dilluns, 19 de desembre de 2016

Mieres rere els pollancres




El cel tan blau
i la casa vermella.
La roba estesa.
Darrere dels pollancres
les finestres vigilen.

16 comentaris:

  1. Una foto preciosa, m'agrada la part del darrera de les cases dels pobles, on hi sol haver l'eixida per estendre la roba i que el sol la blanquegi bé...
    En aquest poble hi ha algun carrer tan estret que un dia gairebé m'hi vaig quedar travada amb el cotxe...Vaig haver de fer moltes maniobres, per sortir!
    Petonets Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És un poble bonic i una mica especial... com escampat, o com dos veïnats antics que s'han anat apropant.

      Petonets, M Roset!

      Elimina
  2. Queda bonica la foto i el poble fa molt bona cara. Aquests pollancres són els guardians de la torre perquè ningú amb mala intenció s'acosti al poblat

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una versió bonica: els guardians de la torre... gràcies Alfonso!

      Elimina
  3. Una imatge de tardor amable. En la perspectiva els pollancres semblen més alts que el campanar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Feia un dia realment amble... i em fas dubtar una mica decsi només semblen més alta que el campanar o realment són més alts quecel campanar. Haurem de tornar a comprovar-ho.

      Elimina
  4. sento no ser original preciosa de veritat la fotografia ....els mots li fan honor

    ResponElimina
  5. Quanta placidesa en la imatge! És com si la felicitat habités aquest paisatge.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Montse!! Que no falti la felicitat...

      Elimina
  6. Els pollancres (ací en diem xops) sempre m'han agradar perquè sembla que les fulles juguen amb la llum.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquí també en diem xops en segons quines zones... són molt bonics, sí!

      Elimina
  7. Les finestres sense saber-ho també són vigilades.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs sí, també són vigilades, des de fora, tafaners fan fotos,.. 😜

      Elimina
  8. La pau, la intimitat que els arbres donen a les cases, com una gelosia vegetal... el sol les besa i les muntanyes les protegeixen.

    ResponElimina
  9. Els pollancres gairebé nus, com la poesia despullada d'ornaments, permeten que el que es diu arribi més encara a vegades.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari