Encara que mirant el cel, no ho puguis veure, vull explicar-te que ja no plou. T'envio una imatge feta de mots. Com una fotografia. Ha sortit el sol, ho saps? Aquell sol que fa nèixer somriures. Jo no em miro pas, ni em veig, però sento endins i enfora aquest somriure que retorna amb força. D'on ha sortit, em pregunto, tot i saber-ho... Ha sortit de desfer l'encanteri de la pena. Hi ha paraules màgiques. Hi ha paraules que escampen els núvols i fan que la pluja sigui només gotetes de llum damunt dels pètals.
Hi ha paraules que brillen com el sol. Hi ha paraules que eixuguen la pluja.
ResponEliminaI per sort, hi ha dies, que no falten les paraules màgiques
EliminaDesfer l'encanteri de la pena. Quina idea més bonica...
ResponEliminaSovint he vist la pena així, com un encanteri que embolcalla les persones i que no saben com desfer-se'n
EliminaEn els dies grisos, només tens que dir les paraules màgiques: "abracadabra" i plourà somriures.
ResponEliminaI tant! però a vegades costa de trobar-la. Hi ha encanteris que tenen com una mena de codi i fins que no trobem la clau de pas adequada, no hi ha manera.
EliminaQue bé que la pena desaparegui amb un encanteri i es transformi en somriure...
ResponEliminaAquestes floretes grogues, són com petits sols que també ens donen llum!
Bona nit, Carme.
Les flors ens alegres sempre...
Eliminabon dia!
comencem a tenir ganes de colors de primavera.
ResponEliminaJa són aquí, els colors, Joan. Encara és hivern, però els arbres, ja estan en plena florida!!!
EliminaEncara que a vegades ens sembli que el sol no sortirà mai més, tenim la sort que al final sempre surt, amb més o menys força, la boira, l'hivern sempre dóna lloc a la primavera i, pot, que a hores d'ara ja estem desitjant veure'ns envoltats de colors i olors de primavera. Que la nostra vida també s'ompli d'aromes i alegries acolorides.
ResponEliminaEl sol sempre torna a sortir, Alfonso, tens raó. I aquesta confiança, aquesta sola, ja fa que la boira sigui menys densa. Sabem que un dia s'acabarà.
EliminaLa primavera està al caure, ben a prop. I els arbres en plena florida.
Paraules molt íntimes que tenen un destinatari... jo no voldria ficar-me en el seu camí, prefereixo deixar que flueixin.
ResponEliminaGràcies, XeXu! Que flueixin doncs...
Elimina(segon intent)
ResponEliminaJo vull saber aquestes paraules màgiques que serveixen per desfer l'encanteri de la pena... de la inseguretat, de l'autoestima baixa... les diria a una persona que li fan molta falta, les hi escriuria en un paper amb la lletra més bonica...
No sé si deuen ser les mateixes per a tothom. Suposo que tenen algun codi personal o alguna clau per saber quines necessita cadascú. Tant de bo les sabés totes, Assumpta!
EliminaQuan la pluja no és altra cosa que gotetes de llum damunt dels pàtals, segur que l'encanteri de la pena ja ha començat a desfer-se. Si no, els teus ulls no les veurien pas així... Un text deliciós, Carme.
ResponEliminaMoltes gràcies, Montse!
EliminaLes gotes de llum damunt dels pètals sempre dón boniques i ja han deixat de ser pluja.
Hi ha paraules màgiques, que il·luminen la foscor, que dringuen dins del cor com campanetes!
ResponEliminaM'agrada molt la teva versió!!!
EliminaLa llum s'ha emportat la pluja i t'ha tornat el somriure.
ResponEliminaPenso que aquestes darreres gotes, brillants com les teves paraules, enlluernen d'alegria ... i potser si són màgiques.
Bona nit Carme.
Gràcies Pere!
EliminaLa màgia és a tot arreu: a les gotes, a la llum i a les paraules i sobretot als somriures.
boniques i encoratjadores paraules .....sempre podem trobar algun motiu per somriure de veges les circumstancies fan que això sigui difícil mai impossible ....
ResponEliminaMai impossible, Elfree. Quanta raó tens.
EliminaHi ha paraules que maten i d'altres que ajuden a viure. A mi m'ajuda el meu pare.
ResponEliminaQuina sort, tenir-lo a prop, doncs. Tenir algú que ens ajudi, dona seguretat.
Elimina