.JPG)
Si obrim les paraules,
porta sense batent,
que separa llum i penombra,
podrem triar:
Mirar-les, només, d'un tros lluny.
Llegir-les al llindar del seu sentit.
O nedar-hi,
com en un fons de mar
per descobrir.
Si no les obrim,
no hi ha mai tria.
Llegir les llums i les ombres ens permet observar i comprendre millor la profunditat i l'abast de les coses.
ResponEliminaCarme, gairebé et diria que el teu post i el d'en Miquel van relligats avui , potser sense saber-ho heu incidit en el mateix. Bon dia.
País, he començat a escriure el comentari a cal Miquel abans que hi fossis tu. L'he hagut de deixar a mitges, perquè em parlaven i quan he acabat, ja hi eres. M'ha agradat trobar un paral.lelisme en els nostres comentaris, un afegit, un aprofundiment, i sobretot m'ha fet somriure l'alegria de trobar aquest post de bon matí.
EliminaAra et trobo aquí i torno a somriure. Potser sí que parlem del mateix, de manera tan diferent. Llums i ombres, silencis, comunicacions inincomunicacions...
Molt bon dia, bonica!
M'agrada això de nadar en les paraules, el fons marí és tan sorprenent.
ResponEliminaIgual que el fons de les paraules, sovint sorprenent per bé o per mal...
Eliminam'agrada veure l'evolució dels teus dibuixos, del negre al color.
ResponEliminaAquest no és cap meravella, vaig estar a punt de deixar-lo sense pintar...
EliminaObrir les paraules, que ben trobat.
ResponEliminaObrir les paraules, molt més que parlar...
EliminaNedar per les paraules, amb les ulleres submarines graduades per llegir els paràgrafs més amagats.
ResponEliminaPoesia pura, aquest comentari... Mira, ho veus?
EliminaNedo per les paraules,
ulleres submarines
ben graduades.
Vull llegir els teus paràgrafs
més amagats.
Les paraules, una vegada obertes, s'han de gastar aviat, s'els va el gas de seguida.
ResponEliminaAixò mateix crec jo... Si les deixes estar gaire sense fer-les servir... S'esbraven i queden fades...
EliminaQuina força que tenen les paraules
ResponElimina:) si que en tenen, sí...
EliminaNedar entre paraules, pot ser engrescador o depriment, suposo que depèn molt de la seva qualitat.Si són dolces , tendres, poètiques, d'amistat...Serà un bany de sentiments!
ResponEliminaPtonets.
Dona, ja no et capbusses en unes paraules que no t hi sents còmode... O al menys no hauríem de fer-ho.
EliminaM'encanten aquests posts en que ens mostres el dibuix i després apareix el color :-))
ResponElimina;) gràcies...
EliminaL'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaLes paraules i el temps sempre han d'anar de la mà!!??
ResponEliminaBessets, preciosa.
Nedar en les paraules i descobrir, sóna bé!, un fons sorprenent.
ResponEliminaAbraçada!