 |
| D'una fotografia d'en Xavier Pujol |
Les onades prenien color de sorra, mentre es fonien tocant la terra.
Sota l'escletxa de núvol, la terra lluïa, pintada d'aigua, de mar besada.
Eren dos o era un, terra i aigua, mar i sorra?
Sóc la sorra en suspensió, que muda de color les teves ones.
Tu ets la força que em belluga, el batec que vivifica.
......................................................................................................carme
La platja espera
la besada de l'ona
que sempre torna.
L'ona tenyida,
besada per la sorra,
d'amor s'omplia.
......................................................................................................sa lluna
Tu ets la força que em belluga, el batec que vivifica.
......................................................................................................carme
La platja espera
la besada de l'ona
que sempre torna.
.............................................................................................Xavier Pujol
L'ona tenyida,
besada per la sorra,
d'amor s'omplia.
......................................................................................................sa lluna
La platja espera
ResponEliminala besada de l'ona
que sempre torna.
Està bé que torni, la platja l'espera.. ja ets al post!
EliminaL'escletxa del núvol.
ResponEliminaIl·lumina l'amor de la onada i la sorra...
EliminaL'ona tenyida,
ResponEliminabesada per la sorra,
d'amor s'omplia.
Un afegit molt bonic i que segueix molt bé la meva idea... gràcies, preciosa!
EliminaEstic tan perdut, després de més d'un any d'absència blocaire, que acabo de deixar-te un comentari que no s'ha publicat, i no sé si és perque he fet alguna cosa malament o perque tens activada l'aprovació de comentaris (de fet, he necessitat uns quants minuts per recordar com entrar al meu propi blog). Hola, Carme :)
ResponEliminaHola Ferran! ;) acabo de venir del teu blog, quan t'he vist a la barra lateral, hi he anat corrents, sempre ve de gust retrobar amics blocaires. Ens hem creuat. Finalment veig que sí que t'ha quedat el comentari... a vegades passa que se'n perd algun, no tinc ni idea de perquè. Benvingut als blogs!
EliminaBoniques paraules. M'agrada especialment el color que li has donat a l'aigua de la mar aquesta vegada.
ResponEliminaMoltes gràcies, novesflors!!!
Elimina"Eren dos o era un, terra i aigua, mar i sorra?": em van ensenyar que un bon poema és el que entremescla forma i fons, el que connecta el que diu amb com ho diu.
ResponEliminaHo intentem, Helena amb més o menys encert.
Elimina