dimecres, 7 de desembre del 2016

Arbre i aigua

Un joc d'Antaviana


Em perdo en el buit
m'abandono al blanc.
Voraç, el mirall,
em fon i desdibuixa.

Sóc branca de gel.
Sóc matí encalmat,
sóc fulla que neix,
sóc arbre que mor.

Sóc, només, un miratge


20 comentaris:

  1. Respostes
    1. Aquest deu ser el comentari més curt que has fet mai, però igual de potent que els altres.
      Gràcies, Xavier!

      Elimina
  2. Una imatge poètica i inspiradora que has sabut reflectir nítidament en el teu poema, Carme. És preciós.

    ResponElimina
  3. Fantàstic joc de blancs i freds miratges.

    ResponElimina
  4. Bell poema Carme. Moltes vegades les nostres realitats les volem convertir en miratges i hi ha miratges que volem que siguin realitats

    ResponElimina
  5. Una imatge molt ben trobada, la del miratge. La ema inicial gairebé no cal, I el "com" és redundant.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Helena! Tens tota la raó. Ahir mentre contestava comentaris, vaig pensar, quan acabi, trauré aquest "com" que hi sobra. He, he, he... me'n vaig oblidar. Ara ja és fora. Millor així.

      Elimina
  6. I "miratge" sense la ema inicial i en comptes de la erra del mig, vull dir.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Miratge i imatge, dues paraules molt relacionades en tot... en lletres i significat.

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari