El cel tan blau
i la casa vermella.
La roba estesa.
Darrere dels pollancres
les finestres vigilen.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Una foto preciosa, m'agrada la part del darrera de les cases dels pobles, on hi sol haver l'eixida per estendre la roba i que el sol la blanquegi bé...
ResponEliminaEn aquest poble hi ha algun carrer tan estret que un dia gairebé m'hi vaig quedar travada amb el cotxe...Vaig haver de fer moltes maniobres, per sortir!
Petonets Carme.
És un poble bonic i una mica especial... com escampat, o com dos veïnats antics que s'han anat apropant.
EliminaPetonets, M Roset!
Queda bonica la foto i el poble fa molt bona cara. Aquests pollancres són els guardians de la torre perquè ningú amb mala intenció s'acosti al poblat
ResponEliminaUna versió bonica: els guardians de la torre... gràcies Alfonso!
EliminaUna imatge de tardor amable. En la perspectiva els pollancres semblen més alts que el campanar.
ResponEliminaFeia un dia realment amble... i em fas dubtar una mica decsi només semblen més alta que el campanar o realment són més alts quecel campanar. Haurem de tornar a comprovar-ho.
Eliminasento no ser original preciosa de veritat la fotografia ....els mots li fan honor
ResponEliminaMoltes gràcies Elfree!!!
EliminaQuanta placidesa en la imatge! És com si la felicitat habités aquest paisatge.
ResponEliminaGràcies Montse!! Que no falti la felicitat...
EliminaEls pollancres (ací en diem xops) sempre m'han agradar perquè sembla que les fulles juguen amb la llum.
ResponEliminaAquí també en diem xops en segons quines zones... són molt bonics, sí!
EliminaLes finestres sense saber-ho també són vigilades.
ResponEliminaDoncs sí, també són vigilades, des de fora, tafaners fan fotos,.. 😜
EliminaLa pau, la intimitat que els arbres donen a les cases, com una gelosia vegetal... el sol les besa i les muntanyes les protegeixen.
ResponEliminaEls pollancres gairebé nus, com la poesia despullada d'ornaments, permeten que el que es diu arribi més encara a vegades.
ResponElimina