Microconte a proposta d'Arlequí, en motiu del 4t aniversari del seu blog
- Plou, hi ha boira i passegem per aquest carrer com hi passejàvem fa 50 anys
- Si però el pas no és el mateix. Abans saltironejàvem junts en lloc de caminar.
- Cantàvem, i dúiem el ritme amb els peus i ens mullàvem. Sempre sense paraigües.
- Com avui, sense paraigües.
- Cantem?
Què cantin i es recordin de fer, ni que sigui un petit saltironet, d'aquells de deixar-se anar i somiar en els riures del passat.
ResponElimina(el teu no es trist :D) m'agrada.
4t i no 5è aniversari.
ResponElimina(no fa falta que publiquis aquest comentari)
Aniversari canviat, gràcies, Carme!
ResponEliminaBonic passeig saltironant abans, ara amb passes tranquil·les però continuant cantant!
ResponEliminaMolt bon dia, carme, encara que estigui boirós i ennuvolat. Per aquí amenaça pluja!
Moltes gràcies, Carme. Hi ha coses que no s'han de perdre encara que passin els anys!
ResponEliminaPoden intentar-ho, ja que ja no són 50 anys sinó 49. Però compte amb els saltirons que el terra sembla esvarós.;-)
ResponEliminaJpmerch, terra esvarós...espera que busco al DCVB...
ResponEliminadiu: Llenegadís (val), es a dir que rellisca ;D
Apuntat a la llibreta!
Carme, no calia.
M'han caigut de conya els teus personatges, en el passat i en el present!
ResponEliminaPatons!
Molt bo. Sempre mantenint un punt d'imprudència per seguir sent feliços.
ResponEliminaAra potser no salten però encara podent cantar! molt maco!
ResponEliminaSí, què cantin!! :-))
ResponEliminaM'ha agradat molt!!
Cantim-hi.
ResponEliminaQue maco, Carme! I quina enveja que em fan els protagonistes!
ResponEliminaUna abraçada!
Cadascú ho veu segons l'estat d'ànim, oi estimada? Un petó!
ResponEliminaQue cantin, i tant que si!! :-))
ResponEliminaUn mini-relat tendre i preciós, Carme.
Qui canta els seus mals espanta, fanalet! :)
ResponEliminaUna abraçada, Arlequí, una bona proposta per gaudir l'estiu. Anima una mica la poca activitat blocaire que hi ha alguns dies. Felicitats, guapa!
Gràcies pel regalet Jp... esvarós! m'encanta saber una paraula nova.
Gràcies a tu també, carme!
Filadora, m'alegro que t'agradin! A mi també em cauen bé! :)
Rafel, més que imprudència, potser inconsciència i complicitat!
Gràcies, Elfree, encara poden cantar!
Gràcies, Assumpta!
Un petonet, Jordi!
Galionar, passen un bon moment... potser no tots han estat així, tampoc! je, je, je... una abraçada.
Zel, és ben bé així, l'estat d'ànim o el desig... petonassos, bonica!
Una abraçada i moltes gràcies, mac!
Què bonic... mai és tard per tornar a cantar :)
ResponElimina