dissabte, 23 de juliol del 2011

Gràcies a tots, la llegenda ha estat construïda!

Diu  que  les  aspidistres  amaguen un tesor.  Com tots  els  tresors  és  ben difícil  de trobar.  Sobretot  si no sabem  quina mena de tresor  busquem.

Hi ha  qui l'ha  buscat entre  la terra,  hi ha qui l'ha  buscat  entre  les  fulles  que  creixen  i  escolta  el seu  savi  xiuxiueig,   hi ha  qui  es  fa  un bon mapa  del tresor per no perdre's  en l'intent   i també  hi ha  qui  la  cuida, la rega,  l'observa.  Sense  esperar  res  a canvi.

Però  en realitat,  el secret  de  l'aspidistra  és  precisament  aquest:  per  trobar  el tresor  necessitem aquesta  feina  conjunta, escoltar  tothom  i  aprofitar

totes  les  idees,  totes  les  forces,  i el tresor  se'ns  descobrirà, mentre  el busquem  atentament.

El  procediment  és  l'invers  del  que ha  anat  sortint  als comentaris  mentre construíem la  llegenda.

Primer  cuidar-la,  regar-la,  esperant  que  es  trobi  bé  i de  gust  entre  nosaltres.

Després  escoltar-la,  i entendre el seu llenguatge  i xiuxiueig.

Saber  on buscar  i  tenir  clar  el mapa  de les seves tiges  per no fer-les malbé.

I mirar  entre  les  tiges,  arran de terra, sense  remenar-la  gaire  i veure  les  flor,  estrelletes  púrpures  i sorprents.

PD.  Us  dono les  gràcies  a tots  per  la construcció  d'aquesta  llegenda,  especialment  a la Pilar,  pel seu descobriment  compartit.


13 comentaris:

  1. Amb la cura que hi heu posat, normal que la planta us faci un regal en forme de floretes precioses. El regal és el somriure que el descobriment ens provoca.

    ResponElimina
  2. M'agraden molt les aspidistres i les que duen secrets encara més...gràcies a tu!

    ResponElimina
  3. Doncs és un secret ben bonic i la llegenda encara més.

    ResponElimina
  4. La llegenda és encara més maca si es presenta il·lustrada amb aquests dibuixos teus... m'encanta la combinació de colors que has triat: el to de verd, el to del marró... les floretes... :-))

    ResponElimina
  5. Només per poder veure el tresor d'aquestes floretes efímeres ja ha valgut la pena construir la llegenda, oi, Carme?
    La grandesa de les petites coses; tot el post n'és un clar exemple.
    Gràcies per fer-nos pensar, Carme. Una forta abraçada.

    ResponElimina
  6. doncs s'acompleix allò de "no aniràs a dormir sense saber una cosa més". M'acabeu de descobrir una nova cosa.

    ResponElimina
  7. xeXu, les plantes són un regal constant, però a vegades fins i tot ens sorprenen!

    Elfree, si en fa de temps que tinc aspidistres i mai no havia descobert això!

    Regant una mica totes els coses, Jordi, les petites les regarem una mica més, que creixin!

    M'alegro que t'agradi, Mac!

    Moltes gràcies, Assumpta! Tot plegat, un gran plaer!

    galionar, una abraçada i moltes gràcies!

    Joan, I jo que em pensava que de les plantes ja ho sabies tot!

    Una

    ResponElimina
  8. I jo! Com en Joan, acabo de descobrir una cosa que no sabia!

    Guapa!

    ResponElimina
  9. Doncs sí que era un secret molt ben guardat! Jo també em pensava que tu ho sabies... tu també en saps de plantes!

    Gràcies!

    Guapa, tu també!

    ResponElimina
  10. Has aconseguit veure les flors? ^0^
    Quan se sap que existeixen, es veuen cada any.
    Gràcies per la llegenda m'encanta!
    Una abraçada, Carme.

    ResponElimina
  11. ooooooooooooooooooh!!! quin regal!!! m'has fet fer un somriure gegant!!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari