Un quadre petit, a la paret,
sap canviar de cel i canviar d'oratge.
D'uns colors que muden lentament
mentre passa el cicle d'estacions de l'any.
I el camp, testimoni de la vida dels homes:
llaurat, sembrat, crescut, dallat...
Rovell de liquens a la teulada
com un miratge de permanència.
Em sap greu, eh, però és llegir 'Finestreta', i és pensar en altres temps blogaires... què se'n deu haver fet?
ResponEliminaNo et sàpiga greu, jo no hi havia pensat, però altes vegades amb altres paraules i altres blocaire m'ha passat a mi també. Hi ha tantes persones de les quals no n'hem sabut res més... al final ens hi hem acostumat, crec que ens acostumem a tot, les persones... a vegades fins i tot em falla la memòria i ja no recordo qui era qui o quin blog tenia aquest o aquell altre. No tinc ni idea de què s'ha fet de la finestreta, XeXu.
EliminaUn quadre efímer i ple de sorpreses.
ResponEliminaTotes les variacions són boniques i no ens cal triar entre una i una altra. ;)
EliminaAmb la fotografia i el poema ho expliques tan bé, que l’únic que puc fer és quedar-me una estona a mirar per la finestreta.
ResponEliminaDoncs, queda't, i tant! és una finestreta prou bonica!
EliminaQue gaudim i que no ens perdem cap dels colors del nou Any que apareixerà per aquesta "Finestreta"...!!
ResponEliminaUna abraçada.
Viure amb els ulls ben oberts, Montse!
EliminaUna abraçada.
Una finestra a dalt de tot, amb la millor vista. Com Margarit: "Fa tant de temps/ que vas sorgir per mi entre els nois i noies/ del bar de vidre de l'Escola blanca,/ al pis de dalt, des d'on es veia el mar" (Entorn de la protagonista d'un poema).
ResponEliminaAixò també és un pis de dalt, però .. des d'on es veu el camp...
Eliminala finestra ens convida a sortir a un espai on els colors ens omplen de pau
ResponEliminaÉs un entorn quevtransmet molta pau i és molt relaxant. Sempre que penso en el meu somni de desapareixer una setmaneta sola del tot... em veig aquí. En aquesta casa, en aquest poble, en aquest entorn.
EliminaUna finestra petita, per on podem veure un gran paisatge...
ResponEliminaBonica la foto i bonic el poema!
Petonets, Carme.
Gràcies, M Roser! El paisatge és ample i gran... ben cert...
EliminaUn llenç on la natura sempre ens mostra imatges meravelloses
ResponEliminaI tant que ho són, la natura sempre ens meravella...
EliminaCom la vida, com el temps que passa i com la llum. Nosaltres, els nostres...canviem i canvien.
ResponEliminaBon poema per tancar un any i obrir-ne un altre. Molt bon 2017, Carme.
Molt bon 2017, Teresa, que els canvis siguin positius i agradables, perquè com tu dius, tot canvia...
EliminaBona finestra oberta cap al 2017!
ResponEliminaA veure quin paisatge tindrà el 2017... et desitjo el més bonic!!!
EliminaMira quanta vida des de un finestró!.
ResponEliminaSigno aquest paisatge per l'any nou, nina.
Aferradetes i bon any!