dimecres, 14 de desembre de 2016

Falgons



La tardor ens ornava
dels darrers penjolls torrats 
que lluïen damunt del nostre cap.
Les branques 
cada cop més nues
anunciaven l'hivern.
Tu i jo, arrenglerats amb el xipré més verd, 
ens disfressàvem de sol i d'aquell núvol 
que prepara ja, el primer ruixat de primavera.

34 comentaris:

  1. Uaaaaaau!! Avui deu ser el meu dia de la sort! :-))

    Normalment, CARME, quan entro al teu blog, no em deixa veure les imatges... He d'actualitzar una i mil vegades o, sinó, clicar-les amb el botó dret i obrir-les en una pestanya a part... (segueixo...)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ostres, potser comença a estar massa carregat... no ho sé!

      Elimina
  2. (...segueixo)

    Després, si les puc veure, vaig a escriure un comentari i, quan estic teclejant tranquil·lament, el blog fa com si s'auto-actualitzés sol i perdo tot el que havia escrit.

    Alguna vegada m'ha passat en algun altre blog, però al teu em passa molt sovint.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Potser té els dies comptats, aquest blog... hauré de canviar de casa altre cop. Tenint en compte que la meva primera Col·lecció de moments només em va durar un any i poc i ja es va omplir i aqui fa un munt d'anys que hi sóc, doncs he millorat bastant. Miraré si puc resistir fins al maig per fer celebració d'aniversari, de posts i de canvi de casa.

      Elimina
    2. Nooooooo, no pateixis! :-))
      Si només em passa a mi és que és "cosa meva"... perquè, tot i que això de reiniciar-se només em passa aquí (i un o dos dies em va passar crec que a ca SA LLUNA), en general em va bastant malament. Que costi carregar-se les imatges em passa fins i tot amb el meu propi blog!! :-P

      Elimina
  3. Hehehehe ara ho ha fet!! Just quan només havia escrit una "h"!!
    Avui he guanyat jo! ;-))

    ResponElimina
  4. Res... que he buscat FALGONS al DIEC (també "Falgó"), però no surt...

    Què són? ;-))

    ResponElimina
  5. Una tardor de colors esclatants. Precioses les aquarel·les, Carme!
    Penso que Falgons és un poblet de Girona, Assumpta.
    :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Glòria!!!
      Ho has encertat, Falgons és a la Garrotxa, prop de Mieres, no gaire lluny de Banyoles.

      Elimina
  6. està preparat sempre va bé, però per el primer ruixat de primavera encara ens falta temps.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó, Joan , però el temps passa tan de pressa....

      Elimina
  7. Belles aquarel·les Carme, m'ha semblat observar alguns traços de llapis d'aquarel·la.
    A mi també em passa, quan arriba l'hivern sembla que ja veig la primavera.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Són aquarel·les, sí, Alfonso!!! sembla que tenim pressa, doncs...

      Elimina
  8. Diferents visions
    de l'ermita de Falgons.
    Més la del poema.
    Ja ho diu la dita:
    "Voltaràs tots els racons
    i tornaràs a Falgons"

    ResponElimina
    Respostes
    1. És un bon lloc per tornar-hi, és bonic i garrotxí!!!

      Elimina
  9. Ja pensant en la primavera?? Però si encara hem de passar l'hivern!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Passa el temps volant, XeXu... d'aquí no res...

      Elimina
  10. Ja pensant en el futur. De moment em quedo amb el ruixat, que falta ens fa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo també trio el ruixat, doncs, a veure si fem força...

      Elimina
  11. Vivim avançats, però és cert que les branques que encara no són nues, prompte tindran noves fulles tendres.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La meva percepció del temps és aquesta... vola...

      Elimina
  12. Em dóna sensació d'equilibri.
    No sols aquest poema.
    Tots els darrers que has anat escrivint.
    Sobretot d'ença del que vas escriure sobre l'equilibri.
    Ui! He escrit masssa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ui! M'encanta que escriguis massa!
      Ara no recordo quan vaig escriure sobre l'equilibri.
      Aquests darrers són molt autèntics i poc elaborats
      M'alegro que donin sensació d'equilibri. M'agrada.
      Gràcies, Jordi!

      Elimina
    2. Ja m'està bé,
      encara a les palpentes,
      vestir-me de la claror
      dels verds que mai no s'apaguen.
      I de boires de blau
      que es difuminen a l'horitzó.
      Que no ens manqui la llum
      per caminar per la riba.
      Mantinguem l'equilibri
      en el camí a recórrer:
      la corda fluixa de la imprecisió.

      Elimina
    3. Ostres, moltes gràcies, Jordi!!! Recordo el teu comentari a aquest poema, que em va afalagar... dobles gràcies!

      Elimina
  13. Cada cop de manera més abstracta fas les aquarel·les! La primavera ara també és una abstracció.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Potser si, ara m'agrada pintar sense dibuixar, al menys intentar-ho.

      Elimina
  14. Gaudir de la tardor copsant ja alguns indicis de la proximitat de la primavera... Quina sort, Carme!
    Abraçada atabalada! :-))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Abraçada immensa Montse... encara gaudirem l'hivern, abans...

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari