dimarts, 30 de setembre del 2014

Els blocaires amics i poetes


La trobada al carrer. Una mica de tertúlia.


La foto de família dels participants


Genial, cantireta!!!


Feliç!!!


La força poètica de les emocions


La delicatessen 


La sinceritat dels sentiments més intensos

  
Ara no sé què dir... crec  que vaig córrer una mica massa... 


L'espontaneïtat

  
L'anglès i les seves traduccions a duo

I finalment, vaig llegir  aquests  poemes  meus,  llegits directament de la llibreta de l'Assumpta, del quadern d'estiu:

Claror de pètals i transparència.
Darrere el mur dels silencis,
apunta el blau, com un somni
que retorna. Nítid i comprensible.
................................................

A cada pètal
encara que s'amaguin 
hi ha tots els tons.
................................................

Creixen falgueres
aprofitant paraules
de terra i molsa.
................................................

Sense suport.
Aura la fulla seca
damunt del boix.
................................................

Jo, com la barca 
desdibuixat reflex,
claror, s'engruna.
................................................Carme

La sala gòtica del castell








Un escenari de luxe per a la nostra  poesia.
Tot és a punt. La sala gòtica ens espera.

En segon lloc vaig llegir  aquests  altres poemes:

S’embriaguen els amants
enmig de la densa fronda,
fang al fang, al quest
d’una fràgil fortalesa:
m’amago en la teva gràcia
erigida de silencis
                    i m'abandono
fins que tota moció cessa,
i el món,
al caient de l’horabaixa,

                             s'atura,
i mor en els teus braços.

S'apaga el món.
La teva mà: signe,
traç en l'aire o viatge lleu
en direcció a mi.
Juga, el temps, amb els amants,
entre treves s'atura;
fràgils bastions es lliuren
i de pressa batega.
Ja no hi ha res
més que els meus mots
i el teu sospir
que jo respiro.
...................................... Carme

Et busco.
El ritme del teu sospir em guia.
Les carícies, el bes,
marquen el meu camí.
Arribo.
L'ànima despullada.
Deixo pausada sobre la teva pell
l'empremta dels meus sentits.
T'assoleixo.
S'atura el temps,l'instant precís,
en el que es fon el teu voler,
i el meu desig.

........................................................Mònica

El poble de Verdú







 A Verdú,
Passadissos  amagats,
art i porxades.
Orgullós, el castell.
La  vida.
Esquitxos de llum


Com que no tinc els textos que van llegir els companys us posaré els que vaig llegir jo.  Primer de tot vaig començar  amb aquest  diàleg:


Créixer, vol créixer,
la solitud en calma.
Plens de vida,
som el núvol, els llavis,
les mans de vent alçant-se.
...........................................................Jordi


Plena de vida,
la mirada que s'alça
buscant dreceres.
Intangible trajecte.
Als llavis, el delit.
............................................................Carme 

Plànyer, vull plànyer el temps
eixorc de núvols
eixut de la mirada.
El vent alça les mans
al cel fèrtil d'estels.
.................................................................Noves Flors

Es fa gran la companyia
dels mots breus, tímids.
No cal cap altaveu,
ni l'espai de prosa
per qui no és buit.
................................................................Helena Bonals

dilluns, 29 de setembre del 2014

Postal 4 - Ciutadella de Roses

Haikús de BASHO (1644-1694)

Llegits  en versió italiana:

Al salice:
aver tutto odiato, e desiderio
del tou core.

Campana del tempio
una nuvola di fiori di ciliegio-
Ueno? Asakusa?

Versió catalana:

Li dic al salze:
Ho he odiat tot,
i anhelo el teu cor.

Campana del temple
núvol de flor de cirerer
Ueno? Asakusa?    *

* Ueno i Asakusa, són noms propis de lloc, ara, crec que són barris de Tokyo.

Llegits  en versió italiana:

La pesca del cormorano:
quanto è eccitante,
quanto è triste.

Fine d'anno:
ancora col cappello di paglia
e con i sandali.

Versió catalana:

La pesca del corb marí:
com és d'excitant
com és de trista

Fi d'any:
encara amb el capell de palla
i amb les sandàlies




Del llibre "Poesie Zen" A cura di Lucien Stryke e Takashi Ikemoto

dissabte, 27 de setembre del 2014

Cabana a Banyuls



Dansen les fades de llum entre les fulles
i transformen l'indret en jardí màgic.
Llueix la teranyina, sota el sol
i acota el cap, la noia,  pensarosa.
La màgia de l'art, encara  sura.


divendres, 26 de setembre del 2014

dimarts, 23 de setembre del 2014

Relats conjunts - Aix en Provence


Estava tranquil, havia assumit que les coses quan no poden ser, no poden, ser. I encara que en el fons li sabia molt greu haver tallat amb la seva parella, tenia un munt de coses que el feien sentir bé i que l'il·lusionaven. Aquesta ciutat, petita ciutat universitària, on s'hi trobava tant bé. La nova feina de professor, els nous amics, les activitats culturals, la  música, els llibres. No, no pensava amargar-se la vida. I ho duia bé, despreocupadament. Ell tampoc tenia la culpa de res. Era ella que era complicada com una mala cosa i que sempre buscava cinc peus al gat (pitjor encara, cinc peus a tots els gats). Ell no volia complicacions ni lligams. Sortir i entrar estava bé, anar i venir, passar estones junts, anar al cinema, fer soparets, fer l'amor, però no buscava ni volia cap gran passió, ni cap compromís, de moment, o potser mai, qui sap.

I així passaven els dies. Fins que de mica en mica, un dia es va adonar que la trobava a faltar. Va pensar que potser podrien parlar, que no calia desconnectar del tot, va imaginar opcions, trucar-la, escriure-la. Fins i tot ho va intentar: va escriure i va esborrar. No ho va enviar

Dos o tres dies més tard, va rebre un mail d'ella, de la Germaine, on li preguntava si aquell dia, sí,  precisament un d'aquells dies que ell havia intentat escriure, aquells dies 12 i 13 de  maig, ell havia estat pensant en ells dos. Que ella l'havia sentit dins el seu cap. Que les idees i les sensacions que tenia no eren pròpies d'ella sinó que venien d'ell. Que li va semblar sentir com si busqués camins per retrobar-se.

Es va espantar  de  nou.  Va contestar-la, va dir-li que  no se'n recordava pas  del que  havia pensat un dia o un altre. Que sí,  que clar que se'n recordava  d'ella  moltes  vegades, però  res  d'especial aquests  dies.

Va recular  un cop més.  

Mentrestant, ella el llegia i no se l'acabava de creure... 

O potser sí, quan les sensacions més  intenses, finalment, haguessin marxat, se'l creuria del tot. Seria millor així.

dilluns, 22 de setembre del 2014

Postal nº 2 - Porta dins la Ciutadella de Roses


Si obrim les paraules,
porta sense batent,
que separa llum i penombra,
podrem triar:
Mirar-les, només, d'un tros lluny.
Llegir-les al llindar del seu sentit.
O nedar-hi, 
com en un fons de mar
per descobrir.

Si no les obrim, 
no hi ha mai tria.

dissabte, 20 de setembre del 2014

El noi sense color i els anys de pelegrinatge d'Haruki Murakami

El vaig llegir durant el mes d'agost, per les vacances. Em van quedar les ganes de dir-ne alguna cosa, tot i que cada cop faig menys ressenyes dels llibres. Malgrat això, m'agrada deixar constància  dels llibres que m'impacten de manera profunda. Aquest ho ha fet.

Tsukuru, el jove protagonista es troba en una situació de solitud extrema, després d'haver perdut inexplicablement el seus amics de sempre. Un llibre intimista, molt a prop de les emocions de Tsukuru i també de les del lector, al menys de les meves. És una novel·la sí,  i es viu intensament, com a història,  però a mi  m'ha fet pensar molt i molt. Una novel·la gairebé com si fos un assaig, reflexiona sobre l'amistat  i l'amor  i també sobre les actituds davant  de coses  molt importants  de la vida, també de la mort.

L'actitud de Tsukuru en front dels seus  amics és  una lliçó d'humilitat, d'humanitat, de maduresa i de bondat. A mi m'ha  captivat  moltíssim.

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari