Va trobar un història antiga, que caminava en tristeses estranyes, com si no hi hagués cap més camí.
Les muralles eren voluntàries i la incomunicació semblava inevitable.
Les imatges se li van desdibuixar, i les veia en mig de petites realitats: la terra, l'aigua, la llum i l'ombra.
Ara li agafa la mà, amb voluntat de compassar el pas. Cada reflex inesperat, com una escletxa de llum.
diumenge, 31 de juliol del 2011
dissabte, 30 de juliol del 2011
Si voleu mirar el cel - Quadern de vacances 2011
M'agrada mirar el cel i buscar-hi antics camins, de déus, guerrers i animals barrejats amb els estels. Sé buscar i reconèixer algunes constel·lacions i d'altres no. He vist aquest vídeo a casa de l'Assumpta i anava pensant a quina constel·lació pertanyien aquestes estrelles.
Les he anat buscant per a comprovar-ho. Per ordre de petites a grans. La que ve després del Sol és Sirius:
Sírius és l'estrella més brillant del cel nocturn. Sírius apareix brillant tant perquè té brillantor intrínseca elevada com perquè està a prop de la Terra.
El nom "Sírius" deriva del grec antic Seirios ("extremadament calorós"), possiblement perquè l'aparició de l'estrella estava associada amb l'estiu
Sírius també es coneix com a l'"estel del Ca", mostrant la seva prominència a la seva constel·lació, Ca Major. Es diu que representa uns dels cans que segueixen a Orió, el caçador.
Després ve Pollux, de la constel·lació dels Bessons.
Càstor i Pòl·lux són els dos "bessons celestes" que donen el seu nom a la constel·lació. Curiosament, però, les dues estrelles són totalment diferents: Càstor és un sistema quàdruple, mentre que Pòl·lux és una gegant groga relativament freda.
Arcturus, l'alfa de la constel·lació Bootes, és la quarta estrella més brillant del cel.
Es creu que Rigel és un estel triple. L'estel principal és orbitat per dues altres companyes menors, Rigel B i Rigel C,
El nom de l'estrella prové de la seva posició en el "peu esquerre" d'Orió. És una contracció de rijl jauza al-yusra, que en àrab significa "peu
esquerre de qui és al centre".
Betelgeuse, anomenada també alfa d'Orió, és una gran estrella vermella a la constel·lació d'Orió. És una supergegant vermella, i és un dels vèrtexs del triangle hivernal. Marca l'espatlla dreta del gegant mitològic Orió (el caçador), encara que nosaltres la veiem a l'esquerra i a la part superior de la constel·lació.
El nom és una corrupció de l'àrab yad al-jawzā, o "la ma de qui està al centre".
Antares (α Sco / α Scorpii / alfa Scorpii) és l'estrella més brillant de la constel·lació de l'Escorpió i una de les més brillants del cel.
El nom d'Antares deriva del grec ανταρης "enfrontat a Ares" (és a dir, enfrontat a Mart), a causa de la semblant coloració rogenca d'Antares i del planeta Mart.
Cefeu (Cepheus) és una constel·lació de l'hemisferi nord relacionada amb el mite de Perseu i Andròmeda
A la constel·lació de Cefeu corresponen les dues estrelles més grans que surten al vídeo.
γ Cephei, també coneguda com Alrai, és un estel binari aproximadament a 50 anys-llum de la Terra.
I VV Cephei, sembla que és la més gran que es coneix.
I si voleu aprendre la manera de trobar les constel·lacions, he trobat una petita joia per fer-ho. Curset ràpid.
Totes les imatges les he buscat al Google.
Les he anat buscant per a comprovar-ho. Per ordre de petites a grans. La que ve després del Sol és Sirius:
Sírius és l'estrella més brillant del cel nocturn. Sírius apareix brillant tant perquè té brillantor intrínseca elevada com perquè està a prop de la Terra.
El nom "Sírius" deriva del grec antic Seirios ("extremadament calorós"), possiblement perquè l'aparició de l'estrella estava associada amb l'estiu
Sírius també es coneix com a l'"estel del Ca", mostrant la seva prominència a la seva constel·lació, Ca Major. Es diu que representa uns dels cans que segueixen a Orió, el caçador.
Després ve Pollux, de la constel·lació dels Bessons.
Càstor i Pòl·lux són els dos "bessons celestes" que donen el seu nom a la constel·lació. Curiosament, però, les dues estrelles són totalment diferents: Càstor és un sistema quàdruple, mentre que Pòl·lux és una gegant groga relativament freda.
Arcturus, l'alfa de la constel·lació Bootes, és la quarta estrella més brillant del cel.
El nom de l'estel deriva del Grec Antic Arktouros que vol dir "Guardià de l'Ós". És una referència al fet que és l'estel més brillant de la constel·lació de Bootes, el Bover, que està a prop de les Osses Major i Menor, Ursa Major i Ursa Minor.
Una manera senzilla de trobar Arcturus és seguir l'arc del mànec de l'Ossa Major.
Rigel, la Beta d'Orió, és la setena estrella més brillant del cel, amb magnitud 0,18. Encara que sigui la "Beta" de Orió, en realitat és més brillant que l'Alpha, Betelgeuse.Es creu que Rigel és un estel triple. L'estel principal és orbitat per dues altres companyes menors, Rigel B i Rigel C,
El nom de l'estrella prové de la seva posició en el "peu esquerre" d'Orió. És una contracció de rijl jauza al-yusra, que en àrab significa "peu
esquerre de qui és al centre".
Betelgeuse, anomenada també alfa d'Orió, és una gran estrella vermella a la constel·lació d'Orió. És una supergegant vermella, i és un dels vèrtexs del triangle hivernal. Marca l'espatlla dreta del gegant mitològic Orió (el caçador), encara que nosaltres la veiem a l'esquerra i a la part superior de la constel·lació.
El nom és una corrupció de l'àrab yad al-jawzā, o "la ma de qui està al centre".
El nom d'Antares deriva del grec ανταρης "enfrontat a Ares" (és a dir, enfrontat a Mart), a causa de la semblant coloració rogenca d'Antares i del planeta Mart.
Cefeu (Cepheus) és una constel·lació de l'hemisferi nord relacionada amb el mite de Perseu i Andròmeda
A la constel·lació de Cefeu corresponen les dues estrelles més grans que surten al vídeo.
γ Cephei, també coneguda com Alrai, és un estel binari aproximadament a 50 anys-llum de la Terra.
I VV Cephei, sembla que és la més gran que es coneix.
I si voleu aprendre la manera de trobar les constel·lacions, he trobat una petita joia per fer-ho. Curset ràpid.
Totes les imatges les he buscat al Google.
divendres, 29 de juliol del 2011
Pèsols d'olor
D'una fotografia de Fanal Blau
Pèsols violetes
perfumen el matí.
Tiges s'estiren
imperceptiblement
fins arribar a la tarda.
perfumen el matí.
Tiges s'estiren
imperceptiblement
fins arribar a la tarda.
dijous, 28 de juliol del 2011
Ram de baladre
Obrir camí,
desbrossant baladres.
Que les branques ufanoses
no ens entorpeixin els passos.
Tan sols les canviem de lloc.
dimecres, 27 de juliol del 2011
Regal de la Mª Antònia
Una aquarel·la de la Mª Antònia
Ciclamens d'aquarel·la,
d'allò més bell
en conserveu
tota l'essència.
Tendre present
que no marceix
el pas del temps.
dimarts, 26 de juliol del 2011
Il·lustrant poemes de Marta Pérez Sierra
Lluna
Les ombres arrissades
han cargolat les fulles blaves.
Despentinades els arriba la llum
eixida de la cloïssa opalina
que rep el perfil de la lluna.
L'aigua del meu dolor
closa en el calze del teu pinzell.
De Marta Pérez Sierra
(del llibre Dones d'heura)
Les ombres arrissades
han cargolat les fulles blaves.
Despentinades els arriba la llum
eixida de la cloïssa opalina
que rep el perfil de la lluna.
L'aigua del meu dolor
closa en el calze del teu pinzell.
De Marta Pérez Sierra
(del llibre Dones d'heura)
Etiquetes de comentaris:
Il·lustrant poemes,
Marta Pérez Sierra
Petúnies
D'una foto de Fanal blau per les Itineràncies Poètiques
Viure profundament el present,
pouant si cal, enllà del temps,
per reconquerir batecs d'intensitat.
Sobre les pedres,
davant la branca eixuta
creixen somriures violetes.
dissabte, 23 de juliol del 2011
Gràcies a tots, la llegenda ha estat construïda!
Diu que les aspidistres amaguen un tesor. Com tots els tresors és ben difícil de trobar. Sobretot si no sabem quina mena de tresor busquem.
Hi ha qui l'ha buscat entre la terra, hi ha qui l'ha buscat entre les fulles que creixen i escolta el seu savi xiuxiueig, hi ha qui es fa un bon mapa del tresor per no perdre's en l'intent i també hi ha qui la cuida, la rega, l'observa. Sense esperar res a canvi.
Però en realitat, el secret de l'aspidistra és precisament aquest: per trobar el tresor necessitem aquesta feina conjunta, escoltar tothom i aprofitar
totes les idees, totes les forces, i el tresor se'ns descobrirà, mentre el busquem atentament.
El procediment és l'invers del que ha anat sortint als comentaris mentre construíem la llegenda.
Primer cuidar-la, regar-la, esperant que es trobi bé i de gust entre nosaltres.
Després escoltar-la, i entendre el seu llenguatge i xiuxiueig.
Saber on buscar i tenir clar el mapa de les seves tiges per no fer-les malbé.
I mirar entre les tiges, arran de terra, sense remenar-la gaire i veure les flor, estrelletes púrpures i sorprents.
PD. Us dono les gràcies a tots per la construcció d'aquesta llegenda, especialment a la Pilar, pel seu descobriment compartit.
Hi ha qui l'ha buscat entre la terra, hi ha qui l'ha buscat entre les fulles que creixen i escolta el seu savi xiuxiueig, hi ha qui es fa un bon mapa del tresor per no perdre's en l'intent i també hi ha qui la cuida, la rega, l'observa. Sense esperar res a canvi.
Però en realitat, el secret de l'aspidistra és precisament aquest: per trobar el tresor necessitem aquesta feina conjunta, escoltar tothom i aprofitar
totes les idees, totes les forces, i el tresor se'ns descobrirà, mentre el busquem atentament.
El procediment és l'invers del que ha anat sortint als comentaris mentre construíem la llegenda.
Primer cuidar-la, regar-la, esperant que es trobi bé i de gust entre nosaltres.
Després escoltar-la, i entendre el seu llenguatge i xiuxiueig.
Saber on buscar i tenir clar el mapa de les seves tiges per no fer-les malbé.
I mirar entre les tiges, arran de terra, sense remenar-la gaire i veure les flor, estrelletes púrpures i sorprents.
PD. Us dono les gràcies a tots per la construcció d'aquesta llegenda, especialment a la Pilar, pel seu descobriment compartit.
divendres, 22 de juliol del 2011
4è aniversari d'Antaviana
Microconte a proposta d'Arlequí, en motiu del 4t aniversari del seu blog
- Plou, hi ha boira i passegem per aquest carrer com hi passejàvem fa 50 anys
- Si però el pas no és el mateix. Abans saltironejàvem junts en lloc de caminar.
- Cantàvem, i dúiem el ritme amb els peus i ens mullàvem. Sempre sense paraigües.
- Com avui, sense paraigües.
- Cantem?
dimecres, 20 de juliol del 2011
Salpar
L'ormeig sempre a punt
per salpar, si cal, tot d'una.
.....................................................Carme
I aquesta quietud
de somni enllà
mai no t'aturis,
barca del temps.
...............................................Jordi Dorca
Tebiesa del mar,
cristal·lines aigües manses.
Rems d'amistat
.......................................................Joana
.....................................................Carme
I aquesta quietud
de somni enllà
mai no t'aturis,
barca del temps.
...............................................Jordi Dorca
Tebiesa del mar,
cristal·lines aigües manses.
Rems d'amistat
.......................................................Joana
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010




















