De teulades en amunt de Pilar Valero

És un llibre que s'ha de llegir poc a poc...  complex, en el qual, jo trobo que  s'han de buscar les escletxes d'entrada en aquest món de profunditats i de llums i ombres. 

De moment hi ha uns versos que m'han fet de disparador per escriure jo mateixa, un poema.

Rabós de Terri

"Atalaio, a quatre vents,

la tempesta que s'acosta;

sóc penell, giravolta imperible,

caiguda profunda al càlam agònic,

al salt enlluernador del meu delit.

Als rulls del vent, miola el gat,

 grinyola la viola del taoista

estel inexistent. En branca

d'orquídies, tremola l'obaga.

Pilar Valero

(fragment del poema  De teulades en amunt

del poemari que porta el mateix nom.)

Vaig veure a venir, ho recordo molt bé,

aquella tempesta que em va sotraguejar,

no pas només la teulada i  el penell,

sinó, aquells regnes oblidats terra endins 
i més endins d'allà on mai no  havia arribat.

Endebades va ser l'alerta, endebades la previsió.

Mai no havia fet tant de fred a l'obaga

i les gebrades s'estenien tot l'any sense pauses.

Hivernant en l'indret més profund

em va créixer xuclamel i gessamí a la mirada.

En tornar, vaig reconèixer l'amor, 
just allà, al mateix indret, on s'havia perdut.