ResponEliminaAbraçada atabalada! :-))
Abraçada immensa Montse... encara gaudirem l'hivern, abans...
Elimina