dijous, 25 de setembre del 2014

Postal 3 - Ciutadella de Roses




22 comentaris:

  1. Les ruïnes solen tenir molta història, i entre elles podem seguir escrivint-ne pàgines amb el nostre amor.

    ResponElimina
  2. Estàvem habituats a allò de: "records des d'aquest racó de la Costa Brava..."
    Tant de bo quan encara es rebien postals haguessin portat un poema com el teu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segur que hi devia haver algú que li posava... Sempre hi ha gent per tot... Ara, bé, jo que rebia moltes postals, mai no en vaig rebre cap amb un poema... No era molt freqüent, no...

      Elimina
  3. Aquestes postals són un luxe!! M'encanta com es veu la textura a la foto :-))

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'alegro que t'agradin... Em dóna confiança en aquesta felicitació...

      Elimina
  4. M'arriba esperança dels teus versos. I acompanyament en aquesta recerca. Els agafo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tu ets de les que sap veure la bellesa... Agafa tot el que necessitis...

      Elimina
  5. T'està quedant un bloc de postals del més original i bonic.

    ResponElimina
  6. Quina bona pensada van fer de regalar-te aquest blog de postaletes!!... Molt maca aquesta col·lecció d'aquarel·les i poemes que estas fent!!
    Una abraçada.

    ResponElimina
  7. Després d'haver pogut repassar els teus dibuixos preciosos te'n felicito: ja els enyorava. Ara la tardor et porta noves llums i en sabràs treure un bell profit.
    He passat un estiu plena de xacres seguides i sense cobertura. Em vull refer. Una abraçada, Carme

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltíssimes gracies, Olga!!! Espero que la tardor et porti la recuperació total de totes les xacres estiuenques.

      Compartirem... Una abraçada ben forta...

      Elimina
  8. I és clar que ha de persistir l'amor! Les runes, que només siguin externes, mai interiors.
    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això, això, les runes sempre externes... ;)

      Una abraçada

      Elimina
  9. Què bonica la postal! De les runes sempre es construeix:)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Encara que siguin internes, vols dir, oi? Gracies, Irene, bonica...

      Elimina
  10. A l'amor li poden caure runes per tots costats, i sortir-ne indemne...I en cas de què el toqui alguna pedra sempre pot renéixer en un altre de més fort...
    Bon vespre, Carme.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari