diumenge, 30 d’agost de 2009

llibreta de vacances 6

Encara hi som a temps de pujar cims
encara hi ha pedres que s'emmirallen als llacs.

El verd ja cobreix les aigües
i la pedra veu impotent,
com s'esborra la seva imatge.

dissabte, 29 d’agost de 2009

Llibreta de vacances 5

Els llacs, perquè puguin continuar essent llacs, necessiten unes condicions determinades de renovació d'aigua, de nivell, de cabdal. Si no les tenen, ja sigui per causes naturals o artificials... la vegetació, les herbes, els joncs, les bogues... van ocupant el llac i amb les seves arrels, fulles, tiges que van fent gruix amb el llot del fons, van reduint la profunditat del llac i el llac va morint o desapareixent mica en mica.

Als llacs del Pessons, tocant a l'estació d'esquí de Grau Roig, agafen aigua dels llacs per a fer neu artificial. La conseqüència és que els llacs afectats, s'estan morint, colonitzats per la boga o "bova", com en diuen allà dalt. Diuen els entesos que en una vintena d'anys els llacs deixaran d'existir i com a molt quedaran aiguamolls. Em sembla una gran bestiesa tot plegat. Una més.


diumenge, 23 d’agost de 2009

Fem un conte... a ritme de vacances...























Vaig voler dibuixar el gatet que va posar la Núr ... No s'assembla de res, ja us aviso. Però us l'ensenyo... m'ha quedat guenyo i seriós i ha perdut els bigotis.

Quin conte li aniria bé?
Va comencem...
Una frase cadascú...
Si la poseu als comentaris, jo les aniré posant a continuació.

Si voleu podem fer sortir un cavall també...

Una vegada hi havia un gat que es va despertar un matí sense bigotis...

M'havien dit que hi havia una gateta encisadora, però en arribar vaig veure que...

... la cosa era mes complicada del que semblava....

La gateta encisadora no era enlloc , però al seu lloc hi havia...

...un cavall que em mirava una mica tristoi com si sabés que li havia passat a la gateta...

així que li vaig preguntar, company, no has pas vist una gateta per aquí?

- Sí, l'he vist! Fa una estoneta ha passat per aquí...

però anava molt ràpid, estava buscant un ratolí amb unes grans tisores, m'ha dit

que el trapella del ratolí li havia tallat els bigotis mentre dormia

I que el buscava per fer un bon banquet! Que el maleït les pagaria... Però com que era un conte també per a nens, que no explicaria amb pèls i senyals com aniria el festí...

I així va ser que el cavall m'ho va explicar...

-I vaig dir-li:

No estiguis trist! Em sembla que sé on la puc trobar.

Així que el gat sense bigotis va fer bot, va seure sobre el llom del cavall i tots dos van anar a cercar la gateta.


És el gat més simpàtic de totes les galàxies. Es únic . La teva ànima està entre els arbres.

Així que van començar a fer camí plegats... Com que els camins sovint són el més interessant dels viatges...

van decidir escriure la crònica: "dels fets que ocorregueren mentre buscaven la gateta sense bigotis".

- Una gateta sense bigotis? -va remugar el mussol perquè l'havien despertat a mig matí - potser sí que vaig escoltar algun plor ahir la nit...


I el mussol es va adormir sense dir-los res més.

Una papallona de colors vius, en sentir-los, va deixar la flor en era, i va anar a parlar amb ells.

- Jo la vaig veure ahir. Era al costat del riu. Estava trista. Mirava com es reflectia en l'aigua mentre plorava.

divendres, 21 d’agost de 2009

Llibreta de vacances 4





Vora la riera,

un estol de papallones

acaronen les flors rosades.


Aixequen el vol,

de tant en tant, però

se'n separen amb recança,

tot just uns instants,

per canviar de branca.
Semblen trobar-hi les dolçors que somiaven.
*************
Aportació de l'Elvira
Tres papallones de vacances
neixen dels dits pintors
de la Carme...
Tres papallones somiadores
que se separen només
el que dura un moment
per col·leccionar paraules.

dijous, 20 d’agost de 2009

Microhistòries de la vora del riu de Sílvia Veà Vila

Foto de lo Barrinaire

L'he llegit d'una tirada. És un llibre petitó que es fa curt. Històries diverses, amb personatges peculiars de la Ribera de l'Ebre. Històries curtes que aconsegueixen transportar-te en aquest temps i en aquest espai on estan ubicades. Algunes de postguerra, altres encara més antigues, però totes amb una proximitat que et fa viure i entendre els personatges. No sé si són històries reals o inventades, però tenen el gust de la realitat més propera. Com si els coneguessim de tota la vida, com si fossin els veïns del costat o els de les històries dels avis.
Gràcies al barrinaire, d'on he tret la foto he descobert que la Sílvia Veà també té blog.

dimecres, 19 d’agost de 2009

Citació Grinder i Bandler


Després de quatre novel·les seguides, ara estic llegint un llibre de psicologia, d'uns senyors que es diuen John Grinder i Richard Bandler. Hi he trobat una frase que m'ha fet rumiar. Dins del context del llibre es refereix a l'hipnosi, però crec que es pot aplicar també a altres coses. M'agrada que digui "probablement" ja que mai res no és generalitzable del tot.


"Fa molt que vaig aprendre que, a la vida, tot allò que s'evita obstinadament, probablement valgui la pena.


John Grinder i Richard Bandler

dimarts, 18 d’agost de 2009

El bodegó de Sauce

D'una foto de Sauce
Sauce em va enviar dues fotos seves per si volia dibuixar-les. La primera ja l'he aconseguida.
La cuina endreçada i
els objectes antics.
Casa tancada,
buida de veus i d'olors.
Records perduts
d'una infantesa llunyana.

dilluns, 17 d’agost de 2009

121è Joc literari de Jesús Tibau



Paret escrostonada
escala enderrocada
d'un espai desolat.
Sempre hi ha qui aprofita
l'espai just a la mida
per fer una migdiada.
Ni un miol, ni un ronroneig.
Fa una dormida tan llarga
quasi em fa basada.
Tot d'una s'alça de puntetes,
s'estira fent-se un arc
i salta al descampat.
L'olor del ratolí el crida.

diumenge, 16 d’agost de 2009

La solitud dels nombres primers de Paolo Giordano


L'Alice i en Mattia, són dos personatges molt especials i estan explicats d'una manera magistral.

En Mattia és un noi amb una capacitat intel·ectual molt alta, molt dotat per les matemàtiques i poc dotat per a les relacions humanes. La seva vida es veu condicionada per un fet traumàtic en la seva infància, però a mi em sembla que deixant el fet dramàtic a part, ell no seria massa diferent.
Alice també va tenir un accident que la va deixar amb una cama rígida i per tant amb una dificultat per a tota la vida. També és una noia amb problemes.

De fet si parlem amb llenguatge racional són dos personatges amb una patologia molt clara, cadascun la seva. Però estan explicats d'una manera gairebé poètica.

Les habituals dificultats de comunicació que poden tenir les persones, els joves, els adolescents es veuen multiplicades per mil en aquests personatges.

Són com dos nombre primers bessons, diu en Mattia, que per més que estiguin a prop mai no es poden tocar ja que tenen un nombre parell entre mig.

Una història d'incomunicació. L'he llegit en dos dies i m'ha agradat molt. M'ha semblat que aquest autor, (el de la foto) tant jove, els ha de conèixer molt de prop, aquesa mena de personatges.

dissabte, 15 d’agost de 2009

Llibreta de vacances 3 - excursió




Camí d'avions
entre el cim de Bastiments
i la lluna blanca.
Passen,
a intervals regulars,
com indiferents,
des de tan amunt
no veuen la bellesa
que ens envolta.

divendres, 14 d’agost de 2009

Ulls verds de Marc Pallarès

El Veí va fer un comentari sobre aquest llibre i no sabria com dir-vos millor que ell, les mateixes coses, per això i amb el seu permís, us copio un paràgraf del seu post. Si cliqueu l'enllaç podreu llegir el seu post sencer.

Curiosa combinació de memòria històrica i novel·la d’amor. Curiosa i reeixida. Feia temps que no llegia un autor novell tan preocupat pel llenguatge i l’estil. M’agraden aquells llibres que em fan tenir el diccionari al costat per anotar noves paraules desconegudes. Potser l’autor ha pecat en excés d’un lirisme exacerbat. Seria l’única pega que li trobaria a l’obra. Però no sóc crític literari i no vull esmenar la plana a algú que escriu infinitament millor que un mateix. Però no em direu que és un pèl forçat escriure frases com: “...tenia un sentit de la responsabilitat lancinant que el mantenia ausades inquiet,” o “ L’altre, més frèjol i xamós, amb un posat faraut i unes cames estevades que li restaven alçada...”

No sabria com explicar que ha estat una novel·la que no he gaudit massa tot i reconèixer totes les seves virtuds. Hi ha alguna cosa en aquests personatges que a mi em produia una mena de desassossec i de revolta interior. I no pas pel què els passa, que això no poden evitar-ho, sinó per la manera d'explicar allò que senten. No m'ha agradat gaire com explica les emocions. A mi no m'ha semblat massa que sigui una història d'amor. L'amor hi és però no em sembla que estigui massa explicat. És la història d'un exili, més aviat, i d'unes relacions familiars cruels que es plantegen d'una manera com predestinada i inevitable.

També us he de dir que el final, que no us explicaré pas, m'ha reconciliat amb la novel·la. M'ha agradat com acaba. No sé si és molt creïble un final com aquest, però és justament el que li feia falta.

dijous, 13 d’agost de 2009

dimecres, 12 d’agost de 2009

Llibreta de vacances 2 - genoma

Vaig anar a una conferència del catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra Jaume Bertranpetit. És professor i investigador del genoma. La conferència es deia "Allò que Darwin no sabia sobre l'evolució"

Si algun dia teniu ocasió de sentir-lo, no us el perdeu. Va ser una conferència molt interessant, molt assequible per als que no som biòlegs ni entesos i que no ens va deixar d'enganxar ni un moment.

No us explicaré pas tot el que ens va dir, però una de les coses que em va sorprendre si que us la voldria explicar. S'ha divulgat molt que entre l'home i el ximpanzé només hi ha un 1% de diferència en els genomes respectius.

Però el que em va sobtar més són altres comparacions que va fer:

Diferències, entre alguns primats:


Entre l'home i el ximpanzé hi ha un 1,24 %de diferència en els genomes respectius.

Entre l'home i el goril·la un 1,62 %

Entre l'home i l'orangutan un 3 %

Entre el goril·la i el ximpanzé un 1,62 % (exactament com entre el goril·la i l'home)

També va dir que un 1% de canvis el genoma representa uns 10.000.000 d'anys d'evolució.

I que aquest 1% encara que sembli poc, és molt: representa 30 milions d'unitats d'informació.

Els humans som més semblants entre nosaltres que cap altra espècie ho són entre els seus individus. Entre els humans d'origens diferents, de continents diferents, la màxima diferència és d'un 0,1 %.

Hi ha més diferència en els genomes per diferències individuals o de sexe, que no pas per origens molt llunyans. Per entendre'ns un home i una dona europeus poden ser més diferents en el seu genoma que no pas un home xinés i un europeu. I les diferències més grans es troben dins d'un mateix continent: l'africà.
Va repetir alguns cops una frase que m'agrada:
Tots som molt iguals i molt diferents a la vegada.

dilluns, 10 d’agost de 2009

Kafka a la platja de Haruki Murakami



























Segon llibre de vacances.

L'estiu passat vaig llegir "Tòquio Blues" i em va agradar. Ara he volgut repetir autor i la veritat és que m'alegro molt d'haver-los llegit en l'ordre adequat, perquè "Kafka a la platja" és una novel·la esplèndida, jo diria que molt més que l'anterior.

Té uns personatges molt especials, a la vegada d'una simplicitat molt a l'abast i una riquesa molt inacabable.

Connecta de manera subtil les històries dels dos personatges principals:

Nakata, un vell marcat per un accident d'infància, que el va deixar sense memòria, té uns poders especials, sobre els quals no té massa conciència ni control. Pot parlar amb els gats, pot fer ploure peixos o sangoneres, i és bàsicament una molt bona persona.
Kafka és un noi de 15 anys que fuig de casa, en un viatge iniciàtic, provocat per la solitud en la que sempre ha viscut. Va ser abandonat per la seva mare als 4 anys i el seu pare no li ha fet mai gaire cas.
Les històries i els personatges es van connectant de mica en mica, sense acabar de descobrir mai del tot els misteris plantejats. Potser ens cal acabar de descobrir-los a cadacú per ell mateix.
He passat unes quantes hores fantàstiques llegint-lo, interessants.

diumenge, 9 d’agost de 2009

Blau

Fragilitat,
bellesa escabellada,
de moviment inquiet,
de tremolors immóbils
com assolir-te
si et fas,
tot i la teva tendresa,
inabastable.

dissabte, 8 d’agost de 2009

Segona proposta d'estiu de Uendos, greixets i maremortes


Efímeres petjades, només un record.

Llibreta de vacances -1 Malva


Malva
La malva és una planta molt comuna i molt coneguda, si l'he triada per començar la llibreta de vacances, és perquè he llegit una informació sobre ella que m'ha fet gràcia.
A més a més d'utilitzar-se com a anticatarral, antidiarreica, antiinflamatòria, antisèptica, digestiva o laxant entre molts altres usos... diu que a moltes comarques de muntanya hi havia la creença que si es collia la nit de Sant Joan abans de sortir el sol i es penjava a la golfa fins a final d'any, el dia de Nadal, es tornava a obrir i floria altre cop, si se la vetllava i contemplava des de les 12 de la nit.
Em pregunto si hi havia algú que es dediqués la nit de Nadal i el dia de Nadal a contemplar les malves penjades... (clar que així tenien l'explicació a punt: com que no les contemplaven, per això no sortien, oi?)
També hi havia costum, antigament, de plantar-les sobre les tombes i d'aquí ve l'expressió "criar malves" per referir-se a algú que ja fa temps que ha mort.
Una altra creença és que si en un terreny hi creixen malves, la terra és bona.

dijous, 6 d’agost de 2009

Presentació virtual del llibre virtual... o no


El proper 10 d'agost, a les 20.30 h., tindrà lloc la materialització (tot i que de forma virtual) d'una il·lusió compartida, de la proposta que en Jesús Tibau va llançar d'escriure poemes amb l'expressió "a la barana dels teus dits" en què van participar més de 50 persones, i que ara es podran llegir de forma conjunta gràcies a l'Editorial Petrópolis.
Em fa molta il·lusió que hagin posat un dels meus dibuixos de baranes a la portada.

dimecres, 5 d’agost de 2009

Blanc dedicat

Foto d'un Power Point rebut per mail.


He cercat colors
que et repintin matins
de nou en nou.
Un blanc que refresca
i omple els ulls.
Trio els colors més bonics
per acolorir les hores.

Fanal blau, em diu:

Repinto matí
amb llumenetes d'aigua de mar.
Hi poso el blanc
a la bromera neta de les ones.

dimarts, 4 d’agost de 2009

Abans que em mori de Jenny Downham



















Primer llibre de les vacances

La Tessa és una noieta de 16-17 anys que sap que li queden pocs mesos de vida.

La novel·la ens explica aquests darrers mesos. La contraportada i alguns comentaris que havia llegit centren l'atenció en les ganes de viure, en la vitalitat, en l'aprofitament d'aquests darrers mesos de vida. I sobretot en la llista que Tessa fa de les coses que vol fer abans que de morir. I realment aquest és el tema del llibre.

"Només tinc dues alternatives: quedar-me a casa embolicada amb mantes i continuar morint o bé reprendre la llista i contnuar vivint."

Em fa pensar que com que tots hem de morir, tots hauríem de tenir la llista a punt de les coses que volem fer, ja que tenir molt temps no ens assegura pas que les fem, sinó al contrari, posposem les coses que ens importen... massa vegades.

Però jo voldria fixar-me en una altra cosa. La Tessa i la seva família: el pare, la mare, el germà petit i fins i tot alguns amics i amigues que surten a la història parlen d'aquest fet d'una manera que en la nostra cultura no és gens habitual.

Ella, que des dels 12 anys està malalta, sap que ha de morir aviat. I en parla i programa la seva vida tal com la vol.

És només un llibre, potser la realitat seria molt diferent i tots ens sentiríem aclaparats, massa aclaparats per a poder-ne parlar amb naturalitat o més encara pel fet de parlar-ne. Potser en comptes d'ajudar-nos, el fet de parlar-ne empitjoraria les coses. O bé això és el que tots temem que passi.

Vosaltres voldríeu saber que us queda poc temps, per aprofitar-lo millor?

I el que és més complicat, li diríeu a una noieta de 16 anys que li queden pocs mesos de vida?

I és que jo, si em permeteu que doni la primera resposta, crec que voldria saber-ho si fos jo la que he de morir, però em costaria molt i molt donar una notícia així a un fill o filla meu adolescent o jove.

Clar que els malalts acostumen a preguntar si volen saber i no pregunten si no volen saber, potser es tractaria d'adaptar-nos als desitjos del malalt, tant si és jove com gran.

dilluns, 3 d’agost de 2009

El Pirineu a casa

Fotografia d'en Mon.
Gràcies per apropar-m'hi.



Apropa'm
el vent i el cel i el sol.
i l'olor de bosc
i les flors petites...
i l'herba tan fresca
que tot ho espero.



dissabte, 1 d’agost de 2009

Montsegur


Encimbellat,
protegit de roques
malmés pels anys
guarda secrets
que no sabrem mai.
Al soltici d'estiu
juguen les finestres
amb el primer
raig del sol naixent.

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari