D'una foto de Fanal blau per les Itineràncies Poètiques
Viure profundament el present,
pouant si cal, enllà del temps,
per reconquerir batecs d'intensitat.
Sobre les pedres,
davant la branca eixuta
creixen somriures violetes.
Vinc de cal fanalet i arribo a ca teva per a tornar-me a meravellar amb aquest bell color violeta i les teves precioses paraules.
ResponEliminaFlors i paraules per uns poemes visuals :)
ResponEliminaBon dia Carmeta!
Ui les petúnies com m'agraden! meravellós dibuix !
ResponEliminaEl present és l'únic segur que tenim, cal aprofitar-lo i no perdre el temps amb mal de caps que igualment no depenen de nosaltres. M'agrada el renou (els piquets) de la imatge. Ha quedat més bonica i més original :)
ResponEliminaUna abraçada, Carme!
Meravella de paraules, de dibuix i de somriures tenyits i perfumats de violeta.
ResponEliminaQue bonica la imatge que has posat de capçalera del blog! Abans, quan he vingut, no me n'havia adonat, anava enderiada cercant-me a la columna de la dreta, a veure si m'hi trobava i res... no sé per quin motiu, vaig publicar un post ahir, ja fa més de 30 hores, i blogger no me l'actualitza...
ResponEliminaCarme, el que volia dir-te ja ho ha expressat Novesflors amb molt més encert. Així que només et deixo una forta abraçada!
ResponEliminaPetúnies
ResponEliminapetunets
petu ploro
petunasos
petu ric
petu escric...
Bona nit Carme :)
Després del que ha dit en Pere, no puc dir res!
ResponEliminaViure el present pouant en el passat, però no per sistema, no sigui que ens oblidem d'avançar.
ResponEliminaUn dia t'explicaré la història de l'indret on vaig fer la foto.
ResponEliminaGràcies pel dibuix i per la poesia que ens regales sempre!
Un petó, Carme!
m'agrada sobretot això de pouant més enllà del temps. se'm fa present xq el passat proper encara em fa una mica de mal i em costa, si miro més enrere, trobo força.
ResponEliminamolt xulo el dibuix! me'n vaig a veure la foto!!!
Tan la foto com el dibuix són una passada de macos!!
ResponEliminaGràcies, porquet!
ResponEliminaBona tarda, Joaneta!
Gràcies, Elfri!
Una abraçada caterina i gràcies per la teva opinió sobre el dibuix.
Gràcies Noves Flors realment no s'actualitza... no.
Una abraçada Galionar!
Que dolcet, Pere! bona nit!
Zel... realment ... és així.
Sempre endavant, rafel!
Gràcies a tu fanalet!
rits, hem de buscar la força allà on sigui. Fas bé d'anar-la a buscar una mica més enllà.
Gràcies, Assumpta!