Quietud de barca
ones enllà, tot sol
navega el somni.
L'ormeig sempre a punt
per salpar, si cal, tot d'una.
.....................................................Carme
I aquesta quietud
de somni enllà
mai no t'aturis,
barca del temps.
...............................................Jordi Dorca
Tebiesa del mar,
cristal·lines aigües manses.
Rems d'amistat
.......................................................Joana
.....................................................Carme
I aquesta quietud
de somni enllà
mai no t'aturis,
barca del temps.
...............................................Jordi Dorca
Tebiesa del mar,
cristal·lines aigües manses.
Rems d'amistat
.......................................................Joana
Està bé tenir una vida reposada i tranquil·la, però també cal estar a punt per quan les tornes canvien!
ResponEliminaI aquesta quietud
ResponEliminade somni enllà
mai no t'aturis,
barca del temps.
Els somnis, amarra amunt, pessiguen les plantes dels peus del mariner :)
ResponEliminaJo, com la barca, porto dies somiant poder salpar. Coi d'ancora de la feina! :)
ResponEliminaArribarà el dia en que els somnis es faran realitat?
ResponEliminaÒSCAR... No et queixis de tenir feina...
moltes vegades tenim una imperiosa necessitat de llevar l'ancora i salpar, encara que no sapiguem el destí.
ResponEliminaDe vegades ho faria, pujaria a qualsevol nau i mar endins...
ResponEliminaTens tota la raó del món, Assumpta però ... refresca tant això de queixar-se :)
ResponEliminasempre hem d'estar a punt de salpar!
ResponEliminaEts una artista!
Salpem salpem que l'ormeig ja és a punt i el teu dibuix si hi posem el peu de la il·lusió a dins la barca ens portarà allà on vulguem anar
ResponEliminaCal estar amatents per quan l'oportunitat es presenta.
ResponEliminaUn altre dibuix que m'encanta!
Si és veritat! hem d'estar sempre preparats per somiar. Navegar lluny, on ens portin aquests somnis.
ResponEliminaPerò jo darrerament ... tinc la barca varada.
Bona nit Carme.
XeXu, a vegades és difícil saber fer les dues coses a la vegada, o al menys a mi m'ho sembla, ara mateix. Suposo que per això me n'he de convèncer a mi mateixa.
ResponEliminaJordi, gràcies pel poema.
Quina imatge, Clídice, més divertida! :)
Sort que els somnis ens ajuden a arribar fins al final i llavar àncores!
Assumpta, si n'hi ha tants! Com podrien ser realitat tots? Impossible... però sempre cal pensar que sí, que sí...
garbí, o potser sempre el sabem, d'una manera o altra, sinó geogràficament, emocionalment.
zel... no importa cap a on, oi?
Gràcies, Deric!
Elfree, que cadascú triï el seu objectiu o el seu destí.
Gràcies, porquet!
Pere, em sembla que jo també, encara que no ho sembli. Bon dia!
Tebiesa del mar,
ResponEliminacristal·lines aigües manses.
rwms d'amistat.
Vaig i vinc i vinc i vaig i de tant venir i anar ja no se ni lo que em faig.
ResponEliminaI quan fondejo la barca al port de les teves illes , m'hi quedo tant a gust , tan ben arrecerat de vents i de malures, que en lloc de tenir fills m'ahurien plagut filles.
Tanta dona que'ts i tantes coses dones, que lo mon ben fora unaltre , rumio de vegades, si si manassis Tu ,Osia, les dones.
Gràcies pel poema, Joana!
ResponEliminaMiquel Àngel, moltíssimes gràcies per passar per aquí i deixar paraules tan afalagadores... però jo t'asseguro que de manar no en sé gens! ;)
Buenoooo , jo tampoc xiqueta no t'amoinis , només era un supòsit que no t'obliga pas a res heeee? Petonets i abraçadetes , que aviat me'en vaig a la verdor ...
ResponEliminaMolt bones i fresques i verdes vacances, Miquel Àngel!
ResponElimina