dimecres, 20 de juliol de 2011

Salpar




Quietud  de barca
ones  enllà, tot  sol
navega el somni.
L'ormeig sempre  a punt
per  salpar, si cal,  tot  d'una.
.....................................................Carme


I aquesta  quietud 
de somni enllà
mai no t'aturis,
barca del temps.
...............................................Jordi Dorca


Tebiesa del mar,
cristal·lines  aigües  manses.
Rems d'amistat
.......................................................Joana






18 comentaris:

  1. Està bé tenir una vida reposada i tranquil·la, però també cal estar a punt per quan les tornes canvien!

    ResponElimina
  2. I aquesta quietud
    de somni enllà
    mai no t'aturis,
    barca del temps.

    ResponElimina
  3. Els somnis, amarra amunt, pessiguen les plantes dels peus del mariner :)

    ResponElimina
  4. Jo, com la barca, porto dies somiant poder salpar. Coi d'ancora de la feina! :)

    ResponElimina
  5. Arribarà el dia en que els somnis es faran realitat?

    ÒSCAR... No et queixis de tenir feina...

    ResponElimina
  6. moltes vegades tenim una imperiosa necessitat de llevar l'ancora i salpar, encara que no sapiguem el destí.

    ResponElimina
  7. De vegades ho faria, pujaria a qualsevol nau i mar endins...

    ResponElimina
  8. Tens tota la raó del món, Assumpta però ... refresca tant això de queixar-se :)

    ResponElimina
  9. sempre hem d'estar a punt de salpar!
    Ets una artista!

    ResponElimina
  10. Salpem salpem que l'ormeig ja és a punt i el teu dibuix si hi posem el peu de la il·lusió a dins la barca ens portarà allà on vulguem anar

    ResponElimina
  11. Cal estar amatents per quan l'oportunitat es presenta.

    Un altre dibuix que m'encanta!

    ResponElimina
  12. Si és veritat! hem d'estar sempre preparats per somiar. Navegar lluny, on ens portin aquests somnis.
    Però jo darrerament ... tinc la barca varada.

    Bona nit Carme.

    ResponElimina
  13. XeXu, a vegades és difícil saber fer les dues coses a la vegada, o al menys a mi m'ho sembla, ara mateix. Suposo que per això me n'he de convèncer a mi mateixa.

    Jordi, gràcies pel poema.

    Quina imatge, Clídice, més divertida! :)

    Sort que els somnis ens ajuden a arribar fins al final i llavar àncores!

    Assumpta, si n'hi ha tants! Com podrien ser realitat tots? Impossible... però sempre cal pensar que sí, que sí...

    garbí, o potser sempre el sabem, d'una manera o altra, sinó geogràficament, emocionalment.

    zel... no importa cap a on, oi?

    Gràcies, Deric!

    Elfree, que cadascú triï el seu objectiu o el seu destí.

    Gràcies, porquet!

    Pere, em sembla que jo també, encara que no ho sembli. Bon dia!

    ResponElimina
  14. Tebiesa del mar,
    cristal·lines aigües manses.
    rwms d'amistat.

    ResponElimina
  15. Vaig i vinc i vinc i vaig i de tant venir i anar ja no se ni lo que em faig.
    I quan fondejo la barca al port de les teves illes , m'hi quedo tant a gust , tan ben arrecerat de vents i de malures, que en lloc de tenir fills m'ahurien plagut filles.
    Tanta dona que'ts i tantes coses dones, que lo mon ben fora unaltre , rumio de vegades, si si manassis Tu ,Osia, les dones.

    ResponElimina
  16. Gràcies pel poema, Joana!

    Miquel Àngel, moltíssimes gràcies per passar per aquí i deixar paraules tan afalagadores... però jo t'asseguro que de manar no en sé gens! ;)

    ResponElimina
  17. Buenoooo , jo tampoc xiqueta no t'amoinis , només era un supòsit que no t'obliga pas a res heeee? Petonets i abraçadetes , que aviat me'en vaig a la verdor ...

    ResponElimina
  18. Molt bones i fresques i verdes vacances, Miquel Àngel!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari