 |
| Un joc d'Antaviana |
Em perdo en el buit
m'abandono al blanc.
Voraç, el mirall,
em fon i desdibuixa.
Sóc branca de gel.
Sóc matí encalmat,
sóc fulla que neix,
sóc arbre que mor.
Sóc, només, un miratge
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
un miratge, amb molt de talent
ResponEliminaGràcies, Joan!
EliminaPerdona el retard en llegir-te, moltíssimes gràcies per aquesta bella poesia!
EliminaMai no és tard, per llegir-nos, Roser! Gràcies!
EliminaEts
ResponEliminaAquest deu ser el comentari més curt que has fet mai, però igual de potent que els altres.
EliminaGràcies, Xavier!
Una imatge poètica i inspiradora que has sabut reflectir nítidament en el teu poema, Carme. És preciós.
ResponEliminaMoltes gràcies, Glòria!!!
EliminaFantàstic joc de blancs i freds miratges.
ResponEliminaGràcies, guapa!
EliminaRealment preciós!
ResponEliminaGràcies, Ignasi!
EliminaUn miratge meravellós.
ResponEliminaGràcies, Consol. M'alegro que us agradi.
EliminaBell poema Carme. Moltes vegades les nostres realitats les volem convertir en miratges i hi ha miratges que volem que siguin realitats
ResponEliminaQue bé que ho expliques, Alfonso!!! Gràcies!
EliminaUna imatge molt ben trobada, la del miratge. La ema inicial gairebé no cal, I el "com" és redundant.
ResponEliminaGràcies, Helena! Tens tota la raó. Ahir mentre contestava comentaris, vaig pensar, quan acabi, trauré aquest "com" que hi sobra. He, he, he... me'n vaig oblidar. Ara ja és fora. Millor així.
EliminaI "miratge" sense la ema inicial i en comptes de la erra del mig, vull dir.
ResponEliminaMiratge i imatge, dues paraules molt relacionades en tot... en lletres i significat.
Elimina