.JPG)
Dansen les fades de llum entre les fulles
i transformen l'indret en jardí màgic.
Llueix la teranyina, sota el sol
i acota el cap, la noia, pensarosa.
La màgia de l'art, encara sura.
.JPG)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Un lloc així trobo que per si sol ja és mágic però si a més és vist pels teus ulls esdevé màgia feta aquarel.la per les nostres mirades, màgia feta vers per al nostre oïde.
ResponEliminaTota tu, ets màgia.
Mònica, t'asseguro que aquest lloc és màgic. És la casa de l'Arístides Mallol, l'escultor, a Banyuls. Hi sura l'art, com dic, però també les vivències intenses dels que hi van viure. No sé com explicar, sembla que encara se senti la seva presència.
EliminaJo només provo de recollir una mica la màgia que se'm posa al pas... gràcies Mònica, ets un sol. Una abraçada immensa.
He estat a punt d'entrar a la cabana i preguntar-li a la noia: "què et capfica?"
ResponEliminaPotser t'ho hauria explicat... a una pregunta així, poques vegades ens resistim... ;) t'he posat una imatge de la noia per si li vols preguntar... ;)
Eliminatu omples de màgia els indrets que dibuixes amb el llapis i els mots!
ResponEliminaXuclo tan com puc la màgia dels llocs... Elfree , gràcies, bonica!
EliminaDoncs jo crec que és més màgic l'indret vist des dels teus ulls, que l'indret real.
ResponEliminaEl coneixes, Loreto? L'has de verue, si no... ;) Gràcies també a tu, bonica!
EliminaEn aquesta cabana on hi dansen les fases i les teranyines brillen amb el sol, la màgia deu ser l'estadant més habitual...
ResponEliminaPetonets.
Sí, M Roser, crec que la màgia hi és cada dia... Petonassos.
EliminaCom m'agrada la màgia que has creat amb les teves aquarel·les i els teus versos...! Tot sembla possible, en aquest indret meravellós i fantàstic!
ResponEliminaUna abraçada!
Gràcies a tu també, bonica... una abraçada immensa, Montse!
EliminaLa màgia de l'art, com la de l'amor, sempre sura.
ResponEliminaQuan suren juntes... és genial...
EliminaCarme m'encanten els teus dibuixos, i quan els fas en aquarel.les... més encara! Les fades de llum! com són les fades de llum?? són guapes? fes un dibuixet... ;-)
ResponEliminaAda, fa dies que trobo que no me'n surto gaire, per a mi és una recollida d'energia i d'ànims que em diguis que t'agraden. Gràcies!!! Les fades de llum, són molt petites i la seva màgia és convertir cada raig de llum del sol en una espurna de llum que dansa davant dels ulls i que commou el cor... les emocions dansen amb elles. Segur que són guapíssimes, encara que siguin petites... però sobretot, són eficients... t'entendreixen i fan somriure. ;)
EliminaUn petó agraït per haver-me fet escriure aquestes "xorradetes" que m'agraden...
Carme, t'escric des d'un post descol·locat.. el del Murakami.., et volia donar les gràcies perquè quan vaig veure la teva recomanació m'en vaig anar a la bilbio i vaig agafar "el noi sense color", t'he de dir que m'ha encantat, me l'he crospit, literalment.., crec que és una joia i que és un deleit poder participar de tots els sentiments que hi surten i de com hi surten.
ResponEliminaRes més, volia que ho sabessis, una abraçada gran
ah! i no dubtis mai que ets una gran aquarel·lista i una gran dibuixant, hi tens la mà trencada!
Lolita, m'agrada molt que m'ho diguis, encara que sigui en el post descol.locat. Compartir les impressions de tornada, sempre m'agrada molt.
EliminaUn plaer, guapa, de tenir-te aquí, ninque sigui devtant en tant... Una abraçada gegant.
I gràcies per la teva opinió sobre les aquarel.les...
El dibuix és molt bonic i la fotografia màgica.
ResponEliminaAixò amb la "cirereta" del teu poema fa un post deliciós.
Gràcies!
Gràcies a tu, Glòria!!!
Eliminales imatges son pura màgia que queda molt ben transmesa amb el teu poema.
ResponElimina:) gràcies , bruixeta, mira que tu hi entens de màgies... Ja se sap que les bruixetes hi entenen...
Elimina