Mudades de gebres'alcen cofoies les herbes, lluint al sol.Ben ran de terra, presumides,s'emmirallen en un esquitx d'espill de núvoli es posen sanefa blanca vora les fulles.No passis de llarg, caminant,hi ha joies diminutes sota els teus peus.
dilluns, 26 de desembre del 2016
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Ni l'àvia, que en sap tant, fa un ganxet com aquest
ResponEliminaFiligrana gelada, oi?
EliminaAixò voldrà dir que ens espera un hivern fred, com no hi estem acostumats per aquí baix. A veure si és veritat.
ResponEliminaNo et pensis, XeXu, potser no... a Valldoreix hi ha una zona enclotada que té un microclima gelat particular. Hi passo quan porto els nens al cole i en 200 metres, després d'una baixada considerable, el termòmetre del cotxe pot baixar 4-5 graus de cop. Hi ha uns camps que sovint estan gebrats encara que en tot l'entorn més immediat no geli.
EliminaVestida de gebre, que bella és també, la natura! Ha canviat els grocs d'aram per exquitxos de blanc diamant. I quin goig, poder gaudir-ne!
ResponEliminaEl gel, en petita o en gran mesura, és cert que té molta bellesa... gaudim-ne, també, i tant! S'ha d'aprofitar tot.
EliminaLa gebre és molt bonica, fa molt hivern...És curiós que aquí avui estàvem a 21 graus i Valldoreix no és pas tan lluny, fins i tot he collit un brotet de ginesta florida, a Collserola!!!
ResponEliminaPetonets, Carme.
Aquests dies hi ha un interval molt gran de temperatures. Al migdia fa calor i la nit fa força fred.
EliminaPetonets. M Roser.
la fred només ha de ser per fora, mirarem de mantenir l'escalf interior
ResponEliminaEl mantindrem, segur!
EliminaParlem moltes vegades dels colors de la primavera, que si els de la tardor. Però resulta que la naturalesa sempre llueix els seus colors plens de bellesa. Aquestes imatges hivernals no han d'envejar res a cap primaveral o de la tardor.
ResponEliminaLa natura té una riquesa immensa, a qualsevol època.
Elimina"esquitx d'espill de núvol"… quin vers més prodigiós, Carme! M'ha encantat el poema i també molt les fotografies. Aquesta tarda -després de molt- he tornat a sortir en bici. I he reviscut aquesta estranya i silenciosa calidesa de les tardes d'hivern, on tot sembla mig adormit però, terra endins, va preparant el son de la primavera, encara molt llunyana. Gaudim d'aquest moment hivernal que també té el seu encís!
ResponEliminaÉs ben veritat que cada moment té el seu encís... tu i la teva bici segur que en descobriu un munt, de moments i d'encisos...
EliminaSí que estan mudades, les fulles. I els senta molt bé.
ResponEliminaA mi també m'ho va semblar... :)
EliminaEl gebre de Collserola és un joier d'una bellesa efímera, només pels ulls matinadors i encuriosits.
ResponEliminaTens raó, no dura gaire estona, no...
EliminaJoies als peus... el millor lloc on es poden trobar.
ResponEliminaNo és un mal lloc, no...
Elimina