dimecres, 28 de desembre de 2016

Finestreta



Un quadre petit, a la paret,
sap canviar de cel i canviar d'oratge.
D'uns colors que muden lentament
mentre passa el cicle d'estacions de l'any.
I el camp, testimoni de la vida dels homes:
llaurat, sembrat, crescut, dallat...

Rovell de liquens a la teulada
com un miratge de permanència.

21 comentaris:

  1. Em sap greu, eh, però és llegir 'Finestreta', i és pensar en altres temps blogaires... què se'n deu haver fet?

    ResponElimina
    Respostes
    1. No et sàpiga greu, jo no hi havia pensat, però altes vegades amb altres paraules i altres blocaire m'ha passat a mi també. Hi ha tantes persones de les quals no n'hem sabut res més... al final ens hi hem acostumat, crec que ens acostumem a tot, les persones... a vegades fins i tot em falla la memòria i ja no recordo qui era qui o quin blog tenia aquest o aquell altre. No tinc ni idea de què s'ha fet de la finestreta, XeXu.

      Elimina
  2. Un quadre efímer i ple de sorpreses.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Totes les variacions són boniques i no ens cal triar entre una i una altra. ;)

      Elimina
  3. Amb la fotografia i el poema ho expliques tan bé, que l’únic que puc fer és quedar-me una estona a mirar per la finestreta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs, queda't, i tant! és una finestreta prou bonica!

      Elimina
  4. Que gaudim i que no ens perdem cap dels colors del nou Any que apareixerà per aquesta "Finestreta"...!!
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Viure amb els ulls ben oberts, Montse!

      Una abraçada.

      Elimina
  5. Una finestra a dalt de tot, amb la millor vista. Com Margarit: "Fa tant de temps/ que vas sorgir per mi entre els nois i noies/ del bar de vidre de l'Escola blanca,/ al pis de dalt, des d'on es veia el mar" (Entorn de la protagonista d'un poema).

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això també és un pis de dalt, però .. des d'on es veu el camp...

      Elimina
  6. la finestra ens convida a sortir a un espai on els colors ens omplen de pau

    ResponElimina
    Respostes
    1. És un entorn quevtransmet molta pau i és molt relaxant. Sempre que penso en el meu somni de desapareixer una setmaneta sola del tot... em veig aquí. En aquesta casa, en aquest poble, en aquest entorn.

      Elimina
  7. Una finestra petita, per on podem veure un gran paisatge...
    Bonica la foto i bonic el poema!
    Petonets, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, M Roser! El paisatge és ample i gran... ben cert...

      Elimina
  8. Un llenç on la natura sempre ens mostra imatges meravelloses

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant que ho són, la natura sempre ens meravella...

      Elimina
  9. Com la vida, com el temps que passa i com la llum. Nosaltres, els nostres...canviem i canvien.
    Bon poema per tancar un any i obrir-ne un altre. Molt bon 2017, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt bon 2017, Teresa, que els canvis siguin positius i agradables, perquè com tu dius, tot canvia...

      Elimina
  10. Respostes
    1. A veure quin paisatge tindrà el 2017... et desitjo el més bonic!!!

      Elimina
  11. Mira quanta vida des de un finestró!.
    Signo aquest paisatge per l'any nou, nina.

    Aferradetes i bon any!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari