dissabte, 20 de setembre de 2014

El noi sense color i els anys de pelegrinatge d'Haruki Murakami

El vaig llegir durant el mes d'agost, per les vacances. Em van quedar les ganes de dir-ne alguna cosa, tot i que cada cop faig menys ressenyes dels llibres. Malgrat això, m'agrada deixar constància  dels llibres que m'impacten de manera profunda. Aquest ho ha fet.

Tsukuru, el jove protagonista es troba en una situació de solitud extrema, després d'haver perdut inexplicablement el seus amics de sempre. Un llibre intimista, molt a prop de les emocions de Tsukuru i també de les del lector, al menys de les meves. És una novel·la sí,  i es viu intensament, com a història,  però a mi  m'ha fet pensar molt i molt. Una novel·la gairebé com si fos un assaig, reflexiona sobre l'amistat  i l'amor  i també sobre les actituds davant  de coses  molt importants  de la vida, també de la mort.

L'actitud de Tsukuru en front dels seus  amics és  una lliçó d'humilitat, d'humanitat, de maduresa i de bondat. A mi m'ha  captivat  moltíssim.

29 comentaris:

  1. Un bon llibre, i tant. No sé si els comptaria entre els millors de Murakami, però sí millor que d'altres que he llegit recentment. Molt seu, i alhora més modern. Un llibre per rellegir, tot i que no ho faré. Aviat llegiré el 14è llibre d'aquest autor, i esperant a veure amb què ens sorprèn a la propera entrega, no?

    ResponElimina
    Respostes
    1. No tinc comptats els llibres que he llegit de Murakami, però crec que tot i que són bastants, no arribo a 14.
      Per a mi sí, que és un dels millors. Un dels que més m'ha agradat... (Que no sigui perquè és el que tinc més present).

      Elimina
  2. Per tot el que expliques, ja m'has fet venir ganes de llegir-lo...Ja està a la llista de pendents!!...
    I de passada he entrat a revisar tot el que has llegit aquest any per apuntar-me algun títol més....
    Així és que gràcies.
    Una abraçada molt forta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Desig de xocolata, crec que t'agradarà també... Gràcies a tu. Una abraçada molt forta.

      Elimina
  3. Ja fa temps que el vaig llegir, per això ja no me'n recordo gaire, tot i que tinc clar que em va agradar...L'hauré de rellegir!
    Bon diumenge.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com que els ambients psicològics que sap crear Murakami, sempre tenen alguna cosa en comú... En el record es poden barrejar una mica. Si t'agrada rellegir, aquest llibre és una bona opció.

      Bon diumenge

      Elimina
  4. Pinta bé! No l'he llegit encara, però es clar, en tinc tants de pendents!!!! Fa ràbia i tot no poder llegir tot allò que et vindria de gust! Me l'apunto!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com que mai no ho podrem llegit tot... Ens hem de conformar amb la nostra mesura lectora. Cadascú la seva...

      Elimina
  5. Encara no he llegit res d'aquest autor, però tinc un munt de llibres seus en llista d'espera. No trigaran a caure.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És un autor que aixeca passions, a favor i en contra... Ja ens explicaràs si a tu també t'agrada o no.

      Elimina
  6. Ho tindré en compte, a l'hora de llegir-ne un de nou.

    ResponElimina
  7. Quin horror, un altre llibre depressiu... au, el noi "es troba en una situació de solitud extrema, després d'haver perdut inexplicablement el seus amics de sempre."

    Mon pare, que era un home MOLT intel·ligent, sempre deia que és molt més fàcil fer plorar que fer riure. Inventar drames està a l'abast de tothom (sí, sí... millor o pitjor, tothom pot inventar desastres i fer plorar),,, però, què difícil i quin mèrit té escriure quelcom que faci somriure, o riure, o que aixequi l'ànim... Això només és a l'abast d'autèntics escriptors (o directors de cinema, o pintors...)

    ResponElimina
    Respostes
    1. No és un llibre depressiu en absolut. Trist, però de superació per part d'un personatge d'una gran bondat.
      Ja sabem que tens uns immensos prejudicis contra Murakami i per això ... T'ho deixo passar. O no... Que també puc dir-hi la meva, no?

      Per a mi ha estat un llibre molt reflexiu, de coses importants. No és cap drama de fer plorar.

      Amb tot, el teu pare té raó. És dificil fer riure. I també crear històries amb tants matisos que es necessiti reflexionar per ficar-t'hi del tot.

      La teva conclusió final és com esbiaixada....

      Murakami és un gran escriptor. Això no crec que es pugui posar en dubte. Com penso que ho és Dickens, encara que a mi em faci mandra llegir-lo. És problema meu, no pas de Dickens. :D

      Elimina
    2. Pobre Dickens... tan bé què escriu... si en el meu gust no confies, pots escoltar en MAC, o l'ELFREE, o la FANALET... és genial! :-) i sap explicar sensacions i sentiments sense que hagin de ploure peixos o assassinar gats :-DDD

      Elimina
    3. Ja et dic que el problema és meu, no pas de Dickens, i a ell li deu importar ben poc que jo el llegeixi o no. :DDD

      No em cal escoltar a ningú més dels que ja he escoltat sempre per saber que m'estic perdent coses importants sense llegir Dickens. Bé, que consti que Oliver Twist si que la vaig llegir, fa un munt, d'anys... però em devia traumatitzar d'una manera o altra... no m'han quedat ganes de repetir. Però no és una opció tancada. Puc canviar d'opinió qualsevol dia que me'n caigui un a les mans.

      Elimina
    4. Prova amb "Una història de dues ciutats" o "Grans esperances"... són taaaaaaaaaaaaaaan macos!! :-)))

      (Ah, consti que de Murakami jo no he llegit ni un llibre sencer... són una mica ganes de fer la punyeta, però negaré haver dit això i, com ho poso entre parèntesi, ningú més ho podrà veure hehehe)

      Elimina
  8. No conec aquest autor. Si de cas, només d'haver llegit els elogis que en feu els que el citeu.
    Algun dia m'hauré de posar urgentment a corregir tanta ignorància.
    Carme, gràcies per la llum.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És un autor que pot ser molt fàcil de llegir i slguns cops molt complicat. Aquest és un llibre fàcil, linial i cronologicament sense problemes. Els continguts de Murakami, sempre són molt psicològics i emocionals i per aixo m'agraden. Plens de subtileses i matisos i situacions poc convencionals.

      Si et ve de gust, prova'l. Aquest no és un mal llibre per conèixer Murakami.

      Elimina
  9. Murakami és d'aquells autors que em costen. N'he llegit i m'ha agradat, xò em costa. Però la teva ressenya em fa venir-ne ganes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Crec que aquest t'agradarà i no és dels que costa... es llegeix fàcil. I crec que el tema és interessant, al menys per una persona com tu que sovint parla i es planteja coses sobre les relacions amb els altres. En Tsukuru sembla una mica ànima de càntir, però no ho és.

      Elimina
  10. Potser una de les coses que m'atrau d'en Murakami és la música. Sempre s'ho fa venir bé per incloure alguna referencia musical.
    Alguns cops m'ha fet recordar alguna peça i, d'altres, descobrir-ne de noves.
    Com molt bé dius, Carme, "El noi..." no és un llibre depressiu. O no, comparat amb Paul Auster per exemple.
    Trist? Potser. Real, molt real.

    Som molts els que no tenim color propi.
    El que passa que alguns s'apropien del gris (mira, un link a Momo), i d'altres simplement, ens quedem sense cap i així veiem passar la vida.

    Jo vaig fruir molt llegint-lo. Quasi d'una tirada.
    I respecte a Dickens... Escriu molt bé. Però un xic massa "victorià" i de finals "feliços" i "moralitzants", pel meu gust

    Bona nit, nineta dolça
    Petonets dolços :¬)************

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això de Dickens ha estat un cop baix! :-((

      Elimina
    2. Com vols que no sigui "victorià" si era victorià!!?

      Cadascú viu en l'època que li ha tocat viure... No esperaràs trobar en un llibre de Dickens un viatge en avió, per exemple. Clar que és victorià! Però és un geni creant personatges i històries!!

      Elimina
    3. És cert que sempre o molt sovint hi ha música als llibres de Murakami. Paul Auster a mi no m'acaba d'enganxar, no sé si per depressiu o per alguna altra raó, però no és dels autors que més m'agraden.

      M'agrada que el trobis real, ni que sigui per compensar un comentari que vaig llegir ahir a la ressenya d'en XeXu que deia que el trobava inversemblant. Jo estic totalment d'acord amb tu. És real. Molt real.

      Ell, en Tsukuru, és el que es veu sense color. Els altres no el veuen sense color. Que no sigui que aquests altres que ens quedem sense cap, simplement és que no el,sabem veure.

      Jo també vaig fruir i sobretot viure intensament aquest llibre. Quasi d'una tirada, també. Hagués seguit i seguit amb aquesta història si hagués tingut més pàgines.

      Bon dilluns, poeta. Una abraçada dolça.

      Elimina
  11. Me'l apunto a la llista (que ja és llarguíssima) de pendents, tot i que aquest autor no em resulta fàcil de llegir. Davant dels teus elogis ho intentaré.
    Gràcies, Carme!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquest no costa de llegir. Si t'agraden les emocions i els llibres intimistes, endavant!!

      Una abraçada

      Elimina
  12. Llegir Murakami és la meva assignatura pendent abans d'acabar el any. A veure si soc capaç de fer-ho :(

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant que sí!!! I per què no? :)

      Ja ens explicaràs...

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari