Diu que les aspidistres amaguen un tesor. Com tots els tresors és ben difícil de trobar. Sobretot si no sabem quina mena de tresor busquem.
Hi ha qui l'ha buscat entre la terra, hi ha qui l'ha buscat entre les fulles que creixen i escolta el seu savi xiuxiueig, hi ha qui es fa un bon mapa del tresor per no perdre's en l'intent i també hi ha qui la cuida, la rega, l'observa. Sense esperar res a canvi.
Però en realitat, el secret de l'aspidistra és precisament aquest: per trobar el tresor necessitem aquesta feina conjunta, escoltar tothom i aprofitar
totes les idees, totes les forces, i el tresor se'ns descobrirà, mentre el busquem atentament.
El procediment és l'invers del que ha anat sortint als comentaris mentre construíem la llegenda.
Primer cuidar-la, regar-la, esperant que es trobi bé i de gust entre nosaltres.
Després escoltar-la, i entendre el seu llenguatge i xiuxiueig.
Saber on buscar i tenir clar el mapa de les seves tiges per no fer-les malbé.
I mirar entre les tiges, arran de terra, sense remenar-la gaire i veure les flor, estrelletes púrpures i sorprents.
PD. Us dono les gràcies a tots per la construcció d'aquesta llegenda, especialment a la Pilar, pel seu descobriment compartit.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Amb la cura que hi heu posat, normal que la planta us faci un regal en forme de floretes precioses. El regal és el somriure que el descobriment ens provoca.
ResponEliminaM'agraden molt les aspidistres i les que duen secrets encara més...gràcies a tu!
ResponEliminaRegant el blog, regant la vida.
ResponEliminaDoncs és un secret ben bonic i la llegenda encara més.
ResponEliminaLa llegenda és encara més maca si es presenta il·lustrada amb aquests dibuixos teus... m'encanta la combinació de colors que has triat: el to de verd, el to del marró... les floretes... :-))
ResponEliminaNomés per poder veure el tresor d'aquestes floretes efímeres ja ha valgut la pena construir la llegenda, oi, Carme?
ResponEliminaLa grandesa de les petites coses; tot el post n'és un clar exemple.
Gràcies per fer-nos pensar, Carme. Una forta abraçada.
doncs s'acompleix allò de "no aniràs a dormir sense saber una cosa més". M'acabeu de descobrir una nova cosa.
ResponEliminaxeXu, les plantes són un regal constant, però a vegades fins i tot ens sorprenen!
ResponEliminaElfree, si en fa de temps que tinc aspidistres i mai no havia descobert això!
Regant una mica totes els coses, Jordi, les petites les regarem una mica més, que creixin!
M'alegro que t'agradi, Mac!
Moltes gràcies, Assumpta! Tot plegat, un gran plaer!
galionar, una abraçada i moltes gràcies!
Joan, I jo que em pensava que de les plantes ja ho sabies tot!
Una
I jo! Com en Joan, acabo de descobrir una cosa que no sabia!
ResponEliminaGuapa!
Doncs sí que era un secret molt ben guardat! Jo també em pensava que tu ho sabies... tu també en saps de plantes!
ResponEliminaGràcies!
Guapa, tu també!
Has aconseguit veure les flors? ^0^
ResponEliminaQuan se sap que existeixen, es veuen cada any.
Gràcies per la llegenda m'encanta!
Una abraçada, Carme.
:)
ResponEliminaooooooooooooooooooh!!! quin regal!!! m'has fet fer un somriure gegant!!
ResponElimina