Les ombres arrissades
han cargolat les fulles blaves.
Despentinades els arriba la llum
eixida de la cloïssa opalina
que rep el perfil de la lluna.
L'aigua del meu dolor
closa en el calze del teu pinzell.
De Marta Pérez Sierra
(del llibre Dones d'heura)
Un pinzell de destresa sorprenent!
ResponEliminaEn bona companyia, dibuix/poema o poema/dibuix.
ResponEliminaAmb pinzells,
ResponEliminalluna eixida
en bell carruatge.
Una molt bona parella artística literària!
ResponEliminahi has posat tots els teus sentits.....i t'ha quedat molt bé
ResponEliminaQuin poema tan bonic. Empra unes metàfores precioses als dos darrers versos. I tot molt bellament il·lustrat.
ResponEliminaAquarel.la de verds, poesia de luxe.
ResponEliminaGràcies a tots... una abraçada.
ResponEliminaUna poètica il·lustració i, al mateix temps, un mapa de sentiments.
ResponEliminaUna abraçada!
Vinc tard, però aquest compartir poètic és preciós!
ResponEliminaMoltes gràcies, Carme, he estat a fora i no ho havia vist! Quina il·lusió! És preciós.
ResponEliminaUn petonet
Marta