dissabte, 30 de juliol de 2011

Si voleu mirar el cel - Quadern de vacances 2011

M'agrada  mirar  el cel  i buscar-hi  antics  camins, de déus, guerrers  i animals  barrejats  amb els estels. Sé buscar  i reconèixer  algunes  constel·lacions  i d'altres  no.   He  vist  aquest  vídeo  a casa  de l'Assumpta  i anava  pensant  a quina constel·lació  pertanyien aquestes  estrelles.  



Les  he anat  buscant per  a comprovar-ho.  Per  ordre  de  petites  a grans.  La  que  ve després  del Sol és  Sirius:


Sírius és l'estrella més brillant del cel nocturn. Sírius apareix brillant tant perquè té brillantor intrínseca elevada com perquè està a prop de la Terra.


El nom "Sírius" deriva del grec antic Seirios ("extremadament calorós"), possiblement perquè l'aparició de l'estrella estava associada amb l'estiu


Sírius també es coneix com a l'"estel del Ca", mostrant la seva prominència a la seva constel·lacióCa Major.  Es diu que representa uns dels cans que segueixen a Orió, el caçador.




Després  ve  Pollux,  de la   constel·lació  dels  Bessons.


Càstor i Pòl·lux són els dos "bessons celestes" que donen el seu nom a la constel·lació. Curiosament, però, les dues estrelles són totalment diferents: Càstor és un sistema quàdruple, mentre que Pòl·lux és una gegant groga relativament freda.




Arcturus, l'alfa de la constel·lació Bootes, és la quarta estrella més brillant del cel.



El nom de l'estel deriva del Grec Antic Arktouros que vol dir "Guardià de l'Ós". És una referència al fet que és l'estel més brillant de la constel·lació de Bootes, el Bover, que està a prop de les Osses Major i Menor, Ursa Major i Ursa Minor.
Una manera senzilla de trobar Arcturus és seguir l'arc del mànec de l'Ossa Major.
Rigel, la Beta d'Orió, és la setena estrella més brillant del cel, amb magnitud 0,18. Encara que sigui la "Beta" de Orió, en realitat és més brillant que l'AlphaBetelgeuse.


Es creu que Rigel és un estel triple. L'estel principal és orbitat per dues altres companyes menors, Rigel B i Rigel C,


El nom de l'estrella prové de la seva posició en el "peu esquerre" d'Orió. És una contracció de rijl jauza al-yusra, que en àrab significa "peu 
esquerre de qui és al centre". 
Betelgeuse, anomenada també alfa d'Orió, és una gran estrella vermella a la constel·lació d'Orió.  És una supergegant vermella, i és un dels vèrtexs del triangle hivernal. Marca l'espatlla dreta del gegant mitològic Orió (el caçador), encara que nosaltres la veiem a l'esquerra i a la part superior de la constel·lació.


El nom és una corrupció de l'àrab yad al-jawzā, o "la ma de qui està al centre".
Antares (α Sco / α Scorpii / alfa Scorpii) és l'estrella més brillant de la constel·lació de l'Escorpió i una de les més brillants del cel. 


El nom d'Antares deriva del grec ανταρης "enfrontat a Ares" (és a dir, enfrontat a Mart), a causa de la semblant coloració rogenca d'Antares i del planeta Mart.


Cefeu (Cepheus) és una constel·lació de l'hemisferi nord relacionada amb el mite de Perseu i Andròmeda


A  la  constel·lació  de Cefeu  corresponen les  dues estrelles  més  grans  que surten al vídeo.


γ Cephei, també coneguda com Alrai, és un estel binari aproximadament a 50 anys-llum de la Terra.
I VV Cephei, sembla  que és  la més  gran que es coneix.


I si voleu  aprendre  la  manera  de trobar  les  constel·lacions,  he  trobat  una petita  joia  per  fer-ho.  Curset  ràpid.


Totes  les  imatges  les  he buscat  al Google.

40 comentaris:

  1. Carai m'has deixat admirada Carme! i també he passat abans per ca l'Assumpta...no tinc gaire traça a mirar a ull nu...però reconec mart ....la lluna jejeje i el famós carro...

    ResponElimina
  2. No, dona, no, Noves Flors, no sóc sàvia, només curiosa i amb ganes de lligar les poques coses que sé. La majoria de les coses les he buscat. Ara no creguis que m'ho sé de memòria, jo to això!

    Elfri, a mi m'agrada fixar-m'hi i aprendre coses noves. Aquestes estrelles més grans de totes, les de Cefeu, no les havia sentit a dir mai!

    ResponElimina
  3. Uaaaaaaaaaaau!!! FANTÀSTIC!! I tant que ets una dona sàvia!! ;-))

    Saps? Quan llegeixo ANTARES sempre penso en un dels cavalls de la quadriga que guiava Ben-Hur... es deia així :-))

    Ai quan ho vegi la RITS!!

    Ostres, ho vaig a mirar amb més deteniment perquè ho he mirat ràpid i ja t'he deixat el comentari... Ara m'hi entretindré :-))

    ResponElimina
  4. Ai, que estava mirant el Curset ràpid de constel·lacions i he vist que hi ha una estrella que es diu Bel·latrix i una que es diu Sirius... dos personatges molt importants a Harry Potter... què t'hi jugues a que en trobo més? :-)

    Bé... segueixo amb aquest Quadern de Vacances 2011 :-))

    ResponElimina
  5. He editat el meu post i al final he afegit un enllaç cap aquí :-DD

    ResponElimina
  6. Assumpta, je, je, je... que no, que no, només que sé quedar bé :)
    Sóc incapaç de recordar com es deia el cavall de la quàdriga que guiava Benhur i no tinc ni el més mínim dubte que ho recordes perfectament.

    Aquest curset ràpid m'ha semblat genial, i :( ja saps que no sé res de res de Harry Potter, però em sembla genial que m'ho expliquis.

    I moltíssimes gràcies per l'enllaç! :DD És com si haguéssim fet un pont de doble carril, un d'anar i un de tornar.

    ResponElimina
  7. Hahaha sí, sí, "quedar bé"... jo sabia que entens de plantes més que ningú, però amb això de les constel·lacions m'has deixat ben parada :-))

    Dona, clar que t'havia d'enllaçar, entre els dos posts queda com un supra-post :-DD

    Mira la meva constel·lació :-)

    ResponElimina
  8. Molt maca, la teva constel·lació! És molt divertit i interessant mirar el cel. Petonassos de complicitat.

    ResponElimina
  9. Però jo no ho sé pas trobar tot això, eh? Jo miro al cel i veig estrelletes que fan pampallugues... unes semblen més grans, altres més petites... i m'agraden totes molt... sembla com si fossin allí per protegir-nos... però jo no sé ni on tinc el Nord! Crec que mai he sabut trobar l'Estrella Polar! :-))
    Petonassos, guapa!!

    ResponElimina
  10. Post brutal! M'encanta!

    Ja he vist el post de l'assumpta, però ella parla de planetes i tu d'estrelles. A mi totes aquestes coses m'agraden molt, t'he llegit amb molt interès. Gairebé totes les estrelles que esmentes em sonen, però m'és impossible ubicar-les, és clar. Que bé que hagis explicat les més brillants, on es troben, i la procedència del seu nom, això és sempre curiós. A mi em fa molta gràcia Betelgeuse, ja que sortia a la 'Guia del Autoestopista Galáctico'. El llibre no val res, però sortia aquesta estrella i em vaig quedar amb el nom.

    Ah, el que té tela són els diferents tipus d'estrelles, n'hi ha la tira. I això dels sistemes dobles, triples... si tenen planetes al voltant, i hi viu gent, allà deuen flipar! És tot un món això! Bé, hauríem de dir que és tot un univers!

    ResponElimina
  11. XEXU, jo vaig viure uns anys en un sistema triple i t'acostumes a tot... al final ja ho trobes normal... un munt de sortides i postes de sol, això sí... però no tantes com el Petit Príncep hehehe :-DD

    ResponElimina
  12. potser mirant el teu apunt serà la única manera de veure estrelles aquest estiu.......el temps s'ha tornat boig!!!
    ara vaig a fer un curset accelerat de trobar constelacions...

    ResponElimina
  13. això és molt millor que una classe magistral!!!

    que els dones de menjar a les teves neurones????? ;)

    ResponElimina
  14. En saps un munt sobre el firmament. Abans mirava les estrelles, ara hi ha tanta contaminació llumínica que no en veig cap. És una pena.

    ResponElimina
  15. M'agrada tot aquest univers desconegut. Repassaré la lliçó :)
    He de reconèixer que de petita em mirava més el cel...
    Gràcies Carme1

    ResponElimina
  16. Jo de fa molt i molts anys tinc una guia de mapes del cel per mirar les estrelles tots els dies de l'any. Però sobretot tinc un germà que en sap molt. I mica en mica vaig aprenent coses.

    Assumpta, doncs ho has d'escriure això eh? què tal una narració de ciència ficció, de la vida de l'Assumpta en un sistema triple? :D

    Segur que t'encanta el curset ràpid, Garbí! És una passada!

    Fanal blau, menjar, el que es diu menjar, si que els en dono, i força eh? que jo sempre tinc molta gana! :)

    Malament es veuen, Mª Antònia, s'ha d'anar molt amunt a mirar-les. A la muntanya...

    ResponElimina
  17. Magnífic post!
    M'encanta mirar el cel estrellat, llàstima que no sempre sigui visible.

    No sé reconèixer les constel•lacions, però quan el contemplo deixo volar la imaginació lluny, ben lluny.

    ResponElimina
  18. Sí que en vas coneixen de tant mirar, jo gairebé les sé identficar les constel·laciona que esmentes, les dues darreres no,,,però on has deixa Casiopea? aquesta no la podemperdre, amunt del carro gros!

    ResponElimina
  19. Si els meus anys fossin de llum, encara em veuria amb cor de fer un gran viatge i visitar totes aquestes constel.lacions que tan bé ens descrius.
    Amb cinquanta anys podria arribar a Alrai i preguntar per Perseu i Andròmeda ...

    Bon dia Carme.

    ResponElimina
  20. Uf! ara no m'ha quedat el comentari! Hi torno!

    Carme, de fet tant si reconeixes les constel·lacions com si no el cel, sempre és preciós!

    Zel, és que el meu Quadern de vacances em demanava només a quines constel·lacions pertanyen les estrelles que surten al vídeo. Per això m'he centrat en aquestes. :) Per descomptat que Cassiopea és una constel·lació molt bonica i que sempre és una de les primeres que mirem, el carro gran, el carro petit i Cassiopea, la doble ve baix del cel... M'agrada molt. Una abraçada, nina.

    Pere, quin comentari més poètic, és que quan se n'és, se n'és!
    Alrai és molt i molt gran, potser ens costaria de trobar-los, oi? ;)

    ResponElimina
  21. Oh, que xulo! A mi m'agrada molt mirar el cel, i tot sovint he tingut ocasió que m'expliquessin com trobar algunes constel·lacions. Però no hi tinc massa traça i al final l'únic que distingeixo és l'estrella Polar i el cinturó d'Orió i para de comptar... Em miraré el curset que ens has deixat, aviam si ajuda! w

    ResponElimina
  22. Carai! Entro al curset, i quina gràcia! La web és del JouScout... serà que mai hi hem buscat jocs, activitats, i reflexions diverses pel cau! M'ha fet gràcia, perquè sempre que m'han ensenyat coses d'estels ha estat en l'àmbit del cau (escoltes), i mira... sembla que és quelcom que agrada al món escolta en general!

    ResponElimina
  23. Yáiza, precisament a partir d'Orió, el curset te n'ensenya una pila més! Segur que t'ajuda!

    ResponElimina
  24. I doncs mira, en això coincidim, jo també hi vaig aprendre moltes coses amb els escoltes! I encara me'n recordo.

    ResponElimina
  25. Gràcies, Carme; aprofitaré les teves lliçons per mirar el cel aquest estiu a la muntanya, sempre que els núvols i la lluna es posin de la meva part. (Per cert, no sé com estarà la lluna a Andorra, del 16 al 24 d'agost; per contemplar els estels millor que sigui nova, oi?).
    Una forta abraçada!

    ResponElimina
  26. Un apunt molt bonico, sí senyor.

    Gràcies per la recomanació del curset. El faré, però no sé si traure profit, perquè sempre se m'ha donat molt malament l'observació del cel.

    ResponElimina
  27. Galionar, a veure si des de les muntanyes podem veure el cel!

    Els meus dos dies a Andorra de l'agost seran, el 19 i el 20, marxarem el 21 al matí, o sigui que tornarem a coincidir per allà dalt. La lluna nova és el dia 28, per tant la tindrem minvant... aquest any l'excursió serà sortint del Coll d'Ordin i el dinar serà al Coll d'Ordino, quan tornem.

    Jp, tot és començar, només falta deixar-se seduir per una nit bonica! :)

    ResponElimina
  28. Quan aquí a baix les cases de pagès van començar de tenir corrent elèctric es va produir una mena d'apagada general. Van deixar de mirar el cel nocturn i van perdre els noms populars de les constel·lacions.
    Bona nit plena d'estels.

    ResponElimina
  29. Quina llàstima perdre els noms populars de les constel·lacions!

    Bona nit... Jordi!

    ResponElimina
  30. Ara ens tindràs tot l'estiu mirant el cel.
    Salut i Terra

    ResponElimina
  31. Si esteu lluny de la ciutat, potser sí que el mirareu.

    Salut i cel! :)

    ResponElimina
  32. Jo quan miro el cel de nit, no m'esforço en veure res. M'agrada imaginar les formes o contar sense mesura o simplement mirar. Però m'encanta llegir posts com el teu d'avui...

    ResponElimina
  33. Cerqueu per la constel.lació Cua De Cavall, per allí diuen que podem trovar-hi VIDA...

    ResponElimina
  34. Ui Carme, ja he passat pel blog de l'Assumpta i he deixat escrit més o menys també que no sóc un enamorat del tema planetari i constel·lacions.

    Una mica com la Vida a mi m'encanta mirar el cel ben estelat, però res més. No m'agrada cercar-hi formes ni massa estrelles ni constel·lacions... deu ser una visió més romàntica i no tan encotillada de veure el món. No ho sé.

    A vegades em sorprenc perquè sóc un enamorat de la natura i el paisatge però després tampoc em torna boig conèixer totes les espècies de plantes, animals o estrelles que podem trobar. Em sorprèn perquè suposo que, per naturalesa, hauria de ser el contrari... però mira, m'han fet així.

    M'encanta barrejar-me i fondre'm en la natura però per tal com és ella en tot el seu conjunt i sense buscar els particularismes.

    ResponElimina
  35. Magnífic post! Realment entren ganes de fer un curs d'astronomia. Com molt bé dius Carme, la curiositat en tot plegat és molt important.

    ResponElimina
  36. Jo d'estrelles i constel.lacions no en sé pràcticament res, Carme, però m'agrada tant i tant mirar a la immensitat, de nit. Ho faig quan sóc a l'Empordà, allà on les llums de les ciutats no esborren l'univers.

    Un poct mooolt xulo :))

    ResponElimina
  37. Ostres, se'm va passar comentar aquest post!!! EL vaig llegir des de l'ipod i no el vaig poder comentar. Em sap greu!

    Un post fantàstic!!!! m'encanten les estrelles (que n'he de dir si en porto tres al turmell esquerra), xò de constel·lacions no hi entenc ni un borrall. És un món màgic i m'encanta.

    M'agrada molt que hagis posat la constel·lació de bessons, mira que és simple, x lo complicats que som els bessons!

    orió crec que la sabria trobar. I Sirius és la més brillant. M'ha fet gràcia lo dels noms de personatges del Harry Potter, no hi havia caigut. En Sirius Black crec que és el meu personatge preferit (que es converteix en una pantera negra, el meu felí preferit, tb)

    Però diria que la meva estrella preferida és Altair, de la constel·lació de l'Àguila, que mai he aconseguit veure.... snif, snif... (l'Àguila tb és dels meus animals preferits.... ais, és que crec que m'agraden molts animals).

    ResponElimina
  38. Cadascú a la seva manera, Vida!

    Carles, hi mirarem, doncs!

    Porquet, en això son ben diferents, ami m'agrada conèixer els detalls a més amés de fondre'm amb el paisatge... però mai no sabrem qui sap gaudir-ne més, potser tu a la teva manera o jo a la meva... les dues són boniques, no?

    Gràcies, Gabriel!

    Gràcies Ferran!

    Rits, buscarem un curset per veure Altaïr. Jo sí que l'he vist, forma part del triangle de l'estiu, si no m'equivoco.

    :) Bona tarda Ferran, no en tenia cap dubte. Una abraçada per tu.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari