Haikús de BASHO (1644-1694)
Llegits en versió italiana:
Al salice:
aver tutto odiato, e desiderio
del tou core.
Campana del tempio
una nuvola di fiori di ciliegio-
Ueno? Asakusa?
Versió catalana:
Li dic al salze:
Ho he odiat tot,
i anhelo el teu cor.
Campana del temple
núvol de flor de cirerer
Ueno? Asakusa? *
* Ueno i Asakusa, són noms propis de lloc, ara, crec que són barris de Tokyo.
Llegits en versió italiana:
La pesca del cormorano:
quanto è eccitante,
quanto è triste.
Fine d'anno:
ancora col cappello di paglia
e con i sandali.
Versió catalana:
La pesca del corb marí:
com és d'excitant
com és de trista
Fi d'any:
encara amb el capell de palla
i amb les sandàlies
Del llibre "Poesie Zen" A cura di Lucien Stryke e Takashi Ikemoto
dilluns, 29 de setembre del 2014
Postal 4 - Ciutadella de Roses
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Podem imaginar un núvol més bonic que el de la flor de cirerer?
ResponEliminaPreciós i delicat...
EliminaEl corb marí a la roca
ResponEliminas'eixuga el plomatge.
Ales esteses.
Ales esteses,
EliminaCom corb marí a la roca
Emprenem el vol...
no sóc ben bé el pescador, jo; però el haiku del "cormorano" és el que més m'arriba
ResponEliminaTantes coses a la vida són ambivalents com aquesta pesca...
Eliminallegir poemes
ResponEliminamirant postals grisenques.
màgia als sentits !!
Gràcies baba!!! Poema decregal!!!
EliminaM'agraden molt els dibuixos que fas en escala de grisos, amb aquells retoladors que ens vas ensenyar. Queden molt bé, o a mi m'ho sembla!
ResponEliminaTot fent autocrítica diria que un pèl massa fosc... Però de fet també m'agraden els dibuixos en gris...
EliminaQuina preciositat has aconseguit amb aquests grisos!! Jo no els sé utilitzar tan bé! hehehe... Vols dir que són els mateixos? :-DDD
ResponEliminaNo sé si són els mateixos... He, he, he...
EliminaM'he apropat a les teves postals lentament i he recolzat el meu cos en les parets dels teus grisos. I els versos m'arriben no a través de l'oïde sinó de la pell.
ResponEliminaBon dia, bonica.
Petonassos, bonica... Aquestes parets de gris segur que recolzen prou bé...
EliminaSalses, campanes i flors de cirerer, tot una bellesa...
ResponEliminaBon Vespre.
Bon vespre, M Roser...
Elimina