Les he anat buscant per a comprovar-ho. Per ordre de petites a grans. La que ve després del Sol és Sirius:
El nom "Sírius" deriva del grec antic Seirios ("extremadament calorós"), possiblement perquè l'aparició de l'estrella estava associada amb l'estiu
Sírius també es coneix com a l'"estel del Ca", mostrant la seva prominència a la seva constel·lació, Ca Major. Es diu que representa uns dels cans que segueixen a Orió, el caçador.
Després ve Pollux, de la constel·lació dels Bessons.
Càstor i Pòl·lux són els dos "bessons celestes" que donen el seu nom a la constel·lació. Curiosament, però, les dues estrelles són totalment diferents: Càstor és un sistema quàdruple, mentre que Pòl·lux és una gegant groga relativament freda.
Arcturus, l'alfa de la constel·lació Bootes, és la quarta estrella més brillant del cel.
El nom de l'estel deriva del Grec Antic Arktouros que vol dir "Guardià de l'Ós". És una referència al fet que és l'estel més brillant de la constel·lació de Bootes, el Bover, que està a prop de les Osses Major i Menor, Ursa Major i Ursa Minor.
Una manera senzilla de trobar Arcturus és seguir l'arc del mànec de l'Ossa Major.
Es creu que Rigel és un estel triple. L'estel principal és orbitat per dues altres companyes menors, Rigel B i Rigel C,
El nom de l'estrella prové de la seva posició en el "peu esquerre" d'Orió. És una contracció de rijl jauza al-yusra, que en àrab significa "peu
esquerre de qui és al centre".
El nom és una corrupció de l'àrab yad al-jawzā, o "la ma de qui està al centre".
El nom d'Antares deriva del grec ανταρης "enfrontat a Ares" (és a dir, enfrontat a Mart), a causa de la semblant coloració rogenca d'Antares i del planeta Mart.
A la constel·lació de Cefeu corresponen les dues estrelles més grans que surten al vídeo.
γ Cephei, també coneguda com Alrai, és un estel binari aproximadament a 50 anys-llum de la Terra.
I VV Cephei, sembla que és la més gran que es coneix.
I si voleu aprendre la manera de trobar les constel·lacions, he trobat una petita joia per fer-ho. Curset ràpid.
Totes les imatges les he buscat al Google.
Mare meua! Però ets sàvia, tu!
ResponEliminaCarai m'has deixat admirada Carme! i també he passat abans per ca l'Assumpta...no tinc gaire traça a mirar a ull nu...però reconec mart ....la lluna jejeje i el famós carro...
ResponEliminaNo, dona, no, Noves Flors, no sóc sàvia, només curiosa i amb ganes de lligar les poques coses que sé. La majoria de les coses les he buscat. Ara no creguis que m'ho sé de memòria, jo to això!
ResponEliminaElfri, a mi m'agrada fixar-m'hi i aprendre coses noves. Aquestes estrelles més grans de totes, les de Cefeu, no les havia sentit a dir mai!
Uaaaaaaaaaaau!!! FANTÀSTIC!! I tant que ets una dona sàvia!! ;-))
ResponEliminaSaps? Quan llegeixo ANTARES sempre penso en un dels cavalls de la quadriga que guiava Ben-Hur... es deia així :-))
Ai quan ho vegi la RITS!!
Ostres, ho vaig a mirar amb més deteniment perquè ho he mirat ràpid i ja t'he deixat el comentari... Ara m'hi entretindré :-))
Ai, que estava mirant el Curset ràpid de constel·lacions i he vist que hi ha una estrella que es diu Bel·latrix i una que es diu Sirius... dos personatges molt importants a Harry Potter... què t'hi jugues a que en trobo més? :-)
ResponEliminaBé... segueixo amb aquest Quadern de Vacances 2011 :-))
He editat el meu post i al final he afegit un enllaç cap aquí :-DD
ResponEliminaAssumpta, je, je, je... que no, que no, només que sé quedar bé :)
ResponEliminaSóc incapaç de recordar com es deia el cavall de la quàdriga que guiava Benhur i no tinc ni el més mínim dubte que ho recordes perfectament.
Aquest curset ràpid m'ha semblat genial, i :( ja saps que no sé res de res de Harry Potter, però em sembla genial que m'ho expliquis.
I moltíssimes gràcies per l'enllaç! :DD És com si haguéssim fet un pont de doble carril, un d'anar i un de tornar.
Hahaha sí, sí, "quedar bé"... jo sabia que entens de plantes més que ningú, però amb això de les constel·lacions m'has deixat ben parada :-))
ResponEliminaDona, clar que t'havia d'enllaçar, entre els dos posts queda com un supra-post :-DD
Mira la meva constel·lació :-)
Molt maca, la teva constel·lació! És molt divertit i interessant mirar el cel. Petonassos de complicitat.
ResponEliminaPerò jo no ho sé pas trobar tot això, eh? Jo miro al cel i veig estrelletes que fan pampallugues... unes semblen més grans, altres més petites... i m'agraden totes molt... sembla com si fossin allí per protegir-nos... però jo no sé ni on tinc el Nord! Crec que mai he sabut trobar l'Estrella Polar! :-))
ResponEliminaPetonassos, guapa!!
Post brutal! M'encanta!
ResponEliminaJa he vist el post de l'assumpta, però ella parla de planetes i tu d'estrelles. A mi totes aquestes coses m'agraden molt, t'he llegit amb molt interès. Gairebé totes les estrelles que esmentes em sonen, però m'és impossible ubicar-les, és clar. Que bé que hagis explicat les més brillants, on es troben, i la procedència del seu nom, això és sempre curiós. A mi em fa molta gràcia Betelgeuse, ja que sortia a la 'Guia del Autoestopista Galáctico'. El llibre no val res, però sortia aquesta estrella i em vaig quedar amb el nom.
Ah, el que té tela són els diferents tipus d'estrelles, n'hi ha la tira. I això dels sistemes dobles, triples... si tenen planetes al voltant, i hi viu gent, allà deuen flipar! És tot un món això! Bé, hauríem de dir que és tot un univers!
XEXU, jo vaig viure uns anys en un sistema triple i t'acostumes a tot... al final ja ho trobes normal... un munt de sortides i postes de sol, això sí... però no tantes com el Petit Príncep hehehe :-DD
ResponEliminapotser mirant el teu apunt serà la única manera de veure estrelles aquest estiu.......el temps s'ha tornat boig!!!
ResponEliminaara vaig a fer un curset accelerat de trobar constelacions...
això és molt millor que una classe magistral!!!
ResponEliminaque els dones de menjar a les teves neurones????? ;)
En saps un munt sobre el firmament. Abans mirava les estrelles, ara hi ha tanta contaminació llumínica que no en veig cap. És una pena.
ResponEliminaM'agrada tot aquest univers desconegut. Repassaré la lliçó :)
ResponEliminaHe de reconèixer que de petita em mirava més el cel...
Gràcies Carme1
Jo de fa molt i molts anys tinc una guia de mapes del cel per mirar les estrelles tots els dies de l'any. Però sobretot tinc un germà que en sap molt. I mica en mica vaig aprenent coses.
ResponEliminaAssumpta, doncs ho has d'escriure això eh? què tal una narració de ciència ficció, de la vida de l'Assumpta en un sistema triple? :D
Segur que t'encanta el curset ràpid, Garbí! És una passada!
Fanal blau, menjar, el que es diu menjar, si que els en dono, i força eh? que jo sempre tinc molta gana! :)
Malament es veuen, Mª Antònia, s'ha d'anar molt amunt a mirar-les. A la muntanya...
Magnífic post!
ResponEliminaM'encanta mirar el cel estrellat, llàstima que no sempre sigui visible.
No sé reconèixer les constel•lacions, però quan el contemplo deixo volar la imaginació lluny, ben lluny.
Sí que en vas coneixen de tant mirar, jo gairebé les sé identficar les constel·laciona que esmentes, les dues darreres no,,,però on has deixa Casiopea? aquesta no la podemperdre, amunt del carro gros!
ResponEliminaSi els meus anys fossin de llum, encara em veuria amb cor de fer un gran viatge i visitar totes aquestes constel.lacions que tan bé ens descrius.
ResponEliminaAmb cinquanta anys podria arribar a Alrai i preguntar per Perseu i Andròmeda ...
Bon dia Carme.
Uf! ara no m'ha quedat el comentari! Hi torno!
ResponEliminaCarme, de fet tant si reconeixes les constel·lacions com si no el cel, sempre és preciós!
Zel, és que el meu Quadern de vacances em demanava només a quines constel·lacions pertanyen les estrelles que surten al vídeo. Per això m'he centrat en aquestes. :) Per descomptat que Cassiopea és una constel·lació molt bonica i que sempre és una de les primeres que mirem, el carro gran, el carro petit i Cassiopea, la doble ve baix del cel... M'agrada molt. Una abraçada, nina.
Pere, quin comentari més poètic, és que quan se n'és, se n'és!
Alrai és molt i molt gran, potser ens costaria de trobar-los, oi? ;)
Oh, que xulo! A mi m'agrada molt mirar el cel, i tot sovint he tingut ocasió que m'expliquessin com trobar algunes constel·lacions. Però no hi tinc massa traça i al final l'únic que distingeixo és l'estrella Polar i el cinturó d'Orió i para de comptar... Em miraré el curset que ens has deixat, aviam si ajuda! w
ResponEliminaCarai! Entro al curset, i quina gràcia! La web és del JouScout... serà que mai hi hem buscat jocs, activitats, i reflexions diverses pel cau! M'ha fet gràcia, perquè sempre que m'han ensenyat coses d'estels ha estat en l'àmbit del cau (escoltes), i mira... sembla que és quelcom que agrada al món escolta en general!
ResponEliminaYáiza, precisament a partir d'Orió, el curset te n'ensenya una pila més! Segur que t'ajuda!
ResponEliminaI doncs mira, en això coincidim, jo també hi vaig aprendre moltes coses amb els escoltes! I encara me'n recordo.
ResponEliminaGràcies, Carme; aprofitaré les teves lliçons per mirar el cel aquest estiu a la muntanya, sempre que els núvols i la lluna es posin de la meva part. (Per cert, no sé com estarà la lluna a Andorra, del 16 al 24 d'agost; per contemplar els estels millor que sigui nova, oi?).
ResponEliminaUna forta abraçada!
Un apunt molt bonico, sí senyor.
ResponEliminaGràcies per la recomanació del curset. El faré, però no sé si traure profit, perquè sempre se m'ha donat molt malament l'observació del cel.
Galionar, a veure si des de les muntanyes podem veure el cel!
ResponEliminaEls meus dos dies a Andorra de l'agost seran, el 19 i el 20, marxarem el 21 al matí, o sigui que tornarem a coincidir per allà dalt. La lluna nova és el dia 28, per tant la tindrem minvant... aquest any l'excursió serà sortint del Coll d'Ordin i el dinar serà al Coll d'Ordino, quan tornem.
Jp, tot és començar, només falta deixar-se seduir per una nit bonica! :)
Quan aquí a baix les cases de pagès van començar de tenir corrent elèctric es va produir una mena d'apagada general. Van deixar de mirar el cel nocturn i van perdre els noms populars de les constel·lacions.
ResponEliminaBona nit plena d'estels.
Quina llàstima perdre els noms populars de les constel·lacions!
ResponEliminaBona nit... Jordi!
Ara ens tindràs tot l'estiu mirant el cel.
ResponEliminaSalut i Terra
Si esteu lluny de la ciutat, potser sí que el mirareu.
ResponEliminaSalut i cel! :)
Jo quan miro el cel de nit, no m'esforço en veure res. M'agrada imaginar les formes o contar sense mesura o simplement mirar. Però m'encanta llegir posts com el teu d'avui...
ResponEliminaCerqueu per la constel.lació Cua De Cavall, per allí diuen que podem trovar-hi VIDA...
ResponEliminaUi Carme, ja he passat pel blog de l'Assumpta i he deixat escrit més o menys també que no sóc un enamorat del tema planetari i constel·lacions.
ResponEliminaUna mica com la Vida a mi m'encanta mirar el cel ben estelat, però res més. No m'agrada cercar-hi formes ni massa estrelles ni constel·lacions... deu ser una visió més romàntica i no tan encotillada de veure el món. No ho sé.
A vegades em sorprenc perquè sóc un enamorat de la natura i el paisatge però després tampoc em torna boig conèixer totes les espècies de plantes, animals o estrelles que podem trobar. Em sorprèn perquè suposo que, per naturalesa, hauria de ser el contrari... però mira, m'han fet així.
M'encanta barrejar-me i fondre'm en la natura però per tal com és ella en tot el seu conjunt i sense buscar els particularismes.
Magnífic post! Realment entren ganes de fer un curs d'astronomia. Com molt bé dius Carme, la curiositat en tot plegat és molt important.
ResponEliminaJo d'estrelles i constel.lacions no en sé pràcticament res, Carme, però m'agrada tant i tant mirar a la immensitat, de nit. Ho faig quan sóc a l'Empordà, allà on les llums de les ciutats no esborren l'univers.
ResponEliminaUn poct mooolt xulo :))
Ostres, se'm va passar comentar aquest post!!! EL vaig llegir des de l'ipod i no el vaig poder comentar. Em sap greu!
ResponEliminaUn post fantàstic!!!! m'encanten les estrelles (que n'he de dir si en porto tres al turmell esquerra), xò de constel·lacions no hi entenc ni un borrall. És un món màgic i m'encanta.
M'agrada molt que hagis posat la constel·lació de bessons, mira que és simple, x lo complicats que som els bessons!
orió crec que la sabria trobar. I Sirius és la més brillant. M'ha fet gràcia lo dels noms de personatges del Harry Potter, no hi havia caigut. En Sirius Black crec que és el meu personatge preferit (que es converteix en una pantera negra, el meu felí preferit, tb)
Però diria que la meva estrella preferida és Altair, de la constel·lació de l'Àguila, que mai he aconseguit veure.... snif, snif... (l'Àguila tb és dels meus animals preferits.... ais, és que crec que m'agraden molts animals).
poct? post :)
ResponEliminaBon dia!
Cadascú a la seva manera, Vida!
ResponEliminaCarles, hi mirarem, doncs!
Porquet, en això son ben diferents, ami m'agrada conèixer els detalls a més amés de fondre'm amb el paisatge... però mai no sabrem qui sap gaudir-ne més, potser tu a la teva manera o jo a la meva... les dues són boniques, no?
Gràcies, Gabriel!
Gràcies Ferran!
Rits, buscarem un curset per veure Altaïr. Jo sí que l'he vist, forma part del triangle de l'estiu, si no m'equivoco.
:) Bona tarda Ferran, no en tenia cap dubte. Una abraçada per tu.