dijous, 25 de setembre del 2014
Postal 3 - Ciutadella de Roses
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Les ruïnes solen tenir molta història, i entre elles podem seguir escrivint-ne pàgines amb el nostre amor.
ResponEliminaPàgines de la nostra pròpia història...
EliminaEstàvem habituats a allò de: "records des d'aquest racó de la Costa Brava..."
ResponEliminaTant de bo quan encara es rebien postals haguessin portat un poema com el teu.
Segur que hi devia haver algú que li posava... Sempre hi ha gent per tot... Ara, bé, jo que rebia moltes postals, mai no en vaig rebre cap amb un poema... No era molt freqüent, no...
EliminaAquestes postals són un luxe!! M'encanta com es veu la textura a la foto :-))
ResponEliminaM'alegro que t'agradin... Em dóna confiança en aquesta felicitació...
EliminaM'arriba esperança dels teus versos. I acompanyament en aquesta recerca. Els agafo.
ResponEliminaTu ets de les que sap veure la bellesa... Agafa tot el que necessitis...
EliminaT'està quedant un bloc de postals del més original i bonic.
ResponEliminaGracies, bruixeta...
EliminaQuina bona pensada van fer de regalar-te aquest blog de postaletes!!... Molt maca aquesta col·lecció d'aquarel·les i poemes que estas fent!!
ResponEliminaUna abraçada.
Un petonàs, Montse, moltes gràcies...
EliminaDesprés d'haver pogut repassar els teus dibuixos preciosos te'n felicito: ja els enyorava. Ara la tardor et porta noves llums i en sabràs treure un bell profit.
ResponEliminaHe passat un estiu plena de xacres seguides i sense cobertura. Em vull refer. Una abraçada, Carme
Moltíssimes gracies, Olga!!! Espero que la tardor et porti la recuperació total de totes les xacres estiuenques.
EliminaCompartirem... Una abraçada ben forta...
I és clar que ha de persistir l'amor! Les runes, que només siguin externes, mai interiors.
ResponEliminaUna abraçada!
Això, això, les runes sempre externes... ;)
EliminaUna abraçada
Què bonica la postal! De les runes sempre es construeix:)
ResponEliminaEncara que siguin internes, vols dir, oi? Gracies, Irene, bonica...
EliminaA l'amor li poden caure runes per tots costats, i sortir-ne indemne...I en cas de què el toqui alguna pedra sempre pot renéixer en un altre de més fort...
ResponEliminaBon vespre, Carme.
Bon vespre, M Roser!!!
EliminaM'encanta. Bellesa arreu, i tant!
ResponEliminaGràcies, Loreto!!!
Elimina